35 MANASSÉS
Va necessitar valentia per a penedir-se
MANASSÉS no hauria nascut si Jehovà no li haguera allargat la vida miraculosament a son pare, el rei Ezequies. Però tristament Ezequies va morir quan el seu fill només tenia 12 anys, aixina que Manassés va pujar al tron quan era ben jovenet. No obstant, no va tardar en apartar-se del bon exemple de son pare.
Manassés va fer coses horribles. Durant dècades va cometre pecats com l’apostasia, la idolatria i la bruixeria, i fins i tot va oferir en sacrifici els seus propis fills. En el seu regnat, la violència abundava en Jerusalem. A Jehovà li desagradava tot això i es va enfadar molt amb el seu poble. Per esta raó, va enviar profetes per a advertir el rei, però ell es va negar a escoltar-los. Amb este currículum, ¿podríem dir que Manassés ens va donar un bon exemple de valentia? Vegem-ho.
Un dia, la vida de Manassés va canviar per complet. Com havia rebutjat escoltar les advertències dels profetes, Jehovà va permetre que l’exèrcit assiri invadira Judà. La Bíblia diu que «capturaren Manassés, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia» encadenat. Segur que va ser molt dolorós per a Manassés viatjar fins a Babilònia nugat d’esta manera. Quina situació més humiliant per a un rei tan orgullós!
Manassés era un rei pervers, però Jehovà li va donar l’oportunitat de canviar
Una volta captiu en Babilònia, Manassés va tindre temps per a reflexionar en la seua vida. Segurament mai s’havia sentit tan impotent, a soles i sense ningú que l’ajudara. També va arribar a comprendre que havia sigut molt estúpid per adorar déus falsos que no tenien poder per a ajudar-lo. I que malament degué sentir-se per haver oferit els seus fills en sacrifici a estos déus! Està clar que havia de canviar, i va començar orant-li a Jehovà. Però no ho va fer amb orgull, més bé «s’humilià profundament davant del Déu dels seus pares». Jehovà va vore que havia canviat i va respondre les seues oracions. Quanta més humiltat mostrava, més s’acostava Jehovà a ell (Sal. 138:6). Manassés no va deixar d’orar-li a Jehovà, «el seu Déu», i va continuar suplicant-li misericòrdia, implorant-li que el perdonara.
Com es va sentir Jehovà a l’escoltar totes estes oracions? El relat diu que «es deixà commoure per ell: va escoltar la seua pregària i el féu tornar a Jerusalem perquè continuara el seu regnat». Quina misericòrdia més gran li va mostrar a Manassés! Ara el rei tenia l’oportunitat de demostrar lo molt que havia canviat i lo penedit que estava.
Quan va tornar a Jerusalem, Manassés va afrontar una gran prova de fe. El país estava ple de gent que feia les coses terribles que ell havia promogut durant tants anys. Com reaccionaria el poble al canvi d’actitud del seu rei? Manassés no va deixar que la por a la gent el parara i es va posar a corregir tot el que ell havia fet malament. Després de reforçar les muralles de Jerusalem per a previndre futures invasions, va netejar a fons la ciutat desfent-se dels déus i ídols estrangers, inclosos els que hi havien en el temple de Jehovà. Va reparar l’altar de Jehovà i va oferir sacrificis allí. I per últim es va dirigir al seu poble. Açò degué ser lo més difícil de tot, ja que «va ordenar als de Judà que donaren culte al Senyor, Déu d’Israel», tot lo contrari del que els havia estat dient durant anys. Està clar que este home, que havia comés pecats tan greus, havia canviat. I al perdonar-lo, Jehovà de nou va demostrar que és un Déu «indulgent i bo», digne de rebre tota la glòria (Sal. 86:5).
Per desgràcia, Manassés no va poder desfer tot el mal que havia fet. Jehovà l’havia perdonat, però molta gent, al contrari que el rei, no es va penedir de tots els actes de violència i dels assassinats que havien comés durant el seu regnat. Fins i tot el propi fill de Manassés, Amon, es va negar a fer-li cas a son pare i va continuar fent el que estava malament. Jehovà no podia passar tot açò per alt, aixina que molts anys després, va permetre que Jerusalem fora destruïda. No obstant, pareix que Manassés va ser una bona influència per al seu netet Josies, que mai degué oblidar que el seu iaio va tindre la valentia necessària per a demostrar humiltat i penedir-se. Manassés havia canviat de veritat després d’anys cometent pecats molt greus i va morir sabent que el seu Pare celestial l’havia perdonat.
Llig el relat bíblic:
-
2 Reis 21:1-26
-
2 Cròniques 33:1-25
Analitza:
De quines maneres va mostrar valentia Manassés?
Investiga
-
1. Manassés va actuar pitjor que els amorreus, que havien habitat Canaan abans que els israelites. Què ens diu això sobre ell? (2 Re. 21:11; w00 15/10 16 ¶ 5, 6-wcgr; gl 10 ¶ 5, nota-wcgr).
-
2. Quins objectes han trobat els arqueòlegs que demostren que Manassés va existir realment i que durant el seu regnat Assíria era una nació poderosa? (it «Manassés» núm. 4 ¶ 2-wcgr) A
© The Trustees of the British Museum. Licensed under CC BY-NC-SA 4.0. Source
Il·lustració A: El nom de «Manassés, rei de Judà», apareix en el prisma d’Assarhaddon
-
3. Què indica que els assiris realment portaven els seus captius lligats amb garfis? (2 Cròn. 33:11; it «Garfi» ¶ 4-wcgr) B
Il·lustració B: Dibuix d’un relleu assiri del segle VIII a.n.e.
-
4. En quin sentit va gastar Jehovà un «cordell de medir» i un «nivell» amb Jerusalem? (2 Re. 21:13; it «Instrument de nivellar» ¶ 2-wcgr)
Reflexiona en el que has aprés
-
Què aprenem sobre el penediment en este relat?
-
De quina manera mostra l’exemple de Manassés que, encara que Jehovà perdona els pecats dels qui s’han penedit, això no els allibera de les conseqüències dels seus actes? (Jer. 15:3-5) C
Il·lustració C
-
De quines maneres pots imitar la valentia de Manassés?
Visualitza el quadro complet
-
Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?
-
Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?
-
Què m’agradaria preguntar-li a Manassés quan ressuscite?
Aprén més
Mira com l’exemple de Manassés va ajudar un germà a tornar a Jehovà.
Si et sents indigne pels pecats que vas cometre en el passat, este relat t’ajudarà.
