12 CALEB
Es va mantindre lleial al seu Déu
CALEB va nàixer aproximadament quan Moisés va fugir d’Egipte. Era fill d’una família d’esclaus israelites, aixina que ell també es va criar com a esclau. Quan tenia uns 40 anys, Moisés va tornar a Egipte perquè Jehovà li havia donat la comissió d’alliberar el seu poble. Per tant, segur que Caleb es degué quedar impressionat al vore els milacres que Jehovà va fer amb les deu plagues, al dividir el mar Roig i a l’alliberar de forma espectacular el seu poble.
Caleb mai va oblidar estos successos que tant van enfortir la seua fe. Uns pocs mesos després, es va mantindre lleial quan molts israelites es rebel·laren contra Jehovà en la muntanya del Sinaí. I poc després, Moisés li va donar l’assignació d’anar a espiar la terra promesa junt amb Josué i altres 10 israelites que eren caps de tribu.
Els 12 hòmens van anar a Canaan molt decidits i van passar allí 40 dies espiant la terra, les ciutats, la gent i els productes d’allí. Van tornar amb fruites, entre elles un penjoll de raïm tan gran que feien falta dos hòmens per a portar-lo. Però quan va arribar el moment de contar el que havien vist, Caleb es degué decepcionar molt al vore el que 10 dels seus companys espies van dir. La Bíblia diu que «començaren a fer córrer entre els israelites rumors desfavorables». Van començar queixant-se dient que els cananeus eren tan forts que no podrien véncer-los. També van dir que eren enormes, inclús es van atrevir a dir que eren descendents dels nefilim. Això no tenia trellat perquè els nefilim havien sigut destruïts en el Diluvi. Este informe va desanimar molt al poble. Inclús alguns van voler nomenar un nou líder per a tornar a Egipte.
Caleb i Josué tenien una actitud totalment diferent. És evident que als israelites els faltava fe, aixina que els van dir: «El Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells!». Això va fer que els israelites s’enfadaren i que volgueren apedregar-los.
A Jehovà li va doldre molt vore com els israelites perdien la fe en ell tan ràpidament després de tots els actes que havia fet per a alliberar-los de la poderosa nació d’Egipte. Aixina que va decidir que tota eixa generació d’israelites que no havia demostrat fe en ell, moriria en el desert. a Però Jehovà es va fixar en la fe i la valentia que mostraren Caleb i Josué. De fet, va dir: «El meu servent Caleb va demostrar un esperit diferent i va continuar seguint-me de tot cor». Per tant, Caleb i Josué serien dels pocs que entrarien en la terra promesa sent ja majors.
Caleb es va mantindre lleial a Jehovà encara que la majoria dels israelites no ho van fer i damunt volien fer-li mal
Durant els 40 anys que els israelites van estar vagant pel desert, Caleb va continuar demostrant fe i valentia. Va ser lleial a Moisés i li va fer costat. Després que Moisés morira, Jehovà li va donar la comissió a Josué de guiar el seu poble per a que creuaren el riu Jordà i entraren en la terra promesa. De nou, Caleb li va donar tot el seu suport al cap de la nació. A més, encara que Caleb ja era major, també va demostrar ser un guerrer valent al lluitar contra els enemics de Déu en Canaan.
Només sis anys després que el poble de Déu creuara el riu Jordà, la majoria de la terra promesa ja havia sigut conquistada. Per fi va arribar el moment per a que Caleb decidira on viurien ell i la seua família. Va triar Hebron, encara que anteriorment 10 dels espies havien dit que esta ciutat era impossible de conquistar perquè estava protegida per guerrers enormes. A pesar de tindre 85 anys, Caleb estava segur que Jehovà l’ajudaria i per això va dir: «Segur que Jehovà estarà amb mi i jo els expulsaré, tal com Jehovà ho va prometre». I aixina va ser, Caleb va conquistar la ciutat i es va instal·lar allí. «Finalment el país va reposar de la guerra».
Molts anys abans, Moisés havia dit que Caleb s’havia «mantingut fidel» a Jehovà el seu Déu amb tot el cor. Segur que Caleb va viure a l’altura d’estes paraules fins al final de la seua vida i seguirà fent-ho quan torne a viure en el nou món.
Llig el relat bíblic:
-
Nombres 13:1–14:12, 20-38
-
Josué 14:6-15
Analitza:
De quines maneres va mostrar valentia Caleb?
Investiga
-
1. Per què podem dir que no era exagerat el tamany del raïm de la terra promesa descrit en Nombres 13:23? (w06 15/6 16 ¶ 1, 2-wcgr)
-
2. Realment n’hi havia tanta «llet i mel» en la terra promesa com van dir Caleb i Josué? (Nom. 14:8; w11 1/3 15) A
Institute of Archaeology/Hebrew University © Tel Rehov Excavations
Il·lustració A: Un colmenar de fang d’uns 3.000 anys d’antiguitat descobert en Israel
-
3. A quina distància estaven els israelites de la terra promesa quan Moisés va enviar als 12 espies des de Cadeix? (w04 15/10 17 ¶ 11, 12-wcgr) B
Il·lustració B
-
4. Com va recompensar Jehovà la fe i la valentia de Caleb? (w06 1/10 18 ¶ 11)
Reflexiona en el que has aprés
-
Encara que Caleb havia demostrat fe, també va haver de vagar pel desert junt amb els israelites. Aixina i tot, va ser humil i va continuar confiant en Jehovà. En quines circumstàncies podríem imitar el seu exemple?
-
Com podria ajudar-nos l’exemple de Caleb a resistir la pressió de posar-nos «de part de la majoria»? (Èxo. 23:2) C
Il·lustració C
-
De quines altres maneres pots imitar la valentia de Caleb?
Visualitza el quadro complet
-
Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?
-
Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?
-
Què m’agradaria preguntar-li a Caleb quan ressuscite?
Aprén més
Analitza l’estreta relació que hi havia entre la fe de Caleb i la seua valentia.
«Valents gràcies a la fe i al temor a Déu» (w06 1/10 16-19 ¶ 1-12)
Per què va poder dir Caleb als 85 anys que s’havia mantingut «fidel al Senyor»? (Jos. 14:8)
a La decisió de Jehovà no incloïa els israelites que tenien menys de 20 anys en eixe moment ni tampoc els levites (Nom. 14:29).
