Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 LLIÇÓ 62

Un regne que és com un arbre gran

Un regne que és com un arbre gran

Una nit, Nabucodonosor va tindre un somni espantós. Va fer cridar els savis per a que li digueren què significava, però ningú d’ells li’l va poder interpretar. Finalment, el rei va acudir a Daniel.

Nabucodonosor li va dir a Daniel: «He vist un arbre en el meu somni. Va créixer tant que va arribar fins al cel, i es podia vore des de qualsevol part de la terra. Tenia unes fulles molt boniques i molts fruits. Els animals descansaven a l’ombra d’este arbre, i els pardalets feien els nius a les seues branques. Després, un àngel va baixar del cel i va dir: “Talleu l’arbre i les seues branques, però deixeu la soca i les arrels. Poseu-li anells de ferro i coure. El cor de l’arbre canviarà del d’un humà al d’una bèstia, i passaran set temps. Tot el món sabrà que Déu és l’Altíssim i que pot donar-li un regne a qui ell vullga”».

Jehovà va revelar a Daniel el significat del somni del rei i, quan el va entendre, li va agarrar por i va dir: «Oh rei, tant de bo este somni fóra sobre els teus enemics, però és sobre tu. Perdràs el teu regne i menjaràs herba en el camp de la mateixa manera com ho fa un animal salvatge. Però com que l’àngel diu que es deixen la soca i les arrels, tornaràs a ser rei».

Un any després, Nabucodonosor estava passejant pel terrat del seu palau contemplant Babilònia i va dir: «Xe, mireu quina ciutat més bonica he construït. Què gran que sóc!». Mentres parlava, una veu que venia del cel li va dir: «Nabucodonosor! Acabes de perdre el teu regne».

En aquell moment, Nabucodonosor es va tornar boig i va començar a comportar-se com un animal salvatge. El van obligar a anar-se’n del palau i a viure amb els animals del camp. Li va créixer tant el monyo que pareixia plomes d’àguila, i les seues ungles li cresqueren tant que pareixien garres de pardal.

 Després de set anys, Nabucodonosor va tornar a la normalitat i Jehovà el va fer rei de Babilònia una altra volta. Aleshores, el rei va dir: «Alabe Jehovà, Rei del cel. Ara sé que ell és l’Altíssim. Jehovà humilia els orgullosos i dóna un regne a qui ell vol».

«L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra» (Proverbis 16:18)