UN DIA, una jove jueva anomenada Maria que era de Natzaret, una ciutat de la regió de Galilea, va rebre una visita inesperada. Però qui la va visitar no era una persona qualsevol, era l’àngel Gabriel. El propòsit de la seua visita era donar-li una comissió molt important que cap humà havia rebut abans.

L’àngel li va dir: «Que tingues bon dia, tu que has rebut el favor de Déu de manera especial. Jehovà està amb tu». Al principi, Maria es va quedar «molt desconcertada», perquè no se sentia digna d’eixa alabança. Però Gabriel la va tranquil·litzar dient-li: «Tens el favor de Déu». A continuació, li va explicar la comissió tan especial que rebria: «Mira, et quedaràs embarassada i donaràs a llum un fill, [...] ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim». Este xiquet es convertiria en rei, l’hereu més important del rei David.

Maria es va armar de valor per a preguntar una cosa que no acabava d’entendre: «I això com pot ser, si no tinc relacions sexuals amb ningun home?». Gabriel li va dir que l’esperit sant l’envoltaria i faria que es quedara embarassada. D’esta manera, tindria un xiquet perfecte que seria «anomenat sant, Fill de Déu». També li va dir el que Jehovà havia fet per Elisabet. Amb açò, Maria es va convéncer i simplement va dir: «Ací estic! Soc l’esclava de Jehovà! Que em passe tal com has dit». Amb estes paraules, Maria va donar a entendre que Jehovà era un bon Amo. Estava segura que si feia la voluntat de Jehovà, ell sempre la protegiria. Esta manera de vore les coses li va donar la valentia necessària per a acceptar esta assignació tan important.

Quan l’àngel se’n va anar, Maria va eixir de viatge per a visitar a Elisabet. Les dos s’animaren mútuament i es prepararen per a les responsabilitats que havien rebut. Maria li va expressar el que sentia per Jehovà i açò ens ajuda a vore d’on va traure la seua valentia. En una breu conversació, va citar més de 20 voltes de les Escriptures Hebrees. Està clar que ho va poder fer perquè havia reflexionat en profunditat en la Paraula de Déu. Coneixia bé a Jehovà i sabia que podia confiar en les seues promeses. Maria es va quedar en ca Elisabet durant uns tres mesos. Havia de reunir molt de valor per a contar-li a Josep que estava embarassada i com era això possible. Al principi, Josep no s’ho va creure, però l’àngel de Jehovà li va confirmar que Maria estava dient la veritat.

 Maria i Josep es van casar i, quan el xiquet estava a punt de nàixer, el Cèsar va decretar que tots havien de tornar a la seua ciutat natal per a registrar-se. Aixina que Josep i Maria anaren a Betlem, que era la ciutat on ell havia nascut. Ella ja no estava per a estos trots, ja que viatjar uns 150 quilòmetres en burro no seria lo millor per a una dona en la recta final del seu embaràs. Però aixina i tot ella va anar, va acabar donant a llum en un estable i va posar el xiquet en un pesebre. Encara que era una situació complicada, Maria va ser valenta i va confiar que Jehovà l’ajudaria a cuidar del seu fill.

Maria no només va necessitar valentia en eixos moments, sinó que també la necessitaria en moltes ocasions al llarg de la seua vida. Per exemple, la va necessitar quan ella, Josep i el seu xiquet van haver de fugir a Egipte perquè el rei Herodes volia matar a Jesús. També va necessitar esta qualitat quan ella i Josep van criar almenys sis xiquets més a pesar de ser pobres. Més avant, la va necessitar quan el seu home va faltar, probablement abans que Jesús es convertira en el Messies. A més, la va necessitar quan el seu fill se’n va anar de casa per a complir amb la seua assignació. I sobretot, la va necessitar quan van acusar falsament a Jesús, el van condemnar i el van executar. Finalment, va necessitar valentia per a formar part de la congregació cristiana i afrontar el menyspreu dels jueus.

Quina responsabilitat més gran ser la mare del Messies! D’on va traure la valentia per a complir amb esta comissió? La Bíblia mostra que, quan Maria aprenia alguna cosa que enfortia la seua fe, l’atresorava en el seu cor. Aixina que tenia moltes joies espirituals en les quals podia reflexionar sempre que volguera. Algunes venien de la Paraula de Déu, altres de part d’àngels i d’humans fidels, i unes altres del seu propi fill. Meditar en estes veritats espirituals li va donar la valentia necessària per a afrontar totes les dificultats que va experimentar al llarg de la seua vida.

Llig el relat bíblic:

• Lluc 1:26-56; 2:1-7, 19, 48-51

Analitza:

De quines maneres va mostrar valentia Maria?

 Investiga

1. 1. Quins successos històrics donen suport al relat de Lluc 2:1-3? (g 4/11 11 ¶ 4, 5-wcgr) A

   La teua resposta

   British Library, London, UK, from the British Library archive/Bridgeman Images

2. 2. Per què va ser tot un repte per a Maria viatjar a Betlem? (ia cap. 18 ¶ 4-7-wcgr)

   La teua resposta

3. 3. Quan Jesús era xicotet, un profeta anomenat Simeó li va dir a Maria: «Una espasa llarga et travessarà l’ànima». Com es van complir estes paraules? (Lluc 2:35; w08 15/3 31 ¶ 1-wcgr)

   La teua resposta

4. 4. Per què podríem arribar a la conclusió que Maria va ser recompensada amb l’esperança celestial? (w18.07 10 ¶ 14-wcgr) B

   La teua resposta

 Reflexiona en el que has aprés

• Quan Maria va necessitar forces i ànims, va visitar a Elisabet (Lluc 1:39, 40). Per què hauríem de buscar ajuda quan afrontem una prova o ens costa complir amb una assignació? C

  La teua resposta

• Encara que a Josep ja se’l considerava el cap de família perquè estava compromés amb Maria, Jehovà li va enviar un àngel primer a ella. Què ens ensenya açò sobre com veu Jehovà a les dones fidels?

  La teua resposta

• Com pots imitar la valentia de Maria?

  La teua resposta

Visualitza el quadro complet

• Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?

  La teua resposta

• Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?

  La teua resposta

• Per què és d’agrair que Jehovà possiblement haja elegit a Maria per a regnar amb Crist en el cel?

  La teua resposta