30 LA VIUDA DE SAREPTA
Va ser valenta enmig de la desesperació
ERA viuda i tenia un fill al seu càrrec, i és possible que se sentira com si no li importara a ningú, com si fora invisible. Hi hauria algú que es fixara en la seua situació o que es preocupara per ella? Les viudes i els orfes israelites tenien certa tranquil·litat gràcies a les bondadoses lleis de Déu que els protegien, però ella no era israelita. Vivia en Sarepta, que estava ubicada en el territori de Sidó. El seu rei, Etbaal, possiblement era un sacerdot de la deessa Astarte, i tot lo relacionat amb el culte a esta deessa era molt cruel. Damunt, estaven passant per una època de sequera i fam. Que difícil seria per a esta viuda viure rodejada de persones tan cruels en aquella època tan difícil! Podria esperar que algú s’apiadara d’ella?
La pobra s’estava deixant la pell intentant trobar alguna cosa de menjar per a ella i el seu fill. Però la cosa anava de mal en pitjor: prompte es quedarien sense res que portar-se a la boca i moririen.
No obstant, esta viuda va ser molt especial. De fet, uns mil anys després, Jesucrist va dir que Jehovà la considerava més valuosa que a alguns israelites que no tenien fe. No sabem com, però pareix que havia aprés sobre Jehovà i és possible que l’emocionara saber com tractava el seu poble. Fora com fora, creia en Jehovà, i ell la va ajudar encara que vivia en una terra estrangera rodejada de persones que no el servien. Què va fer per ella?
Jehovà li va dir al profeta Elies que viatjara cap al nord per a buscar a esta viuda i que es quedara allí durant la sequera. Quan el profeta va arribar a Sarepta, va vore una dona arreplegant llenya per a encendre el foc. Amablement li va demanar un favor: «Porta’m, si et plau, una miqueta d’aigua en un gerro, que vull beure». A pesar que mai l’havia vist, el relat diu que ella se’n va anar «a portar-li-la». Potser el va reconéixer com a servent de Jehovà per la vestimenta de profeta, pel to de veu o per les seues paraules amables. Pel seu costat, és possible que Elies es preguntara si esta dona era la que Jehovà li havia dit. Per a assegurar-se, li va demanar un trosset de pa.
En eixe moment, la viuda li va parlar amb el cor en la mà i li va dir: «Tan cert com que viu Jehovà el teu Déu, no tinc pa». Les seues primeres paraules van demostrar que tenia fe en Jehovà, «el Déu viu» (Jer. 10:10). Seguidament li va explicar que només li quedava un grapat de farina en una gerra gran i un poquet d’oli en una gerra xicoteta. Ara estava arreplegant llenya per a fer un foc i preparar un últim menjar per al seu fill i per a ella. De fet, la situació era tan desesperada que li va dir: «Serà el nostre últim menjar i després morirem».
Encara que la viuda i el seu fill estaven a punt de quedar-se sense menjar, Elies li va demanar lo poquet que els quedava
Elies li va dir: «No tingues por». Segurament la viuda es va quedar sense paraules. ¿Com no anava a tindre por si estava a punt de vore com el seu fill es moria de fam? Encara que no entenia a què es referia, va continuar escoltant a Elies. Ell li va dir que si primer li feia un panet, Jehovà la recompensaria assegurant-se que no li faltara ni farina ni oli en les seues gerres. D’esta manera, podria cobrir les seues necessitats fins que s’acabara la sequera.
Ara és quan la fe de la viuda es va posar a prova. Li donaria al profeta de Jehovà lo poc que li quedava? És possible que sabera que Jehovà havia fet coses més impressionants pel seu poble que simplement alimentar a una viuda i el seu fill. Tindria la valentia d’obeir encara que tenia por de morir? El relat diu que «ella se’n va anar i va fer tal com Elies li havia dit».
Jehovà va recompensar molt a esta viuda, ja que es va assegurar que no li faltara farina ni oli. D’esta manera, ella, el seu fill i Elies podrien alimentar-se fins que s’acabara la sequera. Ara bé, Jehovà encara la va recompensar d’una altra manera més impressionant. Resulta que, de repent, el seu fill es va posar molt malalt i va morir, però Jehovà el va ressuscitar a través d’Elies. Esta és la primera resurrecció que menciona la Bíblia. Segur que este últim milacre va enfortir moltíssim la valentia d’esta viuda igual que ha enfortit la de milions de persones des d’aquell moment.
Llig el relat bíblic:
-
1 Reis 17:8-24
Analitza:
De quines maneres va mostrar valentia la viuda de Sarepta?
Investiga
-
1. Com era la religió que es practicava en Sidó, la ciutat principal de Fenícia? Quina influència va tindre esta religió en els israelites? (it «Sidó» ¶ 6-wcgr) A
Penta Springs Limited/Alamy Stock Photo
Il·lustració A: Figura d’Astarte que data aproximadament del 1500 a. n. e.
-
2. Quina era la relació entre Etbaal i el rei Acab d’Israel? (it «Etbaal»-wcgr)
-
3. Els fenicis adoraven la deessa Astarte. Quins costums de la seua religió encara existixen hui en dia? (g93 22/11 12 ¶ 5–13 ¶ 3-wcgr)
-
4. Al morir el seu fill, per quina possible raó li va preguntar la viuda a Elies: «Has vingut a casa per recordar a Déu les meues faltes i fer morir el meu fill?». (1 Re. 17:18; w14 15/2 15 ¶ 4, 5-wcgr) B
Il·lustració B
Reflexiona en el que has aprés
-
Jehovà es va fixar en la viuda encara que vivia rodejada d’adoradors de Baal. Què ens ensenya açò sobre Jehovà i sobre com hauríem de vore les persones del nostre territori? (Fets 10:35)
-
Què poden aprendre els que tenen poc en sentit econòmic de la fe i la valentia de la viuda de Sarepta? C
Il·lustració C
-
De quines altres maneres pots imitar la valentia de la viuda de Sarepta?
Visualitza el quadro complet
-
Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?
-
Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?
-
Què m’agradaria preguntar-li a la viuda de Sarepta quan ressuscite?
Aprén més
De quines maneres podem imitar la viuda de Sarepta al demostrar que la nostra amistat amb Jehovà és més important que els diners i les coses materials?
«L’aprovació de Déu ens permet obtindre la vida eterna» (w11 15/2 13-17)
Per què pots estar segur que Jehovà es fixa en totes les coses que fas per a demostrar la teua fe, inclús en les més xicotetes?
