37 DANIEL

Va decidir no contaminar-se

Va decidir no contaminar-se

DANIEL vivia molt llunt del seu país natal, com a uns quatre mesos de camí, ja que la seua família era una de les moltes que havien sigut exiliades a Babilònia. Els soldats del rei van agarrar a Daniel i a altres jóvens d’entre estes famílies i se’ls van emportar a la capital. La intenció dels babilonis era inculcar-los la seua cultura. Daniel va fer amistat amb tres jóvens hebreus: Ananies, Misael i Azaries.

Llunt de la seua família, Daniel va necessitar ser valent per a no posar en perill la seua integritat

Quan van arribar, el rei Nabucodonosor li va dir al seu servent Aixpenaz que els canviara el nom a estos jóvens. Molts noms hebreus alabaven el Déu verdader, com per exemple Daniel, que significa ‘el meu jutge és Déu’. Però també era comú que els noms babilonis alabaren els déus d’aquell país. Aixina que a Daniel li van posar el nom babiloni Belteixassar, que significa ‘protegix la vida del rei’ i que probablement formava part d’una invocació dirigida al déu fals Bel. El rei també volia que estos jóvens començaren a pensar i a actuar com els babilonis. Per tant, va ordenar que se’ls ensenyara a parlar i a escriure caldeu per a que pogueren servir en el palau reial. Però això només va ser el principi.

El rei li va dir a Aixpenaz que supervisara l’entrenament d’estos jóvens. També li va dir que els donaren les mateixes coses per a menjar i beure que a ell, és a dir, lo millor de lo millor. Tal volta alguns jóvens se sentien privilegiats per rebre un tracte tan especial, però Daniel veia que estos privilegis eren un perill per a ell i per als seus companys hebreus. Què li preocupava?

És possible que Daniel pensara: «Com els babilonis saben que la Llei de Jehovà prohibix menjar certes coses, ¿intentaran fer que el desobeïm servint-nos aliments que són impurs? I si ens donen carn, ¿estarà dessagnada com toca o intentaran enganyar-nos per a que mengem sang i, d’esta manera, desobeïm la Llei de Jehovà? Inclús si estiguera ben dessagnada, ¿podria considerar-se que estem adorant un déu fals? I si ens donen molt de vi, ¿podríem perdre la capacitat de prendre bones decisions?». a

Segur que Daniel va orar moltíssim i va preguntar als seus amics què pensaven. Després de tot açò, es va resoldre a no contaminar-se per a agradar a Jehovà. A continuació, va buscar a Aixpenaz i, amb molt de tacte, li va demanar que els donara permís per a no menjar els aliments que podrien contaminar-los. Jehovà va ajudar a Daniel i va fer que Aixpenaz tinguera en compte la seua petició. Aixina i tot, a este home li preocupava que els xics caigueren malalts si no seguien la dieta del rei perquè, si això passava, Nabucodonosor el culparia a ell. Daniel va entendre les preocupacions d’Aixpenaz i va pensar una possible solució. Més tard, va parlar amb el guardià que Aixpenaz havia designat per a cuidar-los i li va dir que fera una prova: que només els donaren llegums i aigua durant 10 dies i que després els comparara amb els altres jóvens. I el guardià va estar d’acord.

Deu dies després, l’aparença d’estos jóvens era molt millor que la de tots els altres. De fet, la prova va anar tan bé que van poder continuar amb la mateixa dieta. Està clar que Jehovà va beneir la fe i la valentia de Daniel i els seus amics, i això no ho van oblidar mai.

Com vorem en el següent capítol, els tres amics de Daniel van necessitar valentia per a obeir a Jehovà en una situació terrorífica. I pel que fa a Daniel, va viure uns 100 anys i també es va posar a prova la seua valentia. Per exemple, va haver de revelar el significat d’uns somnis que Jehovà li havia donat a Nabucodonosor, inclús quan estos predeien males notícies per a aquell rei orgullós i el seu regne. Dècades després, va interpretar una escriptura que havia aparegut de forma miraculosa en una paret, encara que el missatge deia que Baltasar, el rei que governava en eixe moment, seria destruït. I en la vellea, va estar en perill de mort quan el van llançar a una fossa plena de lleons desmaiats de fam. En cadascun d’estos casos, va demostrar la mateixa valentia que havia mostrat de jove. No és d’estranyar que un àngel de Jehovà li diguera que era un home molt valuós.

Llig el relat bíblic:

  • Daniel 1:1-21; 5:12; 10:11

Analitza:

De quines maneres va mostrar valentia Daniel?

Investiga

  1. 1. Contradiu Daniel 1:1 el que diu en Jeremies 25:1? (dp 18, 19 ¶ 14, 15-wcgr)

  2. 2. Daniel 1:2 diu que Nabucodonosor tenia un «tresor del seu déu». Què confirma que açò és de veres? (it «Tresor» ¶ 3-wcgr) A

    © The Trustees of the British Museum. Licensed under CC BY-NC-SA 4.0. Source. Modifications: Box added

    Il·lustració A: Inscripció de Nabucodonosor, que fa referència al «tresor» que hi havia en el temple de Marduc

  3. 3. Quin era el paper dels «mags», o sacerdots que practicaven la màgia? (Dan. 1:20; it «Màgia i bruixeria» ¶ 2-6-wcgr) B

    Il·lustració B: Tauleta babilònia de fang que explica com «curar» un pacient que creien que havia patit l’atac d’un esperit

  4. 4. Quins altres aliments podrien estar inclosos entre els llegums que els van donar a Daniel i als seus tres amics? (Dan. 1:12; dp 40 ¶ 25-wcgr)

Reflexiona en el que has aprés

  • Com poden els jóvens imitar la fidelitat de Daniel, inclús quan no estan amb la seua família?

  • Daniel havia decidit no contaminar-se. Com el va ajudar açò a ser valent? (Dan. 1:8) Com podem imitar-lo? C

    Il·lustració C

  • De quines altres maneres pots imitar la valentia de Daniel?

Visualitza el quadro complet

  • Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?

  • Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?

  • Què m’agradaria preguntar-li a Daniel quan ressuscite?

Aprén més

Mira en el següent vídeo com este relat cobra vida.

Daniel, un home de fe (Part 1, fragment) (13:07)

Com poden els jóvens imitar la valentia i lleialtat de Daniel?

«Aprén de l’exemple de Daniel» (w23.08 2-7)

a Consulta Èxode 34:15; Levític 7:26; 11:1-7; Nombres 25:2; Proverbis 20:1.