Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 LLIÇÓ 48

El fill d’una viuda ressuscita

El fill d’una viuda ressuscita

Durant la sequera, Jehovà li va dir a Elies: «Vés a Sarepta, que allí una viuda et donarà de menjar». Elies va vore una viuda pobra arreplegant llenya a les portes de la ciutat i li va demanar un poc d’aigua. Quan se n’entrava a per l’aigua, Elies li va dir: «Fes el favor, porta’m també un trosset de pa». Però la viuda li va dir: «No puc donar-te pa. Només tinc la farina i l’oli justets per coure’n un poc per al meu xiquet i per a mi». Elies li va dir: «Jehovà ha promés que si em fas una miqueta de pa, no se t’acabarà la farina ni l’oli fins que torne a ploure».

Així que la viuda va entrar en casa i va fer pa per al profeta de Jehovà. Tal com Jehovà havia promès, la viuda i el seu fill van tindre menjar durant la sequera. El pot de la farina i la gerra de l’oli no es van buidar.

Llavors va passar una cosa horrible. El xiquet de la viuda es va posar molt malaltet i es va morir. Ella li va suplicar  ajuda a Elies, qui li va agarrar el xiquet dels braços i se’l va endur a una habitació que hi havia en la part de dalt de la casa d’ella. El va gitar en el llit i va orar: «Jehovà, per favor, torna-li la vida a este xiquet». Que Jehovà ressuscitara el xiquet seria una cosa sorprenent, saps per què? Pel que sabem, ningú havia ressuscitat abans. I esta viuda i el seu fill no eren ni tan sols israelites.

Però el xiquet va començar a respirar, havia ressuscitat! Elies li va dir a la viuda: «Mira, el teu fill està viu!». Ella, supercontenta li va dir: «Eres un home de Déu, i ho sé perquè només dius les coses que Jehovà et diu».

«Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells!» (Lluc 12:24)