L’APOSTASIA estava escampant-se en les congregacions tal com Jesús i l’apòstol Pau havien predit dècades abans. Quan va començar, Joan i els altres apòstols protegien els cristians dels falsos mestres que introduïen ensenyances falses en les congregacions (Mat. 7:15; Fets 20:29, 30; 2 Tes. 2:6, 7). Però ara Joan, que ja era molt major, era l’últim apòstol que quedava viu i per això va escriure: «És l’última hora». Potser pensava que molt prompte ja no quedaria ningun cristià verdader. Encara que tot açò tenia molt mala pinta, Joan no es va desanimar, més bé va ser valent.

Quan Joan tenia més de 90 anys, continuava molt actiu parlant sobre Déu i donant testimoni de Jesús. Per això, el govern romà el va arrestar i el va enviar a Patmos, una illa deserta i rocosa del mar Egeu. D’on va traure les forces per a no desanimar-se? Segur que li van vindre a la ment estes paraules de Jesús: «Recordeu que estaré amb vosaltres tots els dies fins a la conclusió del sistema» (Mat. 28:20).

Ara, més de 60 anys després que Jesús fera eixa promesa, segur que Joan es va emocionar molt al tornar a vore’l i escoltar-lo en una visió extraordinària. Jesús li va mostrar que, en «el dia del Senyor», tot el poble de Déu tornaria a servir a Jehovà de la manera que a ell li agrada. Jesús també li va mostrar que ajudaria els seus seguidors a mantindre’s fidels a pesar dels atacs de Satanàs.

Jesús va gastar «senyals» per a mostrar-li la visió a Joan i l’apòstol ho va posar tot per escrit. Segur que no va entendre moltes de les coses que va vore, però una cosa tenia clara: Jehovà i Jesús no permetrien que l’apostasia estiguera present en la congregació. Durant el dia del Senyor, el poble de Déu creixeria i disfrutaria de meravelloses benediccions. A més, hi hauria una guerra en el cel, Satanàs seria derrotat, llançat a la terra i destruït per sempre. Segur que esta visió va enfortir molt a Joan.

Joan no va perdre l’alegria encara que la seua vida com a presoner en Patmos degué ser molt difícil. És possible que fora alliberat després de la mort de l’emperador romà Domicià, qui estava en contra dels cristians i els perseguia cruelment. Temps després, probablement va tornar a Efes. I quan Joan tenia uns 100 anys va rebre una nova assignació.

Jehovà va utilitzar a Joan per a escriure el quart i últim Evangeli. L’apòstol sabia que els seus escrits s’escamparien ràpidament per les congregacions.  Per una part, això faria que els cristians enfortiren la seua fe i tingueren el valor necessari per a defendre les seues creences. I per l’altra, els enemics dels cristians l’odiarien encara més per haver escrit eixe Evangeli. Però ell estava decidit a continuar avant.

Ja havien passat uns 70 anys des que Jesús havia mort. Aixina i tot, gràcies a l’ajuda de l’esperit sant, Joan va poder recordar clarament el que Jesús havia dit i fet. Va escriure un relat molt sentit de la vida de Jesús, i un 90 per cent de la informació que conté no està registrada en els altres tres Evangelis. Per exemple, Joan és l’únic que va parlar de la resurrecció de Llàtzer i de la conspiració que després planejaren els líders religiosos per a matar-lo (Jn. 11:1-46; 12:10). També va contar en detall el que Jesús els va dir als deixebles la nit abans de morir i l’emotiva oració que va fer a favor d’ells. Que agraïts li estem a Joan per haver escrit este Evangeli tan animador per a tots els cristians!

Més o menys per aquella època, Joan també va escriure tres cartes inspirades. No va tindre pèls en la llengua per a dir-los als germans que n’hi havien falsos mestres que estaven començant a influir en la congregació i que els cristians no haurien d’associar-se amb ells, ni tan sols saludar-los. Però estes cartes també estaven plenes d’amor i d’esperança. De fet, Joan va dir que «Déu és amor», i ell mateix va demostrar eixe amor a l’hora d’animar i d’aconsellar. A més, va escriure que estava molt content de vore que els seus fills espirituals continuaven «caminant en la veritat». Segur que eixes paraules els animaren molt a continuar fent lo mateix.

Hui en dia, els cristians sabem que l’apostasia no tornarà a ser com en els dies de Joan. Després de la seua mort, la situació va empitjorar i els falsos mestres van corrompre l’adoració verdadera. Però Jehovà va prometre que no permetria que això tornara a passar (Isa. 54:17; Fets 3:21). No obstant, és possible que siguem perseguits i inclús empresonats igual que Joan. Aixina que imitem el seu exemple i estiguem decidits a continuar sent valents al caminar amb Jehovà passe el que passe.

Llig el relat bíblic:

• Joan 16:1–17:26

• 1 Joan 2:18; 4:8

• 2 Joan 9-11

• 3 Joan 4

• Apocalipsi 1:1, 2, 9-11; 12:9; 20:1-6; 21:1-5

Analitza:

De quines maneres va mostrar valentia Joan?

 Investiga

1. 1. Què demostra que Joan tenia caràcter? (bt pàg. 33, quadro ¶ 3, 4)

   La teua resposta

2. 2. Per què van dir que Joan era un home comú i sense estudis? (Fets 4:13; w08 15/5 30 ¶ 6-wcgr)

   La teua resposta

3. 3. En quin sentit va dir Jesús que Joan es quedaria fins que ell vinguera? (nota d’estudi de Joan 21:22, nwtsty-wcgr)

   La teua resposta

4. 4. Per què podem arribar a la conclusió que Joan va escriure l’Evangeli que porta el seu nom? (it «Joan, Les Bones Notícies segons» ¶ 2-8-wcgr) A

   La teua resposta

   Fondation Martin Bodmer, Cologny (Genève)

 Reflexiona en el que has aprés

• Els relats inspirats que Joan va escriure contenen més de 100 referències a la mort de Jesús o als beneficis del seu sacrifici. Com podem demostrar que estem agraïts pel rescat igual que Joan?

  La teua resposta

• És possible que Joan tinguera vora 100 anys quan Jehovà el va utilitzar per a escriure cinc llibres de la Bíblia. Què ens ensenya açò sobre com veu Jehovà a les persones majors? B

  La teua resposta

• Com pots imitar la valentia de Joan?

  La teua resposta

Visualitza el quadro complet

• Què m’ensenya sobre Jehovà este relat?

  La teua resposta

• Quina relació té este relat amb el propòsit de Jehovà?

  La teua resposta

• Per què és d’agrair que Jehovà haja elegit a Joan per a regnar amb Crist en el cel?

  La teua resposta