JEHOIADÀ ja era un home major, però encara tenia les forces i l’entusiasme necessaris per a defendre l’adoració verdadera. Com a gran sacerdot del temple de Jerusalem, tenia la responsabilitat d’ensenyar al poble a adorar a Jehovà com ell vol. No obstant, açò no era fàcil perquè moltes persones eren malvades i adoraven déus falsos.

Gran part de la culpa de la maldat que existia la tenia Atalia. Ella era filla dels reis d’Israel, Acab i Jezabel, que eren tan roïns que Jehovà havia decidit acabar amb tots els seus descendents. Encara que Atalia estava casada amb el rei de Judà, odiava l’adoració pura. Quan el seu marit va morir, el seu fill va començar a governar, però Jehovà va fer que l’executaren. Aixina que Atalia va aprofitar l’ocasió per a usurpar el tron, encara que Jehovà només escollia hòmens descendents de David per a ser reis. Per a assegurar-se que ningú li llevara el tron, va decidir matar tots els possibles hereus, és a dir, els seus propis nets. Aixina que va ordenar que els executaren a tots.

Jehoiadà, el gran sacerdot, estava casat amb una jove valenta anomenada Jehoixeba, també coneguda com Jehoixabat, que era filla d’un dels reis de Judà. Ella i el seu home no suportaven la idea que Atalia acabara amb el llinatge de David, ja que Jehovà havia promés que un descendent de David governaria per sempre (2 Sam. 7:12, 13). Jehoixeba va decidir protegir un dels hereus, un bebé de menys d’un any. Aixina que es va armar de valor, va traure en secret del palau al xiquet i el va portar junt amb la seua nodrissa al temple. Allí ella i Jehoiadà van amagar el xiquet en una habitació on ningú podia vore’l.

Este xiquet, a qui li deien Joaix, va viure amagat durant sis anys dins del temple protegit per Jehoiadà. Segur que van ser anys molt difícils, perquè Atalia era capaç de tot per tal de protegir la seua autoritat. Finalment, va arribar el moment per a que Jehoiadà coronara rei a Joaix, cosa que implicava molta valentia. Aixina que va reunir cinc oficials militars que eren lleials a Jehovà i els va contar el gran secret: un hereu al tron havia sobreviscut. Els va dir que col·locaren 500 soldats en punts estratègics dins i a prop del temple. Mentres Jehoiadà presidia la cerimònia de coronació, els soldats es van col·locar al voltant del xiquet amb els escuts i les armes del temple. Quan el van fer rei, el poble estava tan  content que va començar a aplaudir i a cridar d’alegria. En això, Atalia, que ho havia sentit tot, va anar corrents cap al temple.

Quan va entrar en el pati del temple, Atalia ràpidament va vore el que estava passant i, en un últim intent desesperat, va intentar impedir que proclamaren rei a Joaix. Va xillar: «És un complot! És un complot!», encara que era ella la que havia maquinat una conspiració per a ser reina. Si esperava que algú la defenguera, estava totalment enganyada. Ple de valentia, Jehoiadà va ordenar que agarraren esta reina malvada i la tragueren del temple, i una volta fora, la van matar. D’esta manera es compliren les paraules de Jehovà quan va dir: «Tot el llinatge d’Acab desapareixerà» (2 Re. 9:8). Atalia degué ser l’última persona d’aquella família malvada en ser executada.

Després de la mort d’esta dona, Jehoiadà va fer una altra cosa molt important: establir un pacte en el qual el rei i el poble es comprometien a ser-li fidels a Jehovà. També va ordenar que destruïren el temple de Baal i que executaren el seu sacerdot. Després d’això, va fer tot lo possible per a que Joaix es convertira en un rei bo i fidel. De fet, fins que va morir a l’edat de 130 anys, va influir molt positivament en el rei. Per tot açò, Jehoiadà va tindre l’honor de ser enterrat junt amb els reis de Jerusalem.

Tristament, després de la mort d’este home fidel, Joaix es va malvar i es va apartar de Jehovà. Influït pels prínceps corruptes de Judà, va començar a promoure l’adoració falsa i va ignorar els profetes que van anar a corregir-lo. Un d’ells va ser Zacaries, el fill de Jehoiadà, que va preguntar al poble: «Per què violeu els manaments del Senyor?». Indignat per tot açò, Joaix va ordenar que el mataren. Aixina i tot, Zacaries va ser fidel fins als últims moments de la seua vida, igual que son pare. De fet, segles després, Jesucrist va parlar molt bé de Zacaries. Açò deixa clar que tant ell com Jehovà mai obliden els hòmens i dones que són valents i fidels.

Llig el relat bíblic:

• 2 Reis 11:1-20 (vv. 1-21 TNM); 12:1-3 (vv. 1, 2 TNM)

• 2 Cròniques 22:10-12; 23:1-21; 24:1, 2, 7, 15-22

• Mateu 23:35

Analitza:

De quines maneres va mostrar valentia Jehoiadà?

 Investiga

1. 1. Segons alguns experts, què eren «les companyies dels quereteus» que ajudaren a Jehoiadà a acabar amb Atalia? (2 Re. 11:4, 19; it «Guàrdia cària»-wcgr)

   La teua resposta

2. 2. Què era possiblement «el testimoni», i per què el va passar Jehoiadà sobre el cap de Joaix? (2 Re. 11:12, nota; w91 1/2 31 ¶ 5, 6-wcgr) A

   La teua resposta

3. 3. Per què va donar Joaix l’orde de reparar la casa de Jehovà? (2 Cròn. 24:4-7, 11-14; it «Joaix» núm. 1 ¶ 5-wcgr)

   La teua resposta

4. 4. Si Zacaries era fill de Jehoiadà, per què Jesús va dir que era «fill de Baraquies»? («fill de Baraquies» nota d’estudi de Mat. 23:35, nwtsty-wcgr)

   La teua resposta

 Reflexiona en el que has aprés

• Jehoiadà probablement tenia 100 anys quan va amagar a Joaix. Com podria animar el seu exemple als servents de Jehovà d’edat avançada? (Sal. 92:13, 15 [vv. 12, 14 TNM]) B

  La teua resposta

• Mentres Joaix va fer cas dels consells de Jehoiadà, va prendre bones decisions. Què poden aprendre d’açò els jóvens?

  La teua resposta

• De quines maneres pots imitar la valentia de Jehoiadà?

  La teua resposta

Visualitza el quadro complet

• Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?

  La teua resposta

• Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?

  La teua resposta

• Què m’agradaria preguntar-li a Jehoiadà quan ressuscite?

  La teua resposta