No molt lluny de Babel, hi havia una ciutat anomenada Ur on la gent adorava molts altres déus apart de Jehovà. Però, en mig d’eixes circumstàncies, hi havia un home que sols adorava Jehovà. El seu nom era Abraham.

Jehovà li va dir: «Ves-te’n del teu país, de la teua família i de la casa de ton pare, cap al país que jo t’indicaré», i li va prometre: «Et convertiré en una nació gran i, gràcies a tu, beneiré a moltes persones per tota la terra».

Abraham no sabia on l’enviaria Jehovà, però confiava plenament en Ell. Així que Abraham, la seua dona Sara, son pare Tèrah i el seu nebot Lot arreplegaren les seues coses i, en obediència al que Jehovà els havia dit, començaren el seu llarg viatge.

 Abraham tenia 75 anys quan ell i la seua família arribaren a Canaan, la regió que Jehovà havia escollit per a ells. Aleshores, Jehovà va parlar amb Abraham i li va fer esta promesa: «Tota esta terra que veus la donaré a la teua descendència». Però Abraham i Sara ja eren molt majors i no tenien cap fill, així que, com compliria Jehovà esta promesa?

«Gràcies a la fe, Abraham, [...] va obeir i se n’anà cap al país que havia de rebre en herència. Abraham va eixir sense saber on anava» (Hebreus 11:8)