Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 LLIÇÓ 77

Jesús i la samaritana

Jesús i la samaritana

Després de la Pasqua, Jesús i els seus deixebles van passar per Samaria de camí a Galilea. Prop de la ciutat de Sicar, Jesús va parar en un lloc conegut com el pou de Jacob. Mentres descansava allí, els seus deixebles van anar a la ciutat a comprar menjar.

Una dona va anar a poar aigua, i Jesús li va dir: «Dóna’m aigua». La dona li va contestar: «Com és que em parles si sóc samaritana? Els jueus no es parlen amb els samaritans». Jesús li va dir: «Si saberes qui sóc, tu em demanaries beure i jo et donaria aigua viva». La dona li va preguntar: «Què vols dir amb això? Ni tan sols tens un poal». Jesús li va dir: «Qualsevol que bega l’aigua que jo li done no tornarà a tindre set mai més». La dona li va dir: «Senyor, dóna’m d’eixa aigua!».

Aleshores Jesús li va dir: «Dis-li al teu marit que vinga». Ella li va contestar: «No tinc marit». Ell li va dir: «Això és deveres. T’has casat cinc voltes, i ara vius amb un home amb qui no estàs casada». La dona li va contestar: «Veig que eres profeta. El meu poble pensa que podem adorar Déu en esta muntanya, però els jueus dieu que sols ho podem fer a Jerusalem. Jo crec que quan vinga el Messies ens dirà com hem d’adorar Déu». Aleshores Jesús li va revelar una cosa que no li havia dit a ningú: «Jo sóc el Messies».

 La dona se’n va tornar corrents a la seua ciutat i els va dir als samaritans: «Crec que he trobat el Messies. Ho sap tot de mi. Veniu i comproveu-ho!». Així que, van anar amb ella al pou i van escoltar les ensenyances de Jesús.

Els samaritans van convidar Jesús a quedar-se en la ciutat. Ell els va ensenyar allí durant dos dies, i molts van creure en ell. Ells li van dir a la samaritana: «Després d’escoltar este home, sabem que de deveres és el salvador del món».

«“Vine!” Qui tinga set, que vinga. Qui vulga, que prenga aigua de la vida sense pagar res» (Apocalipsi 22:17)