Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 LLIÇÓ 34

Gedeó va véncer els madianites

Gedeó va véncer els madianites

Amb el temps, Israel li va tornar a donar l’esquena a Jehovà i començà a adorar déus falsos. Durant set anys, els madianites feren les vides dels israelites molt desgraciades: els furtaven els animals i els feien pols les collites. Per a fugir d’ells, els israelites hagueren d’amagar-se dins de coves i en les muntanyes. Li suplicaren a Déu que els salvara, així que Jehovà va enviar un àngel a un jove que li deien Gedeó. L’àngel li va dir: «Jehovà t’ha escollit per a que sigues un guerrer valent». Gedeó li va preguntar: «Com salvaré Israel? No sóc ningú!».

Com sabria Gedeó que de veritat era Jehovà qui l’havia elegit? Va posar un velló en terra i li va dir a Jehovà: «Si demà pel matí veig el velló banyat per la rosada però el terra està sec, llavors sabré que m’has elegit per a salvar Israel». Al sendemà va passar just el que li havia demanat. Aixina i tot, Gedeó va demanar una prova més a Jehovà. Li va demanar que al matí següent el velló estiguera sec però el terra banyat. Com que això va ser el que precisament va ocórrer, Gedeó ja estava segur  que Jehovà l’havia escollit. Per tant, va reunir els seus guerrers per a lluitar contra els madianites.

Jehovà li va dir a Gedeó: «Vos donaré la victòria, però com que sou molts soldats potser pensareu que heu guanyat la batalla pels vostres mèrits. Per tant, a tot el que tinga por, dis-li que se’n torne a casa». Com a conseqüència, 22.000 soldats tornaren a casa i 10.000 es quedaren. Llavors, Jehovà li va dir: «Encara tens massa soldats. Porta’ls al riu i dis-los que beguen. Queda’t amb aquells que mentres beuen estan alerta buscant els enemics». Tan sols 300 hòmens estigueren alerta. Jehovà va prometre que este grupet venceria els 135.000 soldats madianites.

Durant aquella nit, Jehovà li va dir a Gedeó: «És hora d’atacar!». Gedeó va donar als seus hòmens corns i gerres grans amb torxes amagades dins i els va dir: «Fixeu-vos en mi i feu el mateix que jo faça». Gedeó va tocar el seu corn, va trencar la gerra, va moure la torxa i va dir cridant: «L’espasa de Jehovà i de Gedeó!». Els 300 hòmens feren el mateix. Els madianites tingueren tanta por que van començar a córrer desesperadament en totes les direccions i, amb tot aquell caos, van començar a atacar-se els uns als altres. Una volta més, Jehovà va ajudar els israelites a véncer els seus enemics.

«Perquè quede ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no de nosaltres» (2 Corintis 4:7)