1. Què ens falta per vore sobre la valentia?

 ARA que hem arribat al final del llibre, penses que encara podem aprendre més sobre la valentia? Sí. És de veres que hem vist molts exemples de persones que demostraren valentia i de com podem imitar-les, però la Bíblia menciona a moltes altres persones que també foren valentes i de les quals no hem parlat. Analitzem alguns exemples addicionals i vegem què més ens ajudarà a ser valents.

2. Quins altres servents fidels de Jehovà demostraren valentia?

² Quins altres exemples de valentia et venen al cap? Tal volta penses en profetes molt coneguts de les Escriptures Hebrees com Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Jonàs o Malaquies. És possible que l’apòstol Pau estiguera pensat en ells quan va escriure que per a alguns «la prova va consistir en burles i assots, i inclús en més que això, en cadenes i presons». Per altra part, altres «passaven necessitat, patien dificultats i eren maltractats», inclús alguns foren executats (Heb. 11:36, 37). Però aixina i tot, van ser valents i es van posar de part de Jehovà.

3, 4. Com van ajudar dos dones al rei David davant d’una situació difícil?

³ La Bíblia no menciona el nom d’algunes persones que van ser valentes. Analitzem l’exemple de dos dones dels dies del rei David. Elles el van ajudar quan Absalom, un fill malvat del rei David, va tractar d’usurpar-li el tron i el va obligar a fugir de Jerusalem. Quan això va passar, David li va demanar a un sacerdot molt valent a qui li deien Sadoc que tornara a Jerusalem i es quedara allí per a enterar-se del que Absalom planejava fer. Sadoc havia d’enviar-li un missatge a David. Per això, una serventa jove, de qui no es menciona el nom, va arriscar la seua vida per a contar-los el missatge de Sadoc a dos servents fidels de David.  Quan estos dos hòmens anaven de camí a vore a David, algú els va vore i li ho va dir a Absalom. Aixina que ells arribaren a la casa d’un home que tenia un pou en el pati i s’amagaren dins, i la seua dona va tapar el pou i el va cobrir amb gra. Quan els hòmens d’Absalom arribaren allí buscant-los, ella se’ls va llevar de damunt dient que se n’havien anat en una altra direcció. Per tant, estes dos dones van ajudar a protegir el rei que Jehovà havia elegit (2 Sam. 15:23-37; 17:8-22).

⁴ La Bíblia està plena d’exemples de valentia. D’alguns sabem el nom, mentres que d’altres no. Alguns foren rics i altres pobres. Alguns tingueren grans responsabilitats i altres eren gent normal i corrent. Però tots foren valents i demostraren fe en Jehovà, i òbviament les seues històries ens poden ajudar.

La importància de l’oració

5-7. D’on va traure Pau les forces que necessitava per a ser valent i afrontar l’oposició?

⁵ Com podem imitar la valentia d’estos personatges? En realitat, la majoria d’estos hòmens i dones no foren valents per naturalea ni tampoc tingueren èxit gràcies a les seues pròpies forces. Per tant, quin era el secret?

⁶ Pensem en l’exemple de l’apòstol Pau. Quan estava predicant amb Siles en Filips, una xusma els va atacar, els va esgarrar la roba, els va colpejar amb vares i després els va tancar en una cel·la obscura amb els peus fixats en un cep (Fets 16:12, 19-24). Després que els alliberaren de la presó, ¿tindria por de seguir predicant l’apòstol Pau?  Això hauria sigut lo normal, però Jehovà volia que continuara complint amb la seua assignació. Aixina que se’n va anar a Tessalònica. D’on va traure Pau les forces que necessitava per a ser valent?

⁷ Més tard, Pau va escriure: «Com ja sabeu, en Filips vam patir i ens van maltractar, però gràcies al nostre Déu ens armàrem de valor per a anunciar-vos les bones notícies de Déu a pesar d’una gran oposició» (1 Tes. 2:2). És a dir, ell sabia que necessitava valentia per a fer el que Déu li havia encomanat i era conscient que no tenia una força sobrehumana. Per això va ser humil, li va demanar a Jehovà que l’ajudara a ser valent i ell li ho va concedir.

8. Com podem copiar el que Pau va fer per a ser més valents?

⁸ Nosaltres també podem fer lo mateix que Pau. No hem de pensar que podem ser valents per nosaltres mateixos. Més bé, hem d’acudir a Jehovà en oració i demanar-li que ens done la valentia que necessitem (Fets 4:29).

9. Per què faríem bé de demanar-li a Jehovà més fe?

⁹ Una altra cosa que podem fer és demanar-li a Jehovà que ens ajude a cultivar una qualitat molt relacionada amb la valentia i que forma part del fruit de l’esperit: la fe (Gàl. 5:22, 23). Esta qualitat també forma part de l’armadura espiritual que necessitem tots els cristians (Efe. 6:16). A més, és tan poderosa que la Bíblia diu «que ha vençut al món» (1 Jn. 5:4). De fet, la fe és el millor fonament per a ser valents. Si confiem plenament que Jehovà ens ajudarà sempre que ho necessitem, serem valents davant de qualsevol situació. Aixina que faríem bé d’imitar l’exemple dels apòstols de Jesús i continuar demanant-li a Jehovà: «Dona’ns més fe» (Lluc 17:5).

Jesús ens anima a ser valents

10, 11. Per què va destacar Pau la importància de ser valents quan va escriure als cristians hebreus?

¹⁰ Jesús havia profetitzat que Jerusalem seria destruïda (Lluc 19:41-44; 21:20-24). Just uns anys abans que això passara, Pau va escriure als germans d’allí i dels voltants per a que es prepararen per a les greus dificultats que estaven a punt d’ocórrer. Com els va ajudar l’apòstol a ser valents? Els va recordar esta promesa de Jehovà que vam mencionar en la introducció d’este llibre: «Mai et deixaré i mai t’abandonaré». Segur que estes paraules els ajudaren a dir amb total confiança: «Jehovà és el meu ajudant; no tindré por. Què pot fer-me l’home?» (Heb. 13:5, 6).

¹¹ Encara que la Bíblia no dona ningun detall sobre la destrucció de Jerusalem en l’any 70, podem estar segurs que els cristians fidels feren cas del consell de Pau. Foren valents i obeïren les instruccions de Jesús de fugir «a les muntanyes» just en el moment oportú (Lluc 21:20, 21).

12. a) Què ens ajudarà a ser valents quan afrontem temps difícils? b) Com han demostrat alguns germans una valentia extraordinària en estos últims dies, i què estàs decidit a fer? (Consulta el quadro « Imitem la seua valentia».)

¹² Jehovà també ens pot ajudar a ser valents quan ho necessitem, tant ara com en el futur (Eze. 38:1, 2, 10-12; Mat. 24:21). Aixina que no oblidem que Jehovà ha promés que ens protegirà i cuidarà de nosaltres (Eze. 38:19-23; 2 Tes. 3:3).  Ell mai abandonarà aquells que l’estimen i posen fe en ell. Recordem el que Jehovà li va dir a Josué i que ens aplica també a nosaltres: «Sigues fort i valent» (Jos. 1:7, 9, 18). A més, tinguem present que Jesús sempre està animant-nos a ser més valents i mai deixarà d’enviar-nos l’esperit sant de Jehovà per a aconseguir-ho i afrontar qualsevol dificultat (Jn. 14:26; 15:26, 27; 16:33). Per tot açò, està clar que nosaltres també podem ser valents.

13. Què ens pot animar a continuar mostrant valentia?

¹³ Imagina quan n’hi haja pau per tot el planeta i quan puguem donar la benvinguda a tots aquells que havien mort i que estaven en la memòria de Jehovà. Pensa com serà quan et trobes amb els hòmens i dones que hem vist en este llibre i en molts més. Creus que es lamentaran per haver escollit servir a Jehovà en el món de Satanàs inclús si per això van perdre la vida? Clar que no! A més, pensa quan estigues fent d’esta terra un paradís. Et doldrà haver-te posat de part de Jehovà? Òbviament no! Aixina que estigues decidit a continuar sent valent fins al final. Si ho fas, ho agrairàs durant tota l’eternitat!