Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 LLIÇÓ 10

Recordeu-vos de la dona de Lot

Recordeu-vos de la dona de Lot

Lot vivia amb son tio Abraham en la terra de Canaan. Amb el temps, van arribar a tindre tants animals que no hi havia prou camp per a tots, així que Abraham va dir a Lot: «Esta regió ja no és suficientment gran per a que visquem tots junts, aixina que millor separem-nos. Tria cap a on vols anar i jo me n’aniré en el sentit contrari». Quin acte més generós de part d’Abraham, veritat?

Lot va vore una part molt bonica de la regió a prop d’una ciutat anomenada Sodoma. Hi havia molta aigua i herba verda, així que ell i la seua família es van mudar allà.

La gent de Sodoma i la de la ciutat del costat, Gomorra, era molt roïna. De fet, era tan malvada que Jehovà havia decidit destruir aquelles ciutats. Però volia que Lot i la seua família se salvaren, de manera que va enviar dos àngels per a que els donaren la següent advertència: «Vinga, afanyeu-vos i eixiu d’esta ciutat perquè Jehovà l’ha de destruir».

Al principi Lot no volia anar-se’n. Es demorava tant, que els àngels els van agarrar de la mà a ell, a la seua dona i a les seues filles i els van traure a pressa de la ciutat. Els van dir: «Correu, fugiu d’ací i salveu la vostra vida! No mireu arrere! Si vos gireu, morireu».

Quan arribaren a la ciutat de Sóar, Jehovà va fer que caiguera del cel foc i sofre a les ciutats de Sodoma i Gomorra. Aquelles ciutats van  quedar completament destruïdes. Com que la dona de Lot va desobeir Jehovà i mirà arrere, es va convertir en una estàtua de sal. Que tristos deurien d’estar al vore que havia desobeït Jehovà! Però al mateix temps, segur que estaven contents d’haver seguit les instruccions de Jehovà.

«Recordeu-vos de la dona de Lot» (Lluc 17:32)