L’emperador romà Cèsar August va ordenar que tots els jueus anaren a registrar-se al poble on havien nascut. Així que Josep i Maria van viatjar a Betlem, d’on era la família de Josep. Maria ja estava a punt de tindre el seu xiquet.

L’únic lloc que van trobar per a quedar-se quan van aplegar a Betlem va ser un estable. I allí va ser on Maria va tindre Jesús. El va embolicar amb roba toveta i el va deixar amb molt de carinyo en un pessebre.

A prop de Betlem, uns pastors passaven la nit al ras mentres cuidaven els seus ramats. De repent, un àngel es va plantar davant d’ells, i la llum de la glòria de Jehovà els va rodejar. Els pastors estaven espantats, però l’àngel els va dir: «No tingueu por. Vos porte  molt bones notícies. Hui ha nascut el Messies a Betlem!». En aquell moment, molts àngels van aparéixer al cel dient: «Glòria a Déu en el cel, i pau en la terra». Llavors els àngels van desaparéixer. Com van reaccionar els pastors?

Els pastors es van dir els uns als altres: «Anem cap a Betlem ara mateix!». Van aplegar en un bot i van trobar Josep i Maria en l’estable amb el seu xiquet acabat de nàixer.

Tots els que escoltaven el que l’àngel els havia dit als pastors es quedaven fascinats. Maria va meditar en les paraules de l’àngel i mai les va oblidar. Els pastors van tornar on havien deixat els seus ramats donant gràcies a Jehovà per tot el que havien vist i sentit.

«No he vingut pel meu compte: és [Déu] qui m’ha enviat» (Joan 8:42)