Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 LLIÇÓ 36

La promesa de Jefté

La promesa de Jefté

Una volta més, els israelites li van donar l’esquena a Jehovà i es van posar a adorar déus falsos. Però aquells déus falsos no feren res per ajudar-los quan els ammonites els atacaren i lluitaren contra ells. Els israelites sofriren durant molts anys. Finalment, li van dir a Jehovà: «Hem pecat, per favor, salva’ns dels nostres enemics». Els israelites es desferen dels seus ídols i tornaren a adorar Jehovà. Jehovà no volia vore’ls sofrir més.

Jefté era el nom del guerrer elegit per a que liderara el poble en la batalla contra els ammonites. Ell li va dir a Jehovà: «Si ens ajudes a guanyar esta batalla, et promet que quan torne, t’oferiré la primera persona que isca de ma casa a rebre’m». Jehovà va escoltar l’oració de Jefté i el va ajudar a guanyar la batalla.

 Quan Jefté va tornar a casa, la primera persona que va eixir a rebre’l, ballant i tocant la pandereta, va ser la seua única filla. Què faria ara Jefté? En seguida, va recordar la seua promesa i li va dir: «Ai no, filla meua! Em trenques el cor. Li he fet una promesa a Jehovà i, per a complir-la, t’he d’enviar al tabernacle de Siló a servir». I la seua filla li va dir: «Pare, si això és el que li has promès a Jehovà, complix-ho. Només et demane que em deixes anar dos mesos a les muntanyes per a que puga estar amb les meues amigues; després d’això, aniré». La filla de Jefté va servir durant tota la seua vida al tabernacle. Tots els anys, les seues amigues anaven a visitar-la a Siló.

«Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi» (Mateu 10:37)