46 MARIA MAGDALENA
«He vist al Senyor!»
MARIA MAGDALENA va passar de viure amb por a viure amb alegria. Quan va conéixer a Jesús, la seua vida va canviar per complet perquè tenia «set dimonis» i Jesús li’ls va expulsar. Estava tan agraïda que va decidir utilitzar la seua llibertat per a seguir-lo i fer tot el que estiguera en les seues mans per a ajudar-lo. Però això requeria molta valentia de la seua part.
Maria estimava molt a Jesús i li deia Rabuni, una expressió que significa ‘mestre’ i que demostra el profund respecte que li tenia. Veia que Jesús viatjava per tota la regió amb els seus 12 apòstols ensenyant a les persones sobre el Regne de Déu. Estos hòmens havien deixat els seus treballs seglars per a dedicar tot el seu temps i energies a esta obra tan important. Per tant, què faria ella per a ajudar-los?
Maria Magdalena havia tingut una vida horrorosa, però després del que Jesús va fer per ella, es va centrar en donar-li suport a ell i als seus seguidors
N’hi havien algunes dones «que utilitzaven els seus recursos» per a atendre a Jesús i als seus apòstols, i entre elles estava Maria. En total, és possible que n’hi hagueren uns 20 deixebles, entre hòmens i dones, que viatjaven «de ciutat en ciutat i de poble en poble». Per a Maria i les altres dones no n’hi havia res més important que atendre a Jesús i als seus apòstols. Però en aquella època, segur que era molt estrany que les dones acompanyaren als líders religiosos, aixina que és possible que les criticaren per anar amb Jesús. Que valentes van ser estes dones a pesar del que altres pensaren d’elles!
Traslladem-nos ara a Jerusalem, a la nit de la Pasqua. A Maria se li degué trencar el cor quan arrestaren a Jesús, l’acusaren injustament de blasfèmia i el condemnaren a morir en un pal de turment. Però això no va fer que ella deixara de ser valenta. De fet, va acompanyar altres dones fidels, entre elles la mare de Jesús, al lloc on acabaria sent executat. Aixina que, quan Jesús estava agonitzant en el pal de turment, va vore que elles estaven allí al seu costat, demostrant la seua lleialtat i lo molt l’estimaven. Al mateix temps, elles també van vore que Jesús va mantindre la seua integritat fins al final i que va fer tot el que son Pare li havia encomanat que fera. Maria i les altres dones es van quedar allí fins a l’últim sospir de Jesús.
Elles van ser valentes i no es van amagar de plorar davant dels soldats romans i dels líders jueus que acabaven de sentenciar a mort a Jesús. Encara que Maria estava molt trista, va fer una cosa més per a demostrar lo molt que volia a Jesús. En aquella part del món, el clima era molt càlid i un cos mort podia descompondre’s molt ràpidament. Aixina que era costum aplicar espècies aromàtiques i olis perfumats als difunts abans de l’enterro per a que a la gent no li molestara la mala olor. Però en este cas, Maria va estar disposta a fer això després que enterraren a Jesús. Només va acabar el dissabte, ella i altres dones van comprar tot el que feia falta i, de bon matí, anaren a la tomba a preparar el cos de Jesús.
És possible que Maria arribara primer que ningú a la tomba, però al vore que estava oberta i buida es va quedar de pedra. Aixina que se’n va anar corrents a dir-los-ho a Pere i a Joan. Quan va tornar, les altres dones ja se n’havien anat. Es va acatxar, va mirar dins de la tomba i «va vore dos àngels vestits de blanc assentats on havia estat el cos de Jesús». Els va dir que estava buscant el cos del seu mestre, i després es va girar, va vore un home i va pensar que era el que cuidava l’hort. Ell li va preguntar: «Dona, per què plores?». Maria volia saber on estava el cos de Jesús, aixina que li va dir: «Senyor, si te l’has emportat, dis-me on l’has posat i jo me l’enduré». Maria no es va parar a pensar si podia carregar el cos d’un home que havia sigut fort i vigorós. Estava decidida a fer tot el que poguera per a honrar-lo.
Mentres ella es girava per a anar-se’n amb tota la pena del món, ell només va dir una paraula: «Maria!». Ella el va reconéixer immediatament per la manera com la va cridar, i va exclamar: «Rabuni!». En seguida el va abraçar plorant, però com Jesús tenia una assignació molt important per a ella li va demanar que el soltara i va afegir: «Ves a trobar els meus germans». Jesús li va encomanar que els donara als apòstols la notícia més impactant que mai escoltarien: el seu mestre havia ressuscitat. Ella se’n va anar en seguida i els ho va contar, però al principi no la van creure. De fet, per a ells, el que ella deia «no tenia trellat». Això no va fer que Maria deixara de compartir esta bona notícia amb altres persones. Sense dubte, Maria Magdalena va ser molt valenta.
Llig el relat bíblic:
Analitza:
De quines maneres va mostrar valentia Maria Magdalena?
Investiga
-
1. De quines maneres és possible que ajudaren Maria Magdalena i les altres dones a Jesús i als seus apòstols? (ijwia art. 6 ¶ 5, 6) A
Il·lustració A
-
2. Per què Maria no va reconéixer a Jesús una volta ressuscitat? (ijwia art. 6 ¶ 16)
-
3. Per què li va dir Jesús a Maria Magdalena: «Deixa d’agarrar-me»? (w08 15/4 32 ¶ 6-wcgr)
-
4. Per què és possible que els apòstols pensaren que el que Maria Magdalena els havia dit sobre la resurrecció de Jesús «no tenia trellat»? (Lluc 24:11; w12 1/9 10 ¶ 4, 5)
Reflexiona en el que has aprés
-
Maria Magdalena va estar disposta a fer treballs humils a favor dels altres. Com podem imitar el seu exemple? B
Il·lustració B
-
Com podem imitar a Maria Magdalena quan altres no creuen o no aprecien el missatge bíblic que prediquem? (Lluc 24:10, 11)
-
Com pots imitar la valentia de Maria Magdalena?
Visualitza el quadro complet
-
Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?
-
Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?
-
Per què és d’agrair que Jehovà possiblement haja elegit a Maria Magdalena per a regnar amb Crist en el cel?
Aprén més
S’han dit moltes coses de Maria Magdalena. Què diu la Bíblia al respecte?
Què ens ensenya la manera com Jesús va tractar a Maria Magdalena i a altres dones sobre com s’hauria de tractar a les dones?
«Les dones cristianes mereixen honra i respecte» (w95 15/7 15-18 ¶ 3-8-wcgr)
