PAU sabia que patiria molt per predicar les bones notícies perquè Jesús mateix li ho havia dit quan es va fer cristià. I aixina va ser, perquè uns 20 anys després Pau va escriure en la Segona Carta als Corintis: «He rebut més colps dels que es poden comptar i he estat a punt de morir moltes vegades». De fet, en aquell moment ja havia patit tres naufragis, i en un d’ells inclús s’havia quedat una nit i un dia flotant en alta mar. No obstant, encara passaria per un altre naufragi.

Pau va estar empresonat en Cesarea durant més de dos anys. Ara bé, el governant que el tenia tancat no volia alliberar-lo perquè esperava que li donara un suborn. Però en cert moment n’hi hagué un canvi de governant i Pau va apel·lar al Cèsar. A l’oficial romà encarregat de portar a Pau i a altres presoners a Roma li deien Juli. Junt amb Pau anaven dos amics seus: Aristarc i Lluc, «el metge estimat» (Col. 4:14). Aixina que haurien de fer un viatge de més de 3.000 quilòmetres.

Quan van arribar a Mira, en l’Àsia Menor, tots ells van pujar a un altre barco per a continuar el seu viatge. Quan el barco va partir, va començar a bufar un vent molt fort. De fet, Lluc menciona en dos ocasions que navegaven «amb dificultat». Aixina i tot, van poder arribar i refugiar-se en Bells Ports. Allí Pau va vore clarament que haurien de passar l’hivern allí perquè continuar amb el viatge seria molt perillós.

Pau va ser valent i va advertir a Juli dels «danys i grans pèrdues» que patirien si seguien avant amb el viatge. Però Juli va preferir escoltar al timoner i a l’amo del barco i va tirar avant. Segur que després ho va lamentar, perquè el relat diu que «es va girar un vent molt fort [...] que va començar a arrastrar el barco amb violència». Poc després, el vent es va transformar en una gran tempestat. Passaven les hores i els dies, i el temporal no parava de sacsejar el barco «amb molta força». Aixina que, per a evitar el naufragi, els mariners van llançar l’equipament del barco per la borda. Ningú va pegar ni un mos durant dies i, quan van passar unes dos setmanes, el relat diu que «va desaparéixer tota esperança de sobreviure».

La gent tenia els ànims per terra, però Pau els va animar dient-los: «Ara vos demane que sigueu valents, perquè ningú de vosaltres perdrà la vida, només es perdrà el barco». En cert moment, alguns mariners  tractaren d’escapar-se amb el bot salvavides. Però Pau va advertir a Juli i als soldats que tots moririen si eixos hòmens abandonaven el barco. Aixina que els soldats tallaren les cordes del bot i el deixaren caure.

Abans que començara a fer-se de dia, Pau va animar a tots a menjar alguna cosa i els va dir: «Ningú de vosaltres perdrà ni un sol cabell». Després, Pau va donar gràcies a Jehovà davant de tots, es van posar a menjar i van tirar per la borda el blat que quedava. Pau els va contagiar la seua valentia, perquè tal com menciona Lluc «tots s’animaren». De bon matí, mentres es dirigien cap a la costa, el barco es va quedar encallat en l’arena i les ones el colpejaven amb tanta força que va començar a desfer-se. A pesar d’açò, es van complir les paraules de Pau, ja que tots van «arribar sans i estalvis a terra».

Havien arribat a l’illa de Malta. Pau i els seus companys en seguida es van posar a ajudar als qui estaven allí i a donar un bon testimoni. Fins i tot, Pau va fer molts milacres gràcies al poder de Déu. Com la gent d’allí estava tan agraïda a Pau i als seus companys, els van fer molts regals.

En la primavera següent, Pau va arribar a Roma. Allí el posaren en arrest domiciliari durant dos anys i un guàrdia el vigilava. Encara que era una situació molt difícil, va continuar mostrant valentia. De fet, va seguir predicant i escrivint cartes als germans. Quan va ser alliberat, va predicar lliurement, però uns anys més tard l’empresonaren en Roma per última volta i pareix que temps després l’executaren. Però este home tan valent no li tenia por a la mort. De fet, es va referir a ella com a «l’últim enemic» perquè sabia que Jehovà l’eliminaria per complet (1 Cor. 15:26). Estava convençut que, al seu degut temps, Déu el recompensaria amb vida immortal en el cel servint com a rei i sacerdot junt amb Jesús.

Llig el relat bíblic:

• Fets 9:16; 24:24-27; 25:11; 27:1-44; 28:1-10, 16, 30, 31

• 2 Corintis 11:23-27

• 2 Timoteu 1:16, 17; 4:6-8

Analitza:

De quines maneres va mostrar valentia Pau durant esta part de la seua vida?

 Investiga

1. 1. Per què és possible que Saule utilitzara el seu nom romà, Pau? (w08 1/3 12 ¶ 4, 5-wcgr)

   La teua resposta

2. 2. Els nou anys que van passar entre que Pau va tornar a Tars i després va anar a Antioquia es coneixen com «els anys desconeguts» de Pau. Quines dificultats és possible que afrontara durant este temps? (w00 15/7 26, 27 quadro ¶ 3, 4-wcgr)

   La teua resposta

3. 3. Per què Pau li va aconsellar a Juli que era millor esperar abans de continuar el viatge a Itàlia? (Fets 27:9, 10; wp17.5 9 ¶ 3, 4-wcgr) A

   La teua resposta

4. 4. Per què va dir la gent de Malta que Pau era «un assassí»? (Fets 28:4; w15 1/10 9 ¶ 5, 6-wcgr)

   La teua resposta

 Reflexiona en el que has aprés

• Pau va dir a la gent del barco que Déu els ajudaria i que no perdrien «ni un sol cabell» (Fets 27:22, 34). Què ens ensenya açò sobre el poder que té Jehovà, i quin efecte hauria de tindre este relat en nosaltres a l’hora de predicar?

  La teua resposta

• L’oració de Pau «va fer que tots s’animaren» (Fets 27:35, 36). En quines situacions podrien ajudar als altres les nostres oracions? B

  La teua resposta

• De quines maneres pots imitar la valentia que Pau va demostrar en este relat?

  La teua resposta

Visualitza el quadro complet

• Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?

  La teua resposta

• Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?

  La teua resposta

• Segons el que hem vist en este relat, per què és animador saber que Pau va ser elegit per a regnar amb Crist en el cel?

  La teua resposta