Salta al contingut

El Lightbearer porta llum espiritual al sud-est asiàtic

El Lightbearer porta llum espiritual al sud-est asiàtic

A principis de la dècada dels anys trenta, Indonèsia, Malàisia i la regió que actualment és Papua Nova Guinea, estaven pràcticament sense predicar pels testimonis de Jehovà. Com podrien arribar les bones notícies a estos territoris? En resposta a esta necessitat, la sucursal d’Austràlia (actualment sucursal d’Australàsia) va comprar un veler de dos pals, o quetx, motoritzat de 16 metres d’eslora. La tripulació, formada per precursors, * el va anomenar Lightbearer (portador de llum) perquè l’utilitzarien per a portar llum espiritual als territoris més distants (Mateu 5:14-16).

Predicant a Nova Guinea

En febrer de 1935, els set integrants de la tripulació partien de Sydney, en la costa est d’Austràlia, direcció a Port Moresby (Nova Guinea). Pescaren mentres viatjaven, i pararen en vàries ocasions per a repostar, aconseguir menjar i fer reparacions. El 10 d’abril de 1935, eixiren a navegar des de Cooktown (Queensland). Van encendre el motor quan es dirigien cap a la perillosa Gran Barrera de Coral. Però el motor començà a fer un soroll estrany, i l’hagueren de parar. Seria millor que se’n tornaren, o que continuaren cap a Nova Guinea? El capità, Eric Ewins, va dir: «Hi havia massa necessitat com per a tornar-se’n». Per tant, el Lightbearer va continuar i arribaren sans i estalvis a Port Moresby el 28 d’abril de 1935.

La tripulació del Lightbearer des de l’esquerra: William Hunter, Charles Harris, Alan Bucknell (primer pla), Alfred Rowe, Frank Dewar, Eric Ewins, Richard Nutley

Mentres un mecànic reparava el motor, la tripulació, a excepció de Frank Dewar, va parlar de les bones notícies a Port Moresby. Frank, que era conegut per ser un precursor molt treballador, digué: «Vaig agarrar un muntó de llibres i vaig caminar 32 quilòmetres o més cap a l’interior, visitant als habitants». Quan tornava, va prendre un camí diferent i va haver de creuar un riu xicotet habitat per cocodrils. Però va anar a espai i va tornar sense incidents. Els esforços de la tripulació en el ministeri van donar els seus resultats i, algunes de les persones que van acceptar publicacions bíbliques més tard es van fer testimonis de Jehovà.

Predicant a Java

Quan es va reparar el motor, el Lightbearer va partir de Port Moresby direcció a l’illa de Java, en les Índies Orientals Neerlandeses (actualment, la majoria pertanyen a Indonèsia). Després de vàries parades per a aconseguir subministres, atracaren a Batàvia (actualment Jakarta) el 15 de juliol de 1935.

En este punt, el membre de la tripulació Charles Harris va deixar el Lightbearer per a quedar-se a Java, on va continuar predicant les bones notícies amb zel. * Ell va dir: «En aquells dies, el nostre treball consistia bàsicament en deixar publicacions bíbliques i continuar a la següent ciutat. Jo portava publicacions en àrab, xinés, holandés, anglés i indonesi. La gent ens acceptava les publicacions amb facilitat, i per això vaig arribar a deixar 17.000 publicacions en un any».

El Lightbearer navegant

L’entusiasme de Charles en la predicació va atraure l’atenció de les autoritats holandeses. En una ocasió, un funcionari va preguntar a un altre Testimoni que predicava a Java quants Testimonis estaven predicant a l’est de Java, que era la zona a on estava Charles. El germà li va contestar: «Un a soles». El funcionari li va contestar amb molta irritació: «Esperes que m’ho crega? Tenint en compte el nombre de publicacions que heu distribuït allí, heu de tindre un exèrcit de treballadors!».

Predicant a Singapur i Malàisia

El Lightbearer va partir des d’Indonèsia i va arribar el 7 d’agost a Singapur. En cada parada, gràcies a l’amplificador i els altaveus de l’embarcació, els germans posaven gravacions. Este mètode de predicació solia cridar molt l’atenció. De fet, el diari Singapore Free Press va escriure que «una veu molt alta ressonava entre les aigües [...] la nit del dimecres», i va afegir: «Va ser una lectura impressionant [...] emesa [...] des del Lightbearer. Des de la seua arribada d’Austràlia, este veler ens ha reproduït programes de la Watch Tower a Singapur». L’article també deia que «en condicions favorables, els programes poden ser fàcilment audibles a 3 o 4 quilòmetres des de l’embarcació».

Mentres el Lightbearer estava a Singapur, Frank Dewar se’n va anar per a començar una nova assignació. Ell recorda: «Començàrem a predicar a Singapur mentres vivíem en l’embarcació. Quan era el moment de partir, Eric Ewins em va donar una notícia que em va sorprendre. Em va dir: «Bo, Frank, tu vas triar com a territori Siam (actualment Tailàndia). Este és el punt més pròxim al que podem dur-te. Aixina que, ves-te’n!». Em vaig emocionar tant que no vaig saber què dir: «Però, si no sé ni a on està Siam des d’ací!». Eric li va dir a Frank que podria arribar allí amb tren des de Kuala Lumpur, en l’actual Malàisia. Frank li va fer cas i se’n va anar a Kuala Lumpur i arribà a Tailàndia uns mesos després. *

El Lightbearer va partir de la costa oest de Malàisia i es va detindre a Johor Bahru, Muar, Malacca, Kelang, Port Swettenham (actualment Port Kelang) i Penang. En cada port, la tripulació reproduïa gravacions de lectures bíbliques des de l’embarcació amb un altaveu. Jean Deschamp, un Testimoni que servia en aquell moment a Indonèsia, va dir: «Si haguera aparegut un ovni, no haguera captat tant l’atenció de la gent». Després de posar les gravacions, la tripulació desembarcava i deixava publicacions als interessats.

Predicant a Sumatra

La tripulació va partir de Penang i travessà l’Estret de Malacca fins a Medan, Sumatra (actualment d’Indonèsia). Eric Ewins recorda: «Estar en la regió de Medan va ser molt interessant i agradable. Molta gent va escoltar les bones notícies». Els germans van deixar unes 3.000 publicacions en aquella zona.

El Lightbearer continuà en direcció sud, i la tripulació va predicar en els ports més importants de l’est de Sumatra. En novembre de 1936, el veler tornà a Singapur i, Eric Ewins finalitzà la seua expedició. Unes poques setmanes després, es va casar amb Irene Struys, una Testimoni que vivia a Singapur. Els dos continuaren en el servici de precursor a Sumatra. Per este motiu, ara el Lightbearer necessitava un nou capità.

Predicant a Borneo

El nou capità va ser Norman Senior, un navegant amb experiència que va arribar des de Sydney en gener de 1937. La tripulació va partir des de Singapur fins a Borneo i Cèlebes (actualment Sulawesi). Allí van predicar àmpliament, fins i tot en zones a 480 quilòmetres cap a l’interior.

Quan el Lightbearer va arribar al port de Samarinda (Borneo), el responsable del port no va permetre que es predicara a la gent d’allí. No obstant, quan Norman li va explicar la nostra obra de predicació, l’home estigué més disposat a coŀlaborar, i inclús es va quedar algunes publicacions.

En una altra ocasió, un ministre religiós de la zona va invitar a Norman a parlar en la seua església. Però, en comptes de fer un discurs, Norman va reproduir cinc gravacions de lectures bíbliques amb un fonògraf. Al ministre li van agradar tant que es va quedar amb algunes publicacions per a donar-les als seus amics. Però la resposta d’este ministre va ser una excepció. Als clergues en general no els agradava l’obra dels testimonis de Jehovà. De fet, degut a la predicació tan destacable que estava donant la tripulació, s’enfadaren tant que van pressionar a les autoritats per a prohibir l’entrada del Lightbearer a altres ports.

Els viatges del Lightbearer, amb els noms geogràfics de l’època

Tornant a Austràlia

En desembre de 1937, a conseqüència de la prohibició instigada pel clergat, el Lightbearer va eixir direcció a Austràlia. La tripulació es va detindre al port de Sydney amb el propòsit d’assistir a una assemblea dels testimonis de Jehovà en abril de 1938. Havien passat més de tres anys després que el Lightbearer partira de Sydney. Es va vendre l’embarcació a principis de la dècada dels anys quaranta, just després que es prohibira l’obra dels Testimonis a Austràlia. El germà Ewins, va dir: «Sense dubtes, l’embarcació ha complit el seu propòsit». A més, va descriure el seu servici en el Lightbearer com uns dels anys més feliços de la seua vida.

L’herència que ens ha deixat el Lightbearer

La tripulació del Lightbearer predicà les bones notícies en una regió enorme amb una població molt nombrosa. Tot i l’oposició, el seu treball ha produït bons fruits (Lluc 8:11, 15). A més, als territoris on van predicar estos primers precursors, hui en dia hi ha més de 40.000 proclamadors del Regne. Quina meravellosa herència ens han deixat tant este veler, amb el seu apropiat nom, com la seua valenta tripulació!

^ § 2 Els precursors són evangelitzadors a temps complet dels testimonis de Jehovà.

^ § 8 Consulta l’Anuario de los testigos de Jehová 1991, pàgina 187.

^ § 12 La biografia de Charles Harris es va publicar en La Talaia de l’1 de juny de 1994 (en castellà).