1-3. Per què ha anat Pau a Corint, i quins reptes es troba allí?

 L’APÒSTOL Pau està en Corint cap al final de l’any 50. Esta és una ciutat comercial molt rica a on viuen molts grecs, romans i jueus. a Pau no ha vingut ací a fer negocis ni a buscar faena, sinó que ha vingut per una raó molt més important: donar testimoni del Regne de Déu. Aixina i tot, necessita un lloc on quedar-se i està decidit a no ser una càrrega econòmica per a ningú. No vol donar la impressió que li han de donar diners per predicar. Per tant, què farà?

² L’ofici de Pau és fer tendes de campanya i, encara que no és un ofici fàcil, està dispost a arromangar-se per a mantindre’s econòmicament. ¿Trobarà faena i un lloc on quedar-se en esta ciutat tan plena de gent? Encara que té per davant molts reptes, Pau no perd de vista el seu objectiu principal: la predicació.

³ Pareix que Pau es va quedar en Corint durant un temps i que la seua predicació va donar bons resultats. El que Pau va fer en Corint pot ajudar-nos a donar un testimoni complet en el nostre territori.

4, 5. a) a on va viure Pau mentres va estar en Corint, i quina faena feia? b) Com va arribar Pau a tindre eixe ofici?

⁴ Algun temps després d’arribar a Corint, Pau va conéixer un matrimoni molt hospitalari. A ella li deien Priscil·la, o Prisca, i a ell Àquila, i era d’origen jueu. El matrimoni vivia en Corint perquè l’emperador Claudi «havia ordenat a tots els jueus que se n’anaren de Roma» (Fets 18:1, 2). Àquila i Priscil·la no només van convidar a Pau a viure amb ells, sinó que també li van donar faena. El relat diu: «Com tenien el mateix ofici —fer tendes de campanya—, es va quedar en sa casa treballant amb ells» (Fets 18:3). Aixina que Pau es va quedar en casa d’este matrimoni tan amable i hospitalari tot el temps que va estar predicant en Corint. I és possible que des d’allí escriguera algunes de les cartes  que més tard es van incloure en la Bíblia. b

⁵ ¿Com és possible que Pau, que estava educat «als peus de Gamaliel», també sabera fer tendes de campanya? (Fets 22:3) Pel que sembla, els jueus del segle I no consideraven que fora vergonyós ensenyar als seus fills un ofici que requerira esforç físic, independentment que més tard reberen una educació addicional. En el cas de Pau, és molt possible que aprenguera l’ofici de fer tendes de jovenet perquè en la zona a on es va criar, Tars (Cilícia), hi havia un teixit molt famós anomenat cilicium que s’utilitzava per a fer tendes. Este ofici era molt pesat perquè implicava tallar i cosir un material molt dur o, fins i tot, teixir-lo.

6, 7. a) De quina manera veia Pau el seu ofici, i què demostra que Àquila i Priscil·la ho veien de la mateixa forma? b) Com seguixen els cristians de hui en dia l’exemple de Pau, Àquila i Priscil·la?

⁶ Per a Pau fer tendes de campanya no era lo més important en la vida. L’objectiu del seu ofici era mantindre’s econòmicament i declarar gratis les bones notícies (2 Cor. 11:7). Quanta importància tenia per a Àquila i Priscil·la el seu negoci? No hi ha dubte que, com a cristians, veien la seua faena igual que Pau. De fet, quan Pau se’n va anar de Corint en l’any 52, Àquila i Priscil·la van deixar el seu negoci i se’n van anar amb ell a Efes, on gastaven sa casa per a que la congregació es reunira (1 Cor. 16:19). D’allí se n’anaren a Roma i, temps després, van tornar a Efes. Este matrimoni zelós va posar els interessos del Regne en primer lloc i va estar dispost a gastar-se a favor dels altres. D’esta manera, es van  guanyar el carinyo de «totes les congregacions de les nacions» (Rom. 16:3-5; 2 Tim. 4:19).

⁷ Els cristians zelosos de hui en dia seguixen l’exemple de Pau, Àquila i Priscil·la i s’esforcen molt per treballar i «no ser una càrrega» per a ningú (1 Tes. 2:9). És digne d’elogi que molts germans que servixen com a precursors treballen a temps parcial o a temporades per a mantindre’s econòmicament, ja que ser precursors és lo més important per a ells. Igual que Àquila i Priscil·la, molts germans fidels conviden a les seues cases als superintendents de circuit. Els qui són «sempre hospitalaris» experimenten en primera persona lo gratificants i animadores que són estes visites (Rom. 12:13).

8, 9. Què va fer Pau quan els jueus es van posar en contra d’ell, i des de quin lloc predicaria ara?

⁸ Quan Siles i Timoteu arribaren de Macedònia amb molts regals, es va fer evident que Pau només treballava per a mantindre’s (2 Cor. 11:9). A partir d’eixe moment, Pau «es va dedicar per complet [o tot el temps] a predicar la paraula» (Fets 18:5). No obstant, eixa intensa predicació va fer que els jueus començaren a anar en contra d’ell i, com no volien acceptar que el missatge de Crist els podia salvar, Pau es va espolsar la roba i els va dir: «Vosaltres sou els responsables de la vostra mort. Ja no és cosa meua. A partir d’ara, predicaré a la gent de les nacions» (Fets 18:6; Eze. 3:18, 19).

⁹ A on predicaria ara Pau? Un home a qui li deien Tici Just, que era probablement un prosèlit jueu i que vivia al costat de la sinagoga, li va deixar sa casa. Aixina que Pau va deixar de predicar en la sinagoga i va continuar predicant en casa d’este home (Fets 18:7). Clar, l’apòstol encara va continuar vivint en ca Àquila i Priscil·la mentres estava en Corint, però la casa de Tici Just es va convertir en el centre des d’on duia a terme la seua predicació.

10. Què mostra que Pau estava decidit a predicar a qualsevol persona?

¹⁰ Quan Pau va dir que començaria a predicar a la gent de les nacions, ¿va voler dir que ja no pararia atenció als jueus i als prosèlits encara que mostraren interés? Mai en la vida! Per exemple, «Crisp, el president de la sinagoga, i tots els de sa casa es van fer creients en el Senyor». A més, pareix que un bon grapat de jueus que anaven a la sinagoga també es feren cristians, ja que el relat diu que «molts dels corintis que van escoltar el missatge també es feren creients i es batejaren» (Fets 18:8). Aixina que la casa de Tici Just es va convertir en el lloc on es reunia la congregació que s’acabava de formar en Corint. Si el relat de Fets es descriu cronològicament, que és l’estil característic de Lluc, podem arribar a la conclusió que els jueus o els prosèlits es van fer creients després que Pau s’espolsara la roba. Per tant, açò vol dir que Pau estava dispost a fer ajustos i a predicar a qualsevol que volguera escoltar.

11. Com imitem els testimonis de Jehovà a Pau a l’hora de predicar als membres de la cristiandat?

¹¹ Hui en dia, hi han molts països on la cristiandat està molt arrelada i exercix molt de control sobre els seus membres. En alguns països, els missioners de la cristiandat s’han esforçat molt per tindre més adeptes. És possible que les persones que afirmen ser cristianes a sovint estiguen més lligades a les tradicions que a Déu, tal com ho estaven els jueus de Corint del segle I. Però igual que Pau, que va ajudar  als jueus a entendre les Escriptures, nosaltres també estem desitjosos d’ajudar la gent a comprendre el que diu la Bíblia. Inclús quan els líders religiosos se’ns oposen i ens perseguixen, no ens desanimem. Encara hi han persones humils que «li tenen devoció a Déu, però [esta devoció] no es basa en un coneixement exacte» (Rom. 10:2). Aixina que hem de buscar-les.

12. Quina seguretat va rebre Pau en una visió?

¹² Si Pau tenia algun dubte sobre continuar predicant en Corint, segur que el va deixar de tindre la nit que Jesús se li va aparéixer en una visió i li va dir: «no tingues por. Continua parlant i no calles, perquè jo estic amb tu, i ningú et posarà la mà damunt. En esta ciutat encara tinc molta gent que em pertany» (Fets 18:9, 10). Quina injecció d’ànim! Jesús li va assegurar que el protegiria dels seus enemics i que encara hi havien molts mereixedors en la ciutat. Què va fer Pau després de rebre esta visió? El relat diu que «es va quedar allí un any i mig ensenyant-los la paraula de Déu» (Fets 18:11).

13. Què és possible que li vinguera al cap a Pau mentres s’acostava al tribunal, i quina raó tenia ell per a pensar que el seu cas seria diferent?

¹³ Quan Pau portava al voltant d’un any en Corint, va passar una cosa que el va convéncer encara més de tindre el suport del Senyor: «Els jueus es van posar d’acord per a atacar a Pau i el van portar davant del tribunal» (Fets 18:12). Alguns creuen que este tribunal, que en grec es deia bema, era una plataforma de marbre blau i blanc plena de decoracions esculpides i que estava prop del centre del mercat de Corint. La zona que hi havia davant era lo suficientment gran com per a que es poguera reunir molta gent. Alguns historiadors creuen que estava a només uns metres de la sinagoga i, per tant, prop de la casa de Tici Just. És possible que mentres Pau s’acostava allí  li vinguera al cap quan apedregaren a Esteve, a qui a voltes es menciona com el primer màrtir. Pau, conegut en aquell moment com a Saule, havia estat «d’acord amb l’assassinat» d’Esteve (Fets 8:1). Li passaria lo mateix a Pau? No, perquè Jesús li havia promés: «Ningú et posarà la mà damunt» (Fets 18:10).

14, 15. a) Quina acusació presentaren els jueus contra Pau, i per què Gal·lió no la va acceptar? b) Què li va passar a Sòstenes, i com és possible que acabara l’assumpt?

¹⁴ Què li va passar a Pau després que el portaren davant del tribunal? Els jueus van presentar esta acusació contra ell: «Este home està intentant convéncer la gent per a que adore a Déu de manera il·legal» (Fets 18:13). Els jueus estaven donant a entendre que Pau havia estat fent adeptes de manera il·legal. L’encarregat de jutjar el cas era Gal·lió, procònsol d’Acaia i germà major del filòsof romà Sèneca. Este home va vore que Pau no havia comés ninguna «injustícia» i que no era culpable de cap «delicte greu» (Fets 18:14). Aixina que no va voler involucrar-se en els temes polèmics dels jueus. Va tancar el debat i Pau no va haver ni d’obrir la boca per a defendre’s. Com als jueus els bollia la sang, van agarrar a Sòstenes, qui possiblement havia reemplaçat a Crisp com a president de la sinagoga, i «van començar a pegar-li davant del tribunal» (Fets 18:17).

¹⁵ Per què no va evitar Gal·lió que pegaren a Sòstenes? Perquè és possible que pensara que este home era el líder de la xusma que s’havia format en contra de Pau i que, per tant, estava rebent el que es mereixia. Fora quin fora el cas, és possible que este incident tinguera un bon resultat, ja que uns anys després Pau es va referir a un tal Sòstenes com a germà quan va escriure la seua primera carta als corintis (1 Cor. 1:1, 2). Era este home el mateix Sòstenes a qui havien pegat? Si eixe fora el cas, és possible que esta experiència dolorosa l’haguera ajudat a fer-se cristià.

16. Com ens animen en la predicació les paraules de Jesús «continua parlant i no calles, perquè jo estic amb tu»?

¹⁶ Recordem que Jesús va animar a Pau després que els jueus el rebutjaren. Li va dir: «No tingues por. Continua parlant i no calles, perquè jo estic amb tu» (Fets 18:9, 10). Estes paraules no només ens animen, sinó que també fem bé de recordar-les quan altres persones rebutgen el nostre missatge. No hauríem d’oblidar mai que Jehovà llig els cors i que atrau les persones sinceres (1 Sam. 16:7; Jn. 6:44). Segur que això ens motiva a voler seguir predicant. Cada any, es bategen centenars de milers de persones; això són centenars de germans i germanes cada dia. A més, a tots els que fan cas del manament de Jesús de fer «deixebles de gent de totes les nacions», Jesús els assegura: «Estaré amb vosaltres tots els dies fins a la conclusió del sistema» (Mat. 28:19, 20).

17, 18. En què és possible que pensara Pau mentres s’allunyava de Cèncrees?

¹⁷ No sabem si el que Gal·lió va decidir va portar pau a la nova congregació de Corint. No obstant, «Pau es va quedar allí alguns dies més» abans de despedir-se dels seus germans de Corint. En la primavera de l’any 52, se’n va anar amb Àquila i Priscil·la fins a Cèncrees, que estava a uns 11 quilòmetres a l’est de Corint. Allí Pau es va tallar «el monyo molt curt perquè havia fet un vot» (Fets 18:18). c Després d’això, els tres s’embarcaren cap a Efes a través del mar Egeu amb la intenció d’arribar a Síria.

¹⁸ Mentres Pau s’allunyava de Cèncrees, possiblement va reflexionar en el temps que havia passat en Corint. Segur que estaria molt content i tenia bons records, ja que l’any i mig que havia estat allí havia tingut bons resultats. S’havia establit una nova congregació i tenien un lloc on reunir-se: la casa de Tici Just. No només havia acceptat la veritat este home, sinó també Crisp i els de sa casa, i molts altres. Segur que Pau els tenia molt de carinyo perquè els havia ajudat a fer-se cristians. Més tard, els va escriure i els va dir que eren com una carta de recomanació escrita en el seu cor. Nosaltres també ens sentim molt a prop dels germans als que hem ajudat a conéixer la veritat i ens dona molta satisfacció vore’ls com a «cartes de recomanació» (2 Cor. 3:1-3).

19, 20. Què va fer Pau quan va arribar a Efes, i què podem aprendre d’ell si estem intentant alcançar metes espirituals?

¹⁹ Tan prompte com va arribar a Efes, Pau es va posar a predicar. De fet, «va entrar a la sinagoga, on es va posar a raonar amb els jueus» (Fets 18:19). En esta ocasió, es va quedar allí poc de temps i, encara que li van dir que es quedara més, «ell no va acceptar». Quan es va despedir dels efesis, els va dir: «Si Jehovà vol, tornaré a visitar-vos» (Fets 18:20, 21). Sense dubte, Pau reconeixia que encara hi havia molta gent a qui predicar en Efes i per això volia tornar, però va deixar l’assumpt en mans de Jehovà. Si estem intentant alcançar metes espirituals, este és un bon exemple per a nosaltres. Hem de prendre la iniciativa, però també hem de confiar sempre en la guia de Jehovà i esforçar-nos per fer la seua voluntat (Jau. 4:15).

²⁰ Després de deixar a Àquila i Priscil·la en Efes, Pau va agarrar un barco i va tornar cap a Cesarea. Possiblement, «va pujar» a Jerusalem i va saludar la congregació (Fets 18:22; consulta la nota d’estudi de Fets 18:22 en nwtsty-S). Finalment, Pau va completar el seu segon viatge missional a l’arribar a Antioquia de Síria, a on vivia quan no estava viatjant. Què li esperava en el seu últim viatge missional?