CAP al final de la seua vida, Jacob va descriure els anys que havia viscut com a «pocs i roïns» (Gèn. 47:9). I no va ser un exagerat, perquè la seua vida va estar plena de dificultats. Primerament va haver de fugir molt llunt, a Haran, ja que el seu germà volia matar-lo. Allí, Jacob es va enamorar de Raquel. Però el pare d’ella, Laban, el va enganyar per a que es casara primer amb la germana major de Raquel. Aixina que Jacob va acabar casat amb dos dones que no es duien bé entre elles. A més, Jacob va haver de treballar durant dècades per al seu sogre, que intentava aprofitar-se’n d’ell constantment. Aixina i tot, Jacob va demostrar molta valentia, fe i aguant.

Un dia, Jehovà li va dir a Jacob que era moment d’anar-se’n d’Haran i tornar a casa, a Canaan. Però això suposava un gran repte, ja que Laban era cobdiciós i pensava que tot el que Jacob tenia era d’ell. Jacob ho va parlar amb la seua família, es van preparar i tots van fugir sense dir-li res a Laban. Quan Laban es va enterar, va reunir els seus hòmens i va anar darrere d’ells. Quan els va agarrar, li va cantar les quaranta a Jacob per haver-se’n anat i inclús el va amenaçar dient-li que podria fer-los mal. Però Jacob va ser valent i li va plantar cara. Li va dir al seu sogre que durant anys l’havia tractat de manera injusta i l’havia enganyat, però aixina i tot, Jacob es va esforçar per buscar la pau. Al final, els dos van acordar que no es farien mal l’un a l’altre.

Però els problemes de Jacob no s’havien acabat. Encara havia de fer front al seu germà bessó, Esaú. I és que, anys abans, Esaú havia arribat a la conclusió que Jacob l’havia enganyat per a quedar-se amb la benedicció de son pare. Per això, Rebeca, sa mare, va advertir a Jacob dient-li que Esaú volia matar-lo. D’això ja havien passat molts anys, però ara Jacob volia fer les paus amb ell. Aixina que, quan es va enterar que Esaú anava cap a ell amb 400 hòmens, va enviar servents seus per a que li portaren regals de molt de valor. Serien suficients per a calmar la ira d’Esaú? Tot això feia que Jacob estiguera «espantat i angoixat», però va passar una cosa sorprenent.

Eixa mateixa nit, mentres Jacob estava a soles, va vore a un home que no coneixia. Era un àngel de Jehovà i va començar a lluitar amb Jacob.  Com Jacob pensava que l’àngel podia donar-li una benedicció, va ser valent, va forcejar amb ell durant hores i, fins i tot, va arribar al punt de plorar (Os. 12:5 [v. 4 TNM]). Encara que Jacob tenia 97 anys i totes les de perdre, no es va rendir. Estava convençut que valia la pena lluitar tot el que fera falta per a obtindre la benedicció de Jehovà. Quan estava fent-se de dia, l’àngel li va dislocar l’articulació superior de la cuixa simplement amb tocar-lo. A més, li va dir una cosa sorprenent: a partir d’ara el seu nom seria Israel. Este nom estava ple de significat, ja que feia referència a lluitar o perseverar amb Déu. La veritat és que Jacob es va esforçar moltíssim i no es va rendir per a obtindre la benedicció de Jehovà.

Jacob va anar coixejant fins a on estava la seua família. Allà a lo llunt, estava Esaú acostant-se amb 400 hòmens. Jacob es va avançar ell a soles i va anar a trobar-se amb el seu germà. Mentres s’acostava, es va inclinar a terra set voltes. Sense dur cap arma en la mà, Esaú va arrancar a córrer cara a ell amb els braços oberts i el va abraçar. Els dos es van posar a plorar. Amb els generosos regals i la seua manera d’actuar humil, Jacob va amansar a Esaú. És molt possible que també es quedara impressionat per la valentia que va demostrar Jacob. Aixina que Jacob va trobar la manera de fer les paus amb el seu germà.

Jacob va anar coixo fins que es va morir. A part d’açò, va afrontar moltes més dificultats, però segur que mai va lamentar haver obeït a Jehovà o haver lluitat amb aquell àngel. Amb el temps, es va complir la promesa que Jehovà li havia fet: Israel es va convertir en una gran nació (Gèn. 28:14). Per altra part, la Bíblia a sovint menciona que Jehovà és «el Déu de Jacob», i Jesús, a més d’utilitzar eixa expressió, va afegir que Jehovà «no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots ells estan vius» (Èxo. 3:6; Lluc 20:37, 38). Aixina que la resurrecció de Jacob està assegurada. En el nou món els seus dies no seran pocs i roïns, sinó molts i bons, és a dir, eterns i plens de felicitat.

Llig el relat bíblic:

• Gènesi 27:41-45; 31:1-29, 36-55; 32:1–33:16

Analitza:

De quines maneres va mostrar valentia Jacob?

 Investiga

1. 1. Per què es va assegurar Jehovà que Jacob rebera el dret de primogènit en comptes d’Esaú? (w03 15/10 29 ¶ 2-wcgr)

   La teua resposta

2. 2. Quin somni va tindre Jacob, i què li va assegurar Jehovà amb este somni? (w03 15/10 28 ¶ 3–29 ¶ 1-wcgr) A

   La teua resposta

3. 3. Per què estava segur Jacob que rebria una benedicció per part de l’àngel? (w03 15/10 31 ¶ 1-wcgr) B

   La teua resposta

4. 4. Quines mesures va prendre Jacob per a protegir la seua família de la influència dels cananeus? (w95 15/9 21 ¶ 5, nota-wcgr)

   La teua resposta

 Reflexiona en el que has aprés

• Jacob se sentia responsable de totes les ovelles de Laban (Gèn. 31:38-40). Com poden els pastors cristians, amb més raó, preocupar-se per les ovelletes de Jehovà? C

  La teua resposta

• Quan Jacob va tindre por, li va orar a Jehovà (Gèn. 32:7-13 [vv. 6-12 TNM]). Què t’ensenya l’exemple de Jacob sobre l’oració?

  La teua resposta

• Com pots imitar la valentia de Jacob?

  La teua resposta

Visualitza el quadro complet

• Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?

  La teua resposta

• Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?

  La teua resposta

• Què m’agradaria preguntar-li a Jacob quan ressuscite?

  La teua resposta