Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 CAPÍTOL 14

Fes que la teua família siga feliç. Com?

Fes que la teua família siga feliç. Com?
  • Què s’espera d’un bon marit?

  • Què s’espera d’una bona esposa?

  • Què implica ser un bon pare?

  • Què poden fer els xiquets pel benestar familiar?

1. Quina és la clau de la felicitat familiar?

DÉU vol que la teua família i tu sigueu feliços. Ell ha decidit que cada membre jugue un paper específic en la família. I, per això, la Bíblia dóna les pautes per a cadascú. Quan cada membre complix amb el seu paper d’acord amb el consell diví, tota la família se’n beneficia. És per això que Jesús va dir: “Feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!” (Lluc 11:28).

2. Què hem de reconéixer per a tindre una família feliç?

2 Jehovà és el creador de la família. Per esta raó, Jesús el va anomenar “Pare nostre” (Mateu 6:9). La felicitat familiar depén de reconéixer este fet. Com que totes les famílies li deuen la seua existència al nostre Pare celestial, ell, millor que ningú, sap què necessita una família per a ser feliç (Efesis 3:14, 15). Així doncs, què diu la Bíblia sobre el paper que té cada membre de la família?

DÉU CREA LA FAMÍLIA

3. Com descriu la Bíblia el començament de la família humana, i per què podem estar segurs que el que diu és deveres?

3 Jehovà va crear la primera parella, Adam i Eva, i els va unir en matrimoni. Els va donar un lloc molt bonic  per a viure: el jardí de l’Edén. També els va dir: “Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra” (Gènesi 1:26-28; 2:18, 21-24). Açò no és cap rondalla! El mateix Jesucrist va donar per certes estes paraules del relat de Gènesi (Mateu 19:4, 5). La felicitat familiar és possible a pesar que afrontem problemes i la vida que portem no és com Déu volia. Vegem per què.

4. a) Com pot cada membre contribuir a la felicitat de la família? b) Per què cal estudiar l’exemple de Jesús si volem que la nostra família siga feliç?

4 Cada membre pot contribuir a la felicitat de tota la família si imita l’exemple de Déu en mostrar amor (Efesis 5:1, 2). Però, com podem imitar-lo si mai l’hem vist? Podem saber com actua Jehovà perquè va enviar a la terra el seu Fill primogènit (Joan 1:14, 18). Mentres Jesucrist va estar en la terra, va imitar tan bé son Pare celestial que vore’l i sentir-lo era com vore i sentir Jehovà directament (Joan 14:9). Per tant, si aprenem sobre l’amor que Jesús va mostrar i seguim el seu exemple, contribuirem a que la nostra família siga més feliç.

UN MODEL PER ALS MARITS

5, 6. a) Per què és un bon exemple per als marits la forma com Jesús va tractar la congregació? b) Què hem de fer perquè Déu ens perdone els nostres pecats?

5 La Bíblia diu que els marits han de tractar les seues mullers de la mateixa manera com Jesús va tractar els seus deixebles. El mandat bíblic diu que els marits han d’estimar les seues mullers, tal com el Crist ha estimat la congregació “i s’ha entregat a la mort per ella. [...] Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimara el propi cos; al contrari, tot home l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa aixíamb la congregació (Efesis 5:23, 25-29).

 6 L’amor de Jesús per la congregació és l’exemple que han de seguir els marits. Jesús estimà els seus deixebles “fins a l’extrem” de sacrificar la seua vida per ells, encara que eren imperfectes (Joan 13:1; 15:13). Igualment s’anima els marits: “Estimeu les vostres mullers i no vos hi enfadeu” (Colossencs 3:19). Què ajudarà el marit a aplicar este consell, en especial quan la seua dona no és del tot discreta? En eixos moments ha de recordar els seus propis errors i el que ha de fer per a rebre el perdó de Déu. Açò significa perdonar els qui l’han ofés, inclosa la seua dona. Per descomptat s’espera el mateix d’ella (llig Mateu 6:12, 14, 15). Per esta raó, un bon matrimoni és la unió de dos persones que se saben perdonar.

7. Què va tindre Jesús en compte, i per què és això un exemple per als marits?

7 Jesús va ser considerat amb els seus deixebles, i els marits faran bé de prendre’n nota. Tenia en compte les limitacions i necessitats físiques dels seus deixebles. Per exemple, quan estaven cansats, els deia: “Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una miqueta” (Marc 6:30-32). Les esposes també mereixen consideració. La Bíblia anima els marits a tractar-les amb respecte perquè “la seua naturalesa és més delicada” i perquè són hereves amb ells “de la gràcia de la vida” (1 Pere 3:7). Recordeu que és la fidelitat, i no el fet de ser hòmens o dones, el que ens fa valuosos als ulls de Déu (Salm 101:6).

8. a) Com és això que un marit que “estima la muller s’estima a si mateix”? b) Què significa ser “una sola carn” per al marit i la muller?

8 Com hem vist abans, la Bíblia diu que el marit que “estima la muller s’estima a si mateix”. Açò és perquè “ja no són dos, sinó una sola carn”, com va dir Jesús (Mateu 19:6). Per això, han de limitar l’interés sexual sols al seu cònjuge (Proverbis 5:15-21; Hebreus 13:4).  Podran fer-ho si estan pendents de les necessitats de l’altre (1 Corintis 7:3-5). Digne de menció és el recordatori: “No hi ha hagut mai ningú que no estimara el propi cos; al contrari, tot home l’alimenta i el vesteix”. Els marits han de voler les seues dones igual que es volen a si mateixos, i no oblidar-se que han de passar comptes amb Jesucrist, el seu cap (Efesis 5:29; 1 Corintis 11:3).

9. Quina qualitat de Jesús es menciona a Filipencs 1:8, i per què els marits l’haurien de mostrar cap a les seues dones?

9 L’apòstol Pau va parlar sobre “l’amor entranyable” que ens té Jesucrist (Filipencs 1:8). La tendresa que va mostrar Jesús va resultar molt atraient a les dones que es van fer deixebles seues (Joan 20:1, 11-13, 16). Les esposes, d’igual manera, necessiten l’amor tendre dels seus marits.

UN EXEMPLE PER A LES ESPOSES

10. Com dóna un bon exemple Jesús a les esposes?

10 La família és com una empresa, on cal un director per a que tot vaja com una seda. Inclús Jesús se sotmet a Algú. La Bíblia diu que “Déu és cap de Crist” igual que “l’home és cap de la dona” (1 Corintis 11:3). La submissió de Jesús a la direcció de Déu ens dóna un bon exemple, ja que tots tenim un cap a qui devem obeir.

11. Quina actitud hauria de demostrar la muller cap al seu marit, i en què podria resultar la seua conducta?

11 Com que són imperfectes, els marits s’equivoquen i normalment estan lluny de ser els caps de família ideals. En eixe cas, què hauria de fer l’esposa? No hauria de menysprear les coses que fa el seu home ni passar per damunt d’ell. L’esposa fa bé de recordar que sota el punt de vista de Déu, un esperit tranquil i afable és molt valuós (1 Pere 3:4). Si l’esposa demostra un esperit així, trobarà més fàcil demostrar submissió inclús en les  circumstàncies que la posen a prova. A més, la Bíblia recomana “que la muller siga respectuosa amb el marit” (Efesis 5:33). Però, i si ell no accepta la direcció de Crist? La Bíblia diu a les esposes: “Estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure, quan es fixen en el vostre comportament respectuós i cast” (1 Pere 3:1, 2).

12. Per què no seria inapropiat que una esposa expressara les seues opinions respectuosament?

12 Ja siga que el marit siga cristià o no, la muller no mostraria falta de respecte si expressara amb tacte una opinió diferent a la del seu home. El seu punt de vista podria ser el correcte i tota la família se’n beneficiaria. En una ocasió, Sara va recomanar una solució pràctica a cert problema que hi havia a sa casa i, encara que a Abraham no li feia gens de gràcia, Déu li va dir: “Fes cas del que et diu Sara” (llig Gènesi 21:9-12). Per descomptat, quan el marit pren una decisió que no està en contra de la llei de Déu, la seua dona li mostrarà suport i submissió (Fets 5:29; Efesis 5:24).

Quin bon exemple va donar Sara a les esposes?

13. a) Què anima a fer Titus 2:4, 5 a les dones casades? b) Què diu la Bíblia sobre la separació i el divorci?

13 Dins del seu paper, una esposa pot fer molt pel benestar de la seua família. Per exemple, la Bíblia anima les dones casades a “estimar el marit i els fills, a ser sensates, castes, diligents en la faena de casa, bones, submises al seu marit” (Titus 2:4, 5). Una esposa i mare que actua d’esta manera es guanyarà l’amor i el respecte de la seua família (llig Proverbis 31:10, 28). Com que el matrimoni és la unió de dos persones imperfectes, podria passar que algunes circumstàncies extremes els portaren a la separació o el divorci. La Bíblia permet la separació en alguns casos. Tot i això, no hauria de prendre’s a la lleugera,  ja que la Bíblia diu que “la dona no s’ha de separar del marit, i [...] l’home no ha de deixar la seua muller” (1 Corintis 7:10, 11). L’única raó vàlida que dóna la Bíblia per al divorci és la immoralitat sexual (Mateu 19:9).

UN EXEMPLE PERFECTE PER ALS PARES

14. Com tractava Jesús els xiquets, i què necessiten els fills dels seus pares?

14 Per la seua forma de tractar els xiquets, Jesús va donar un exemple perfecte als pares. Quan alguns miraven d’impedir que els menuts s’arrimaren a ell, Jesús els va dir: “Deixeu que els infants vinguen a mi. No els ho impediu”. Després, la Bíblia diu que “els prenia en braços i els beneïa imposant-los les mans” (Marc 10:13-16). Si Jesús va dedicar temps als més xicotets, no hauries de fer tu el mateix pels teus fills? Ells necessiten més que unes estonetes, necessiten bona cosa del teu temps. Cal que apartes temps per a educar-los, ja que això és el que demana Déu dels pares (llig Deuteronomi 6:4-9).

15. Què poden fer els pares per tal de protegir els seus fillets?

15 A mesura que este món empitjora, els xiquets  necessiten que els seus pares els protegisquen de persones que els farien mal, com ara els depredadors sexuals. Mira de quina forma va protegir Jesús els seus deixebles, als qui anomenava afectuosament “fills meus”. Quan el van arrestar per donar-li mort, Jesús se les va arreglar perquè estos pogueren escapar (Joan 13:33; 18:7-9). Com a pare, cal que estigues ben alerta per a evitar que els atacs del Diable no danyen els teus menuts. Has d’advertir-los per endavant (1 Pere 5:8). * Mai abans s’havia amenaçat tant la seua seguretat física, espiritual i moral.

Què poden aprendre els pares de la forma com va tractar Jesús els xiquets?

16. Què poden aprendre els pares de com Jesús va gestionar les imperfeccions dels seus deixebles?

 16 La nit abans de morir Jesús, els seus deixebles van discutir sobre qui era el més important de tots ells. En comptes d’enfadar-se, Jesús va continuar corregint-los amorosament per paraula i amb l’exemple (Lluc 22:24-27; Joan 13:3-8). Com a pare, veus de quina forma podries seguir l’exemple de Jesús quan corregixes els teus fills? Ells necessiten disciplina, però l’has de donar sempre “amb mesura” i no quan estigues enfadat. No voldràs ser d’eixes persones “que fereixen quan parlen” per no pensar el que diuen (Jeremies 30:11; Proverbis 12:18). La disciplina s’ha de donar de forma que el teu fill comprenga amb el temps quant apropiada va ser (Efesis 6:4; Hebreus 12:9-11).

UN MODEL PER ALS FILLS

17. De quines maneres va donar Jesús un bon exemple per als fills?

17 Poden els fills aprendre de l’exemple de Jesús? Sí. Este ens mostra com els xiquets haurien d’obeir els seu pares. Va dir: “Dic allò que el Pare m’ha ensenyat”, i “sempre faig allò que li plau” (Joan 8:28, 29). Jesús sempre va obeir el seu Pare celestial, i la Bíblia diu que els xiquets han d’obeir els seus pares (llig Efesis 6:1-3). A pesar de ser un xiquet perfecte, Jesús sempre va obeir els seus pares, Josep i Maria, qui eren imperfectes. No cal dir que la seua obediència va contribuir a la felicitat de tots els membres de la seua família (Lluc 2:4, 5, 51, 52).

18. Per què va obeir sempre Jesús al seu Pare celestial, i qui es posa molt content quan els xiquets obeïxen els seus pares?

18 ¿Hi ha més formes en les quals els fills poden imitar Jesús i fer feliços els seus pares? És cert que a voltes els costa obeir-los, però això és el que Déu vol que facen (Proverbis 1:8; 6:20). Jesús sempre va obeir el seu Pare  celestial, inclús en circumstàncies molt difícils. En una ocasió, quan fer la voluntat de Déu era especialment dur va dir: “Aparta de mi aquesta copa”. No obstant, va fer el que Déu li demanava, perquè reconeixia que son Pare sabia què era el més convenient (Lluc 22:42). Si aprenen a ser obedients, els fills faran que els seus pares i Jehovà siguen molt feliços (Proverbis 23:22-25). *

En què haurien de pensar els jóvens quan afronten una temptació?

19. a) Com tempta Satanàs els xiquets? b) Com afecta el comportament immoral dels fills als seus pares?

19 Podem estar segurs que si el Diable va temptar Jesús, també temptarà els més jóvens perquè facen el que està malament (Mateu 4:1-10). Satanàs utilitza la pressió de grup, que és molt difícil de resistir. Per això, és molt important que els xiquets no s’ajunten amb gamberros! (1 Corintis 15:33.) Dina, la filla de Jacob, es relacionava amb gent que no adorava Jehovà, i això la va ficar en problemes (Gènesi 34:1, 2). Pensa com patiria una família si algun dels seus membres es vera envoltat en immoralitat sexual! (Proverbis 17:21, 25.)

 LA CLAU DE LA FELICITAT FAMILIAR

20. Per a disfrutar de felicitat en la família, què ha de fer cada membre?

20 Els problemes familiars són fàcils de véncer si s’apliquen els consells bíblics. Fer-ho és la clau de la felicitat familiar. Per tant, marits, estimeu la vostra dona i tracteu-la com Jesús tracta la congregació. Esposes, sigueu submises a la direcció del vostre marit i seguiu l’exemple de l’esposa descrita a Proverbis 31:10-31. Pares i mares, eduqueu els vostres fills (Proverbis 22:6). I en concret els pares, porteu bé la casa (1 Timoteu 3:4, 5; 5:8). Fills, obeïu els vostres pares (Colossencs 3:20). Cap família és perfecta, tots cometen errors. Sigueu humils i demaneu-vos perdó els uns als altres.

21. Quin panorama meravellós tenim per davant, i com podem disfrutar de felicitat familiar ara?

21 Certament la Bíblia conté molts consells i instrucció valuosa per a la vida familiar. També ens parla del món nou i el paradís a la terra, ple de persones felices que adoren Jehovà (Apocalipsi 21:3, 4). Quin panorama més meravellós tenim per davant! Fins i tot ara, podem disfrutar de felicitat familiar si apliquem les instruccions divines que trobem a la Bíblia.

^ § 15 Trobaràs consells per a protegir els teus fills al capítol 32 del llibre Aprendamos del Gran Maestro, editat pels Testimonis de Jehovà.

^ § 18 Seria correcte que un fill desobeira els seus pares només en el cas que estos li demanaren que fera alguna cosa en contra de la llei de Déu (Fets 5:29).