NOEMÍ va patir moltes desgràcies. Primerament, quan passaren una època de fam en Israel, ella, el seu home i els seus dos fills van haver de deixar Betlem i anar a viure a Moab. Temps després, el seu home va morir i es va quedar a soles amb els seus dos fills en un país foraster. Més avant, els seus fills es casaren amb dos dones moabites que no adoraven a Jehovà. I per si no en tenia prou, encara li va vindre una altra desgràcia: els seus dos fills van morir uns deu anys després i sense haver tingut descendència. Aixina que l’esperança de Noemí de tindre nets es va esfumar.

Noemí pensava que no li quedaven motius per a quedar-se en Moab, aixina que va decidir tornar a Betlem. Encara que Noemí era una dona major, hauria de fer un viatge possiblement d’una setmana. I Rut i Orpà, les seues nores, van eixir en companyia d’ella. No obstant, a Noemí no se li n’anava del cap que estes xiques estaven deixant arrere el seu poble i la seua família, i molt possiblement no podrien tornar a casar-se ni tindre fills. Pensant en elles, els va dir que se’n tornaren a ca les seues mares. Açò va fer que les dos nores es posaren a plorar. Noemí era tan valenta que estava disposta a fer el viatge a soles. Finalment, Orpà se’n va anar, però Rut es va quedar amb ella.

Rut li va dir a Noemí: «No insistisques que et deixe, que em separe de tu i me’n torne! On vages tu, vull anar-hi jo; on visques tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moriràs tu, allí moriré jo i allí seré enterrada». Rut era una dona jove, lleial i valenta, i va decidir servir a Jehovà, el Déu de Noemí. Aixina que se’n va anar amb Noemí a Israel i va deixar arrere la seua família, cultura i déus moabites.

Quan per fi arribaren a Betlem, algunes dones expressaren la seua sorpresa per lo molt que Noemí havia canviat al llarg dels anys. Ella va dir que Jehovà li ho havia llevat tot i que tornava amargada i amb les mans buides. No sabem si estes paraules van ferir a Rut, perquè ella ho havia deixat tot per a ajudar a la seua sogra. Però la Bíblia no diu que Rut s’enfadara o es queixara. Simplement, diu que va començar a treballar a prop d’allí espigolant en els camps de gra per a mantindre’s les dos.

Un home que tenia molts diners, moltes terres i que era fill de Rahab va vore que Rut era molt treballadora. Ell era un servent fidel de Jehovà  i li va preguntar a un dels seus treballadors qui era esta xica. Quan es va enterar del que havia fet per Noemí, la va felicitar per haver buscat refugi en Jehovà. A més, es va assegurar que els seus treballadors no la molestaren.

Quan aquella nit Rut li va contar a Noemí lo bé que Booz s’havia portat amb ella, Noemí es va alegrar molt perquè va pensar que tal volta Booz es podria casar amb la seua nora. Ell era un familiar de l’home de Noemí i la Llei deia que, quan una dona jove es quedava viuda, tenia el dret de casar-se amb un familiar pròxim del seu home. D’esta manera, la viuda encara podria tindre un fill que fora considerat descendent del seu difunt marit i l’herència es quedaria en la família (Deut. 25:5, 6).

Noemí li va explicar a Rut el que havia de fer, i ella va estar d’acord encara que és possible que li xocara o se sentira intimidada. Aixina que per la nit se’n va anar a l’era, al costat dels muntons de gra, que era on solien dormir els hòmens. Va anar sigil·losament als peus de Booz, li’ls va destapar i es va gitar allí. Quan ell es va despertar, Rut li va preguntar humilment si estaria dispost a recomprar-la. És possible que Booz poguera vore que estava nerviosa. Però va quedar tan impressionat per la seua valentia i amor lleial cap a Jehovà i cap a la seua família que va estar d’acord en casar-se amb ella. No obstant, primer havia de descobrir si això era possible.

A l’endemà, Booz va anar a parlar amb els ancians de Betlem per assegurar-se de fer les coses com toca. Quan es va aclarir tot, es va casar amb Rut i tingueren un fill. Que contenta estava Noemí amb el seu netet Obed! El rei David va ser descendent d’este xiquet i, segles després, el Messies també (Mat. 1:5, 6, 16). Queda clar que Jehovà va recompensar generosament a Rut i a Noemí per afrontar les desgràcies amb valentia.

Llig el relat bíblic:

• Rut 1:1–4:22

Analitza:

De quines maneres van mostrar valentia Rut i Noemí?

1. 2. Per què podem dir que Rut no es va acostar a Booz per motius sexuals? (ia cap. 5 ¶ 17, 18-wcgr)

   La teua resposta

2. 3. Per què és un detall bonico que Booz li diguera a Rut «filla»? (Rut 2:8; w16.11 3)

   La teua resposta

3. 4. Per què el «xicot» va rebutjar casar-se amb Rut? Què ens ensenya sobre Booz que ell sí que estiguera dispost a fer-ho? (w23.03 14) B

   La teua resposta

 Reflexiona en el que has aprés

• Si tenim problemes econòmics, per què hauríem de ser treballadors i agrair qualsevol ajuda que rebem, igual que Rut? C

  La teua resposta

• Quan Noemí estava afonada, Rut la va ajudar a tirar avant. Què ens ensenya l’exemple de Noemí a l’hora d’acceptar humilment l’ajuda dels altres? I què ens ensenya l’exemple de Rut sobre animar els altres?

  La teua resposta

• De quines altres maneres pots imitar la valentia de Rut i Noemí?

  La teua resposta

Visualitza el quadro complet

• Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?

  La teua resposta

• Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?

  La teua resposta

• Què m’agradaria preguntar-los a Rut i a Noemí quan ressusciten?

  La teua resposta