Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

PREGUNTA 3

Per què no m’entenen els meus pares?

Per què no m’entenen els meus pares?

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

Si t’entens bé amb els teus pares, la teua vida serà més fàcil.

I TU, QUÈ FARIES?

Imagina’t esta situació: És dimecres per la vesprada. Gus, de 17 anys, ha acabat les seues tasques i està preparat per al descans que amb tant d’esforç s’ha guanyat. Encén la tele i s’acomoda en el sofà.

En eixe moment apareix son pare amb cara de pocs amics.

«Gustau! Què fas perdent el temps mirant la tele? No hauries d’estar ajudant al teu germanet a fer els deures? Mai fas el que et diuen!»

«Ja estem una altra volta», diu Gus entre dents, però lo suficientment alt per a que el senta.

Son pare el mira fixament i li pregunta: «Què acabes de dir?».

«Res, papà», diu Gus amb un sospir i posa els ulls en blanc.

Ara son pare està que bufa, i li diu severament: «No gastes eixe to amb mi».

Si fores Gus, què hauries fet per evitar la confrontació?

PARA’T A PENSAR

La comunicació amb els teus pares és com conduir un cotxe. Si trobes un obstacle enmig de la carretera, busques una ruta alternativa.

MIRA ESTE EXEMPLE:

Una xica que li diuen Lea comenta: «Em costa molt parlar amb mon pare. A voltes, quan porte una estona parlant amb ell, de repent em diu: “Perdona, m’estaves dient alguna cosa?”».

LEA TÉ ALMENYS TRES OPCIONS:

  1. Pegar un crit a son pare.

    Lea xilla: «Vinga, açò és important! Escolta’m!».

  2. Deixar de parlar a son pare.

    Lea es dóna per vençuda i deixa de parlar del tema amb son pare.

  3. Esperar fins un moment més oportú per tornar a traure el tema.

    Lea parla amb son pare cara a cara o li escriu una carta contant-li el seu problema.

Quina opció recomanaries tu a Lea?

PENSA QUE el pare de Lea està distret i no s’entera de la frustració de la seua filla. Així que si Lea tria l’Opció 1, el seu xillit pareixerà que no ve al cas. Esta opció no farà que son pare preste més atenció al que diu, i serà una mostra de desconsideració i de falta de respecte cap a son pare (Efesis 6:2). Per tant, actuar així no beneficiarà a ningú.

Tal com no deixaries que un obstacle acabara amb el teu viatge, busca la manera d’arribar als teus pares

Encara que l’Opció 2 pot paréixer la més senzilla, no és la més intel·ligent. Lea necessita parlar amb son pare per poder resoldre els seus problemes, ja que ell podrà ajudar-la millor si sap què li passa. Per tant, callar-se no val per a res.

Amb l’Opció 3 Lea no deixa que un obstacle acabe amb el seu viatge, més bé decidix traure el tema en un altre moment. I escriure una carta a son pare faria que se sentira molt millor immediatament.

Escriure una carta li dóna l’oportunitat de triar les paraules exactes per a expressar el que vol dir. Quan son pare la llija, comprendrà el que Lea volia dir-li i podrà entendre millor el seu problema. Per tant, esta opció beneficia als dos. Siga que decidisca parlar cara a cara o escriure una carta, actuar així està en harmonia amb el principi bíblic de buscar «allò que porta la pau» (Romans 14:19).

Quines altres opcions tindria Lea?

Pensa a vore si se t’ocorre una altra opció i quines serien les seues conseqüències.

NO ENVIES MISSATGES CONTRADICTORIS

Recorda que el que digues no sempre coincidirà amb el que els teus pares entenen.

MIRA ESTE EXEMPLE:

Els teus pares et pregunten per què estàs de mal geni. Tu dius: «No vull parlar del tema».

Però ells entenen que no confies prou en ells com per a contar-los-ho, i que parlaràs del tema amb els teus amics i no amb ells.

Imagina que estàs passant per un problema i un dels teus pares s’oferix a ajudar-te, però li dius: «No et preocupes que ho puc solucionar jo a soles».

  • Què podrien entendre els teus pares?

  • Com seria millor que respongueres?