Agostinho, que viu en el Brasil, diu: «Vaig créixer en una granja en el camp. Érem molt pobres i vaig deixar l’escola per a treballar i ajudar la meua família». Agostinho no va aprendre a llegir i a escriure fins que va complir 33 anys. Ell conta: «Aprendre a llegir i a escriure em va pujar la moral i l’autoestima».

 Agostinho és una de les més de 250.000 persones a qui els testimonis de Jehovà han ensenyat a llegir i a escriure en els últims 70 anys. Per què donen esta ensenyança els testimonis de Jehovà? Com s’han beneficat les persones d’esta educació?

 A mitjans dels anys trenta, els testimonis de Jehovà predicaven en 115 països i territoris. Per tal d’arribar a persones de diferents idiomes, els missioners reproduïen gravacions de discursos bíblics traduïts, i en alguns casos també oferien publicacions en l’idioma local. Encara que molta gent es va interessar en la Bíblia, l’analfabetisme va dificultar que molts d’ells pogueren aprendre més.

 Com no podien llegir la Bíblia, se’ls feia difícil aprendre com aplicar els principis bíblics (Josué 1:8; Salm 1:2, 3). També era un repte per a ells complir amb les seues responsabilitats cristianes. Per exemple, si els pares no sabien llegir, era més complicat que ensenyaren als seus fills el que diu la Bíblia (Deuteronomi 6:6, 7). I els nous Testimonis que no sabien llegir estaven limitats a l’hora d’utilitzar la Bíblia quan volien ensenyar als altres.

 Durant els anys quaranta i cinquanta, Nathan H. Knorr i Milton G. Henschel, dos dels qui duien la davantera entre els testimonis de Jehovà, viatjaren a diferents països i territoris per a ajudar a organitzar la predicació. En els llocs on menys persones sabien llegir i escriure, animaren les sucursals a preparar classes d’alfabetització en les congregacions.

 Les sucursals enviaren instruccions a les congregacions respecte a com realitzar estes classes. En alguns llocs, el govern local tenia programes que es podien utilitzar. En el Brasil, per exemple, la sucursal va rebre subministres i llibres de text del govern i els va enviar a les congregacions. En altres llocs, els Testimonis van haver de desenvolupar el seu propi programa d’alfabetització.

 Qualsevol podia assistir a les classes d’alfabetització: hòmens, dones, jóvens i majors. L’objectiu era ensenyar als alumnes a llegir en la seua llengua materna, inclús si açò significava ensenyar diverses llengües en una mateixa congregació.

 Com s’han beneficiat les persones d’este programa d’alfabetització? Un Testimoni de Mèxic diu: «Ara puc entendre el significat de la Bíblia, i això fa que m’arribe al cor. Saber llegir m’ha ajudat a parlar més lliurement amb els meus veïns i he pogut arribar a més gent amb el missatge de la Bíblia».

 El programa d’alfabetització ha fet més que ensenyar a les persones el que diu la Bíblia. Isaac, de Burundi, diu: «Aprendre a llegir i escriure m’ha ajudat a adquirir habilitats en la construcció, de fet, s’ha convertit en la meua faena, i ara supervise grans projectes d’obra».

 Jesusa, del Perú, tenia 49 anys quan va començar a assistir a les classes d’alfabetització. Ella conta: «Com a ama de casa necessite vore els preus i els noms dels productes del mercat. En el passat, açò era tot un repte. Gràcies a les classes d’alfabetització, ara tinc més confiança en mi mateixa quan faig la compra».

 Amb el pas dels anys, funcionaris de diversos països han agraït la labor dels testimonis de Jehovà de promoure l’alfabetització. Hui en dia, els testimonis de Jehovà encara dirigixen estos cursos, utilitzant programes i ferramentes que han millorat amb els anys. També han dissenyat i imprés aproximadament 224 milions de fullets en 720 idiomes per a ajudar les persones a aprendre a llegir. D’esta manera també es dona ajuda a aquells que han tingut una educació limitada. a