L’AUTÈNTICA valentia requerix prudència. Si una persona no és prudent, la valentia pot arribar a convertir-se en imprudència. Però este no va ser el cas de Gedeó. Ell va viure en un temps en què Israel s’havia apartat de l’adoració verdadera. Aixina que Jehovà va permetre que els madianites invadiren el país, oprimiren el poble i els impediren arreplegar la collita. Però Gedeó era valent i va continuar batent el gra per a que el seu poble poguera menjar. No obstant, també era prudent perquè batia el gra en un cup, és a dir, en un lloc on es xafa el raïm. Com probablement este cup estava excavat en roca, era més difícil que els madianites el pogueren vore.

La situació es va complicar tant que els israelites li suplicaren a Jehovà que els ajudara. Aixina que Jehovà els va enviar un profeta per a fer-los memòria de per què els havia abandonat. Després li va enviar un àngel a Gedeó per a dir-li que l’havia escollit per a rescatar el seu poble. Gedeó li va dir a l’àngel que li donara una prova que demostrara que Jehovà l’havia escollit a ell. Aixina que l’àngel va fer que isquera foc d’una roca i que cremara el sacrifici que Gedeó havia posat allí. Després d’açò, l’àngel va desaparéixer. Eixa nit Jehovà li va dir a Gedeó que destruïra un altar de Baal que era de son pare i un pal sagrat, que construïra un altar a Jehovà i que li fera un sacrifici. Gedeó va obeir, però va decidir fer-ho per la nit per a que ningú poguera vore’l perquè tenia por que son pare i els hòmens de la ciutat li feren alguna cosa.

Després d’açò, els madianites van formar un gran exèrcit amb els amalequites i els orientals per a lluitar contra Israel i ompliren tota la vall de Jizreel. L’esperit de Jehovà va motivar a Gedeó a enviar missatgers per a reunir hòmens d’algunes tribus d’Israel per a la batalla. Però de nou Gedeó va ser prudent i li va demanar a Jehovà que li demostrara amb dos milacres que tenia el seu suport. Jehovà va ser pacient i va fer el que Gedeó li havia demanat. Aquella nit, Jehovà va fer miraculosament que un velló que Gedeó va deixar a la intempèrie es xopara per la rosada i que tot el seu voltant estiguera sec. La nit següent va fer que el velló estiguera sec i que tot el seu voltant estiguera xopat per la rosada.

Estos milacres van enfortir la fe de Gedeó, aixina que va mobilitzar el seu exèrcit i van acampar en la font d’Harod. En comparació amb l’exèrcit  enemic, que constava d’uns 135.000 hòmens, el de Gedeó era molt menut perquè només n’eren 32.000. Però per a Jehovà l’exèrcit de Gedeó encara era massa gran. Aixina que Jehovà li va dir que enviara a casa a tots els hòmens que tingueren por. Per tant, el tamany de l’exèrcit es va reduir a 10.000 hòmens. Però, com per a Jehovà encara n’eren massa, li va dir a Gedeó que es fixara en com bevien aigua els seus hòmens. Aquells que s’agenollaren i s’inclinaren per a beure aigua cara avall serien rebutjats. Però aquells que begueren estant alerta, acatxant-se i agarrant aigua amb la mà mentres miraven al seu voltant serien seleccionats per a lluitar. Total, que Gedeó es va quedar només amb 300 hòmens.

A pesar de ser tan poquets, Gedeó va ser valent i es va preparar per a l’atac. Però, a més, Jehovà li va donar una altra prova que demostrava que estava al seu costat. Li va dir que anara sigil·losament al campament enemic per la nit. Quan Gedeó ho va fer, va sentir que un soldat estava contant un somni on va vore que Israel guanyava la batalla. Açò li va pujar la moral i quan va tornar al campament els va dir als seus hòmens que feren lo mateix que ell fera. Per la nit, Gedeó i els seus hòmens rodejaren el campament enemic. Quan Gedeó va tocar el seu corn, va trencar la seua gerra i va menejar la seua antorxa, els seus hòmens van fer exactament lo mateix. Després van xillar: «L’espasa! Pel Senyor i per Gedeó!». Esta estratègia de llums i sons atronadors estava dissenyada per a enganyar els enemics i fer-los creure que estaven sent rodejats i atacats per un gran exèrcit. Van entrar en pànic i Jehovà va fer que es confongueren i es mataren entre ells. Finalment, només uns 15.000 soldats enemics van sobreviure i pegaren a fugir.

Gedeó els va perseguir i va derrotar tant als soldats com als seus reis. També va castigar alguns israelites que no volgueren donar-los menjar en esta batalla de Jehovà. Després de tot açò, els israelites volgueren fer rei a Gedeó, però ell va ser humil i els va dir que Jehovà seria qui els governaria. Durant tot el temps que Gedeó va ser jutge en Israel, Jehovà el va recompensar per la seua prudència i valentia. Va viure molt de temps i, durant la resta de la seua vida, Israel va disfrutar de pau. A més, segles més tard, l’apòstol Pau el va incloure entre els hòmens i dones de gran fe (Heb. 11:32).

Llig el relat bíblic:

• Jutges 6:1–7:22; 8:4-23, 28

Analitza:

De quines maneres va mostrar valentia Gedeó?

 Investiga

1. 1. Per què la «fogassa de pa d’ordi» del somni d’un soldat representava bé l’exèrcit de Gedeó? (Jut. 7:13; it «Ordi, civada» ¶ 7-wcgr)

   La teua resposta

2. 2. Per què el so de 300 corns va confondre i espantar els madianites? (it «Corn» ¶ 3-wcgr) A

   La teua resposta

3. 3. Què hagueren de fer Gedeó i el seu exèrcit per a derrotar els madianites? (w04 15/10 16 ¶ 9, 10-wcgr) B

   La teua resposta

4. 4. Quins detalls d’este relat bíblic confirmen la seua exactitud? (w05 15/4 32)

   La teua resposta

 Reflexiona en el que has aprés

• Gedeó va obtindre una victòria per al poble de Déu, però va ser humil i va buscar la pau al parlar amb altres (Jut. 8:1-3). Com poden imitar-lo els ancians i els caps de família quan algú està molest amb ells?

  La teua resposta

• En quines situacions podríem necessitar ser valents i prudents al mateix temps? C

  La teua resposta

• Com pots imitar la valentia de Gedeó?

  La teua resposta

Visualitza el quadro complet

• Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?

  La teua resposta

• Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?

  La teua resposta

• Què m’agradaria preguntar-li a Gedeó quan ressuscite?

  La teua resposta