Havien passat uns 70 anys des que la majoria dels israelites havia tornat a Jerusalem, però alguns encara vivien en diferents parts de l’Imperi persa. Un d’ells era el sacerdot Esdres, qui ensenyava la Llei de Jehovà. Esdres es va enterar que els habitants de Jerusalem no obeïen la Llei i va voler anar allí per a ajudar-los. El rei persa Artaxerxes li va dir: «Déu t’ha fet savi per a que ensenyes la seua Llei. Vés i endús-te qualsevol que vullga acompanyar-te». Esdres es va reunir amb tots els qui volien tornar a Jerusalem. Li van demanar a Jehovà que els protegira durant el llarg viatge i es van posar en marxa.

Van arribar a Jerusalem quatre mesos més tard. Els prínceps d’allí li digueren a Esdres: «Els israelites han desobeït Jehovà i s’han casat amb dones que adoren déus falsos». Què va fer Esdres? Davant de tots, es va agenollar i va orar: «Jehovà, has fet molt per nosaltres, però hem pecat contra tu». La gent es va penedir, però encara feien coses que no estaven bé. Esdres va elegir ancians i jutges per a que s’ocuparen d’estos assumptes. Durant els tres mesos següents, van despatxar tots aquells que no adoraven Jehovà.

Van passar dotze anys, i durant eixe temps es van reconstruir les muralles de Jerusalem. Així que Esdres va reunir el poble en la plaça pública per a llegir la Llei de Déu. Quan Esdres va obrir el llibre, la gent es va plantar. Ell va alabar Jehovà, i tots van alçar les mans per a mostrar que estaven d’acord. Llavors Esdres va llegir i explicar la Llei, mentres la gent l’escoltava amb atenció. Van admetre que s’havien tornat a apartar de Jehovà i es van posar a plorar. Al dia següent, Esdres va continuar llegint de la Llei. Els israelites es van enterar que prompte haurien de celebrar la festa de les Cabanyes, així que immediatament van començar a fer els preparatius.

 Els set dies que va durar la festa, la gent va disfrutar i li va agrair a Jehovà la bona collita. No s’havia celebrat una festa de les Cabanyes aixina des dels dies de Josué. Quan la festa va acabar, la gent es va reunir i va orar: «Jehovà, ens vas alliberar de l’esclavitud, ens vas alimentar en el desert i ens vas donar esta terra tan bonica. Però una volta darrere d’una altra, et desobeíem. Vas enviar profetes per a advertir-nos, però no vam escoltar. Aixina i tot vas ser pacient i vas mantindre la promesa que li vas fer a Abraham. Ara, jurem que t’obeirem». Van posar per escrit la seua promesa, i els prínceps, els levites i els sacerdots la van segellar.

«Feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!» (Lluc 11:28)