21 SAMUEL
Un xiquet que va parlar de part de Jehovà
LA HISTÒRIA de Samuel té algunes coses paregudes a la de la filla de Jefté i a la de Samsó. Igual que la filla de Jefté, la vida sencera de Samuel estava dedicada al servici a Jehovà degut al vot d’un dels seus pares (1 Sam. 2:11). I, igual que Samsó, Samuel va ser nazireu durant tota la seua vida (Jut. 13:7). A més, els tres van haver de ser molt valents.
Quan Samuel tenia possiblement uns tres anys o un poc més, Anna va deixar de donar-li de pit i, tal com li havia promés a Jehovà, el va portar al tabernacle, que estava en Siló. Però anava a vore’l cada any i li portava una túnica nova per al seu servici en el tabernacle. El gran sacerdot Elí, que ja estava major, es va fer càrrec del xiquet i, tal volta, algunes de les dones que servien allí també el cuidaven.
No obstant, l’adoració que es feia en el tabernacle s’estava contaminant i Elí tenia part de culpa. Els seus dos fills, Ofní i Pinhàs, eren molt roïns. Estaven cometent immoralitat sexual amb algunes de les dones que servien en el tabernacle. A més, estaven tractant amb falta de respecte els sacrificis que s’oferien a Jehovà. Quan els israelites anaven allí a oferir sacrificis, pareix que Ofní i Pinhàs exigien als ajudants del temple que els conseguiren les millors parts dels sacrificis en comptes d’oferir-les a Jehovà. Elí sabia perfectament el que estaven fent els seus fills. Però, aixina i tot, no va ser ferm al corregir-los i ells tampoc feren cas del que els va dir. A pesar de tot açò, Samuel va continuar creixent i guanyant-se el carinyo tant de Déu com de la gent. Finalment, quan Jehovà va decidir que era el moment de corregir el que estava passant en Siló, va utilitzar a Samuel per a que parlara de la seua part.
Una nit, quan Samuel ja estava dormint, una veu el va despertar. Pensava que era Elí, que ara estava més major i damunt estava cego, aixina que es va alçar i va anar corrents per a vore què volia. Elí li va dir que se’n tornara al llit, que ell no l’havia cridat. Això va passar dos voltes més. Finalment, Elí va entendre que era Jehovà qui estava parlant. Aixina que li va dir a Samuel que se’n tornara al llit i que si Jehovà el tornava a cridar, li diguera: «Parla, Senyor, que el teu servent escolta». Samuel va fer exactament el que li havia dit.
Per quarta vegada, Jehovà va dir: «Samuel, Samuel». I ell li va contestar: «Parla, que el teu servent escolta». Aixina que Jehovà li va dir que anava a corregir els problemes que n’hi havien en Siló i a castigar a Elí per no haver parat els peus als seus fills. Jehovà havia pronunciat un juí contra Elí i els seus descendents, inclosos Ofní i Pinhàs. I ara Samuel havia de dir-li tot això a Elí.
Samuel es va tornar a gitar, però no sabem si es va tornar a adormir. Quan es va fer de dia, es va alçar per a obrir les portes del pati del tabernacle. Clar, Samuel «tenia por d’explicar la visió». Però Elí el va cridar i li va dir que li contara el que Jehovà li havia dit. És possible que notara que Samuel tenia por de contar-li-ho, per això li va dir: «No m’ho amagues, t’ho demane».
Encara que Samuel era jovenet, va haver de transmetre un missatge de juí de Jehovà al gran sacerdot Elí
Segur que este va ser un moment molt difícil per a Samuel. És possible que, per a ell, Elí fora com el seu iaio. Siga com siga, segur que respectava a Elí perquè era el líder espiritual de la nació al ser el gran sacerdot. Però, aixina i tot, va ser valent i «li va comunicar tot el missatge». Açò li va fer vore a Elí que el juí de Jehovà era imminent. No obstant, no hi ha res que indique que tractara de corregir els seus fills després d’açò.
Jehovà va recompensar abundantment a Samuel per la seua valentia. De fet, la Bíblia diu que Jehovà estava amb ell. A més, va continuar gastant a Samuel com a portaveu i «feia que es complira tot el que li anunciava». Amb el temps, el que Samuel havia dit sobre Elí i els seus fills es va complir. I, durant molts anys, Jehovà va utilitzar a Samuel per a donar guia espiritual al seu poble com a profeta i jutge. Des que era jovenet, va aprendre a ser valent gràcies a Jehovà i va continuar sent-ho tota la seua llarga vida.
Llig el relat bíblic:
-
1 Samuel 1:9-11, 24-28; 2:12-36; 3:1-21; 25:1
Analitza:
De quines maneres va mostrar valentia Samuel?
Investiga
-
1. Descriu com era Siló, el lloc on estava el tabernacle de Jehovà. (w92 1/11 8, 9) A
Todd Bolen/BiblePlaces.com
Il·lustració A: Ubicació de l’antiga Siló
-
2. Com era la vida de Samuel en el tabernacle? (ia cap. 7 ¶ 9-13-wcgr) B
Il·lustració B
-
3. Per què diu la Bíblia que Samuel encara no coneixia a Jehovà? (1 Sam. 3:7; w02 15/12 8 ¶ 5, 6-wcgr)
-
4. Com es va complir la profecia relacionada amb la família d’Elí? (it «Elí, I» ¶ 5-7-wcgr)
Reflexiona en el que has aprés
-
Basant-se en l’exemple de Samuel, què poden aprendre els jóvens sobre la importància...
-
d’obeir de bona gana? (1 Sam. 3:5)
-
de ser respectuosos i educats? (1 Sam. 3:6-10)
-
de ser confiables? (1 Sam. 3:15) C
Il·lustració C
-
-
Quan podria un jove necessitar valentia per a defendre lo correcte, i com pot ajudar-lo l’exemple de Samuel?
-
De quines altres maneres pots imitar la valentia de Samuel?
Visualitza el quadro complet
-
Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?
-
Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?
-
Què m’agradaria preguntar-li a Samuel quan ressuscite?
Aprén més
Quan podríem tant jóvens com majors necessitar valentia per a fer lo correcte?
Quan Samuel era jove, va triar fer lo correcte a pesar d’estar rodejat de persones que no respectaven a Déu.
