Poc temps després que Jesús s’apareguera als apòstols, Pere va anar a pescar al llac de Galilea. Tomàs, Jaume, Joan i altres deixebles el van acompanyar. Van treballar durant tota la nit, però no van pescar res.

Al sendemà de bon matí, van vore un home que els preguntava des de la vora: «Heu pescat alguna cosa?». Li van respondre: «Que va!». Aquell home els va dir: «Tireu la xàrcia al costat dret de la barca». Quan ho van fer, van capturar tants peixos que no podien traure la xàrcia de l’aigua. De colp a repent, Joan es va adonar que l’home era Jesús i els va dir: «És el Senyor!». Immediatament, Pere va saltar a l’aigua i va nadar fins a la vora. Els altres deixebles el van seguir amb la barca.

Quan van arribar a la platja, van vore que hi havia pans i peixos coent-se al foc. Jesús els va dir que portaren alguns dels peixos  que havien capturat i els afegiren a l’esmorzar. Llavors els va dir: «Veniu i esmorzeu».

Després de menjar, Jesús li va preguntar a Pere: «Em vols més a mi que a la pesca?». Pere li va contestar: «Clar que sí, Senyor; ja saps que sí!». Jesús li va dir: «Llavors, dóna de menjar a les meues ovelles». Però li va tornar a preguntar: «Pere, em vols?». Pere li va respondre: «Senyor, tu saps que sí». Jesús li va dir: «Pastura les meues ovelletes». Jesús li ho va preguntar per tercera volta, i Pere, molt trist, li va respondre: «Senyor, tu ho saps tot. Saps molt bé que et vull». Jesús li va dir: «Alimenta les meues ovelletes». I va afegir: «Continua seguint-me».

«[Jesús] els digué: “Veniu amb mi, i vos faré pescadors d’hòmens”. Immediatament abandonaren les xàrcies i se n’anaren amb ell» (Mateu 4:19-20, TR)