Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 APÈNDIX

Què representen l’ànima i l’esperit en la Bíblia?

Què representen l’ànima i l’esperit en la Bíblia?

QUÈ és el primer que et ve a la ment quan sents les paraules ànima i esperit? Moltes persones pensen que es referixen a alguna cosa invisible i immortal que habita dins nostre. Pensen que quan morim, eixa part invisible del nostre ser deixa el cos i continua vivint. Com que esta creença està molt estesa, a molts els sorprén aprendre que això no és el que diu la Bíblia. Llavors, què són l’ànima i l’esperit d’acord amb la Paraula de Déu?

L’ÚS D’“ÀNIMA” EN LA BÍBLIA

Abans d’entrar en matèria, recorda que originalment la Bíblia es va escriure principalment en hebreu i en grec. Quan els escriptors bíblics escrivien la paraula ànima, en hebreu gastaven la paraula néfeix i en grec la paraula psykhé.  En el text original de la Bíblia, estes dos paraules apareixen més de 800 voltes. Si examines la forma com es traduïx la paraula ànima en les Escriptures, te n’adonaràs que bàsicament pot significar tres coses: 1) persones, 2) animals o 3) la vida d’una persona o d’un animal. Vegem-ne alguns exemples.

Persones. “En els dies que Noè construïa l’arca [...] uns pocs, és a dir, vuit persones [psykhé], se salvaren gràcies a l’aigua” (1 Pere 3:20). Ací clarament psykhé es referix a persones: Noé, la seua dona, els seus tres fills i les seues tres nores. Un altre exemple el trobem en Èxode 16:16, on es donen instruccions als israelites per a recollir el mannà. Se’ls va dir: “Agafeu-ne [...] segons el nombre de persones [néfeix] que hi ha a cada tenda”. Per tant, la quantitat de mannà a recollir depenia del nombre de persones que componia cada família. Altres exemples de com se sol traduir néfeix i psykhé per “persona” o “persones” són: Gènesi 46:18; Josué 11:11; Fets 27:37 i Romans 13:1.

Animals. Al relat de la creació llegim: “Déu digué: —Que les aigües produïsquen sers vius [néfeix] que s’hi moguen i animals alats que volen entre la terra i la volta del cel”. A més, “Déu digué: —Que la terra produïsca sers vius [néfeix] de tota classe: bestioles i tota classe d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així” (Gènesi 1:20, 24). En este passatge néfeix es referix a criatures vives com per exemple peixos, animals domèstics i animals salvatges. En altres llocs, néfeix fa referència també a pardals i a altres animals. Comprova-ho a Gènesi 9:10; Levític 11:46 i Nombres 31:28.

La vida humana. De vegades néfeix i psykhé també poden significar la vida d’una persona. Vegem com s’ha traduït en estos casos: en Èxode 4:19 Jehovà va dir a Moisés: “Ja són morts tots els qui et volien matar [lit. ‘perseguixen la teua ànima’]”. En una ocasió anterior, Raquel estava donant a llum el seu fill Benjamí i “s’estava morint [lit. ‘se li escapava l’ànima’]” (Gènesi 35:16-19). També, Jesús va usar la paraula psykhé quan va dir: “Jo sóc el bon pastor. El bon  pastor dóna la vida [psykhé] per les seues ovelles” (Joan 10:11). Trobaràs uns altres exemples d’este significat per a néfeix i psykhé en 1 Reis 17:17-23; Mateu 10:39 i Fets 20:10.

Un estudi detallat de la Paraula de Déu et demostrarà que en cap lloc de la Bíblia apareixen les paraules néfeix i psykhé amb adjectius com “immortal” o “etern”. Més bé, apareixen amb l’adjectiu “mortal” (Ezequiel 18:4, 20). De fet, a Levític 21:11 diu: “No s’acostarà a cap cadàver [lit. ‘ànima morta’]”.

L’ÚS D’“ESPERIT” EN LA BÍBLIA

Vegem ara de quina forma es traduïx “esperit” a les Escriptures. Moltes persones pensen que “ànima” i “esperit” són paraules sinònimes, però eixe no és el cas. L’ús que es dóna en la Bíblia a estes dos paraules deixa clar que són coses ben diferents. En què es diferencien?

Els escriptors bíblics van gastar la paraula hebrea rúah i la grega pnéuma quan volien dir “esperit”. Les Escriptures per si mateixes indiquen quin significat tenen estes paraules. Per exemple, Salm 104:29 diu de Jehovà: “si els retires l’alé [rúah], expiren i tornen a la pols d’on van eixir”. I Jaume 2:26 explica que “el cos, sense l’esperit [pnéuma], és mort”. En estos versicles les paraules rúah i pnéuma es referixen a allò que dóna vida al cos. És a dir, l’esperit o l’alé de vida sense el qual el cos estaria mort. En els dies de Noé, Déu va dir: “Enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida [rúah] davall del cel: tot el que respira s’ofegarà” (Gènesi 6:17; 7:15, 22). De nou, ací rúah es referix a la força que manté vives totes les criatures.

L’ànima i l’esperit no són la mateixa cosa. El cos necessita l’esperit igual que una ràdio necessita l’electricitat per a funcionar. Ho voràs encara més clar si penses en una ràdio portàtil. Quan li poses piles i la connectes, l’electricitat emmagatzemada en les piles dóna vida a la ràdio i esta comença a funcionar. Però sense les piles, la ràdio estaria morta. El mateix li passa a una ràdio si la desconnectem de  la xarxa elèctrica. Una cosa pareguda fa l’esperit amb el cos, el fa funcionar, però igual que l’electricitat, l’esperit no pot sentir ni pensar. És una força impersonal, però, sense ella, els nostres cossos “expiren i tornen a la pols d’on van eixir”, com va dir el salmiste.

Eclesiastés 12:7 parla de la mort de l’home quan diu: “Abans la pols no torne a la terra, el lloc on era, i l’alé de vida retorne a Déu, ell que l’havia donat”. Quan l’esperit, o l’alé de vida, deixa el cos, el cos mor i torna al seu orige, a convertir-se en pols. De la mateixa forma, l’alé de vida torna al seu orige, a aquell qui el va donar, Jehovà Déu (Job 34:14, 15; Salm 36:10 [36:9 en altres bíblies]). Açò no significa que l’alé de vida se’n vaja cap al cel literalment. Més bé, significa que, per dir-ho d’alguna forma, qualsevol esperança de vida futura per als qui han mort està en mans de Jehovà. Només el poder de Déu pot fer que l’esperit, o l’alé de vida, torne de forma que la persona visca de nou.

Quin consol més gran saber que això és exactament el que Déu farà per les persones que descansen als “sepulcres”! (Joan 5:28, 29.) Quan el temps de la resurrecció arribe, Jehovà crearà un cos nou a la persona que dorm en la mort i la portarà a la vida insuflant-li l’alé de vida. Eixe dia serà meravellós!

Si volgueres saber més sobre l’ús de les paraules ànima i esperit en la Bíblia, trobaràs informació molt útil al fullet ¿Qué nos sucede cuando morimos? i en les pàgines 32 a 36 i 136 a 140 del llibre Razonamiento a partir de las Escrituras, editats pels Testimonis de Jehovà.