Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 LLIÇÓ 81

El Sermó de la Muntanya

El Sermó de la Muntanya

Després d’elegir els 12 apòstols, Jesús va baixar de la muntanya a un lloc on hi havia molta gent reunida que havia vingut de Galilea, Judea, Tir, Sidó, Síria i de l’altra part del Jordà. Jesús va curar tots els malaltets que li van portar i també va alliberar els endimoniats. A continuació, es va assentar i va començar a parlar. Els va explicar el que hem de fer per a ser amics de Déu. Hem d’admetre que necessitem Jehovà i que hem d’aprendre a voler-lo. Però no podem estimar Déu si no estimem els altres. Hem de ser amables i bons amb tots, fins i tot amb els nostres enemics.

Jesús va dir: «No n’hi ha prou amb estimar els vostres amics, també heu d’estimar els vostres enemics i perdonar de tot cor. Si saps d’algú que estiga molest amb tu, busca’l i disculpa’t. Tracta els altres com t’agradaria que et tractaren».

 Jesús també va donar bons consells sobre les possessions. Va dir: «És molt més important ser amic de Jehovà que tindre molts diners. Un lladre et podrà furtar els diners, però ningú podrà furtar-te mai l’amistat amb Déu. Deixeu de preocupar-vos pel que menjareu, beureu o vos posareu. Mireu els pardalets, Déu sempre s’assegura que tinguen el necessari per a menjar. No per preocupar-vos més, allargareu un sol dia la vostra vida. Recordeu, Jehovà sap ben bé el que necessiteu».

La multitud es va quedar molt sorpresa amb Jesús, mai havien sentit parlar a ningú aixina. Els seus guies religiosos mai els havien ensenyat eixes coses. Per què era Jesús tan bon mestre? Perquè tot el que ensenyava venia de Jehovà.

«Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs» (Mateu 11:29)