1, 2. Per què no li sorprén a Pau la persecució que afronta en Jerusalem?

 PAU està de nou arrestat. L’han rescatat d’una xusma furiosa en Jerusalem. Tot açò no li ve per sorpresa, ja que l’esperit sant li havia advertit que allí li esperaven «cadenes i patiments» (Fets 20:22, 23). I encara que no sap exactament el que li espera, el que sí que sap és que continuarà patint per portar el nom de Jesús (Fets 9:16).

² Alguns profetes cristians li havien advertit a Pau que seria lligat i entregat «en mans de la gent de les nacions» (Fets 21:4, 10, 11). Feia poc que una xusma de jueus havia intentat matar-lo i sembla que poc després els membres del Sanedrí van intentar acabar amb ell mentres discutien sobre el que havia dit (Fets 21:31; 23:10). Aixina que l’advertència que li havien donat els profetes s’estava complint perquè ara estava custodiat per soldats romans i encara afrontaria més juís i acusacions. Quant d’ànim necessitaria!

3. D’on rebem ànim per a continuar predicant?

³ Nosaltres també sabem que en el nostre temps «tots els qui desitgen viure amb devoció a Déu en unió amb Crist Jesús també seran perseguits» (2 Tim. 3:12 TNM). Per això, de tant en tant, també necessitem ànim per a continuar predicant. Segur que agraïm molt l’ànim que rebem al temps degut en les publicacions i les reunions que prepara «l’esclau fidel i sensat» (Mat. 24:45). Jehovà ens ha promés que cap enemic podrà parar la predicació ni destruir els seus servents com a grup (Isa. 54:17; Jer. 1:19). Però, què podem dir de Pau? De quina manera va rebre ànim, i què va fer ell?

4, 5. Com va rebre Pau l’ànim que necessitava, i per què va ser tan oportú?

⁴ L’apòstol Pau va rebre l’ànim que tant necessitava la mateixa nit que els soldats el van alliberar del Sanedrí. El relat explica: «El Senyor es va aparéixer al costat de Pau i li va dir: “Sigues valent! Perquè igual que has estat donant un testimoni complet de mi en Jerusalem, també hauràs de donar testimoni en Roma”» (Fets 23:11). Estes paraules  que Jesús li va dir li asseguraven a Pau que seria alliberat. Segur que el van animar molt perquè ara sabia que sobreviuria per a viatjar a Roma i tindria l’oportunitat de donar un testimoni complet de Jesús allí.

⁵ L’ànim que va rebre Pau va arribar en el moment oportú, ja que al sendemà més de 40 jueus «van tramar un complot contra Pau i es van comprometre amb una maledicció a no menjar ni beure res fins que l’hagueren matat». Este «complot» va demostrar lo decidits que estaven els jueus a matar-lo. Creien que si el seu pla fracassava, alguna cosa roín els passaria, ja que havien fet un jurament (Fets 23:12-15). El seu pla, aprovat pels grans sacerdots i els ancians, era tornar a portar a Pau al Sanedrí amb l’excusa de fer-li més preguntes i, de camí a allí, els jueus estarien esperant-lo per a matar-lo.

6. Com es va descobrir el complot contra Pau, i què poden aprendre d’este relat els jóvens?

⁶ No obstant, el nebot de Pau es va enterar d’este complot i li ho va contar a Pau. A l’enterar-se, Pau li va dir al seu nebot que li ho contara al comandant romà Claudi Lísies (Fets 23:16-22). Jehovà estima els jóvens que són valents com el nebot de Pau, que sacrifiquen el seu propi benestar per a ajudar els altres i que fan tot el que poden per a promoure els interessos del Regne.

7, 8. Què va fer Claudi Lísies per a protegir a Pau?

⁷ Just després d’enterar-se del complot contra Pau, Claudi Lísies, qui tenia 1.000 soldats al seu càrrec, va ordenar que es formara un grup de 470 soldats, llancers i genets per a que escortaren a Pau des de Jerusalem fins a Cesarea eixa mateixa nit. Una volta aplegaren allí havien de portar a Pau davant del governador Fèlix. a Cesarea era la capital administrativa romana de Judea i era on es trobava la seu militar d’aquella regió. Encara que allí vivien molts jueus, principalment estava habitada per gentils. A diferència de Jerusalem, on molta gent tenia prejuís i s’oposava amb violència a altres religions, en Cesarea es respirava un ambient més pacífic.

⁸ Complint amb la llei romana, el comandant militar Claudi Lísies va enviar al governador Fèlix una carta detallant el cas de Pau. En esta carta, mencionava que Pau era un ciutadà romà i que l’havia rescatat perquè els jueus «estaven a punt de matar-lo». També va dir que els jueus «no l’acusaven de res que meresquera la mort o la presó», però com veia que estaven tramant un complot contra ell, li l’enviava per a que poguera escoltar les acusacions que es feien en contra de Pau i decidira què s’havia de fer (Fets 23:25-30).

9. a) Com es van violar els drets de Pau com a ciutadà romà? b) Per què és possible que hagem de gastar els nostres drets com a ciutadans?

 ⁹ Va ser sincer Claudi Lísies en la seua carta? No del tot. Pareix que va tractar de quedar bé davant del governador Fèlix. Primerament, ell no va anar a rescatar a Pau perquè sabera que era ciutadà romà. Tampoc va dir que havia fet que el lligaren «amb dos cadenes» ni que havia manat «que l’interrogaren amb assots» (Fets 21:30-34; 22:24-29). De fet, havia violat els drets que Pau tenia com a ciutadà romà. Hui en dia, Satanàs fa lo mateix i utilitza el fanatisme religiós per a perseguir-nos i, a voltes, fins i tot es violen els nostres drets civils. Però nosaltres podem fer igual que l’apòstol Pau i reclamar els nostres drets legals per a protegir-nos.

10. Quins càrrecs es presentaren en contra de Pau?

¹⁰ Una volta en Cesarea, «tingueren vigilat [a Pau] en el palau d’Herodes» a l’espera que arribaren de Jerusalem els que l’havien acusat (Fets 23:35). Cinc dies més tard van arribar el gran sacerdot Ananies, un advocat a qui li deien Tèrtul i un grup d’ancians. Tèrtul va prendre la paraula i va alabar a Fèlix per tot el que havia fet pels jueus, possiblement per a guanyar-se el seu favor. b Després, entrant en matèria, va dir sobre Pau: «Hem comprovat que este home és una plaga. Va promovent rebel·lions per tota la terra entre els jueus i és un dels líders de la secta dels natzarens. Inclús va intentar profanar el temple; per això l’arrestàrem». A l’escoltar això, els altres jueus «van donar suport a eixes acusacions afirmant que tot era veritat» (Fets 24:5, 6, 9). Se l’acusava de provocar sedicions, ser el líder d’una secta perillosa i profanar el temple. Estos càrrecs eren molt greus i podien portar-lo a la sentència de mort.

11, 12. Com es va defendre Pau?

¹¹ Quan per fi va poder parlar Pau, va dir: «M’alegra poder exposar la meua defensa». Primerament, va negar les acusacions que s’havien presentat en contra seua, és a dir, ni havia profanat el temple ni havia causat una sedició. A més, va explicar que en realitat havia estat fora durant «molts anys» i que, ara que havia tornat a Jerusalem, havia portat «donatius» de part dels cristians per a ajudar els jueus que eren pobres  degut a la fam i la persecució. Pau també va dir que quan va entrar en el temple estava «cerimonialment net» i que sempre s’havia esforçat per mantindre una consciència neta davant de Déu i dels hòmens (Fets 24:10-13, 16-18).

¹² A pesar de tot, Pau va admetre que ell servia al Déu dels seus antepassats segons «el camí» que els seus acusadors anomenaven «secta». No obstant, continuava creient en «tot el que diu la Llei i en tot el que està escrit en els Profetes». I tal com els seus acusadors, ell també creia en la «resurrecció tant de justos com d’injustos». En això, va desafiar els seus acusadors dient-los: «Que estos hòmens que estan ací diguen de quin delicte se’m va culpar quan vaig comparéixer davant del Sanedrí. Només poden acusar-me d’haver cridat mentres estava enmig d’ells: “Hui se’m jutja davant de vosaltres perquè crec en la resurrecció dels morts!”» (Fets 24:14, 15, 20, 21).

13-15. Per què Pau és un bon exemple a l’hora de ser valents i donar testimoni davant de les autoritats?

¹³ L’apòstol Pau ens va donar un bon exemple a seguir si en alguna ocasió ens acusen falsament davant de les autoritats d’anar en contra del govern, de promoure la violència o de ser una secta perillosa. A diferència de Tèrtul, no va alabar al governador per a guanyar-se el seu favor. Va estar en tot moment calmat i va ser respectuós. I quan li va tocar parlar, va demostrar tacte, però també va ser clar i va dir sempre la veritat. A més, va dir que els «jueus de la província d’Àsia», que eren els  que l’havien acusat de profanar el temple, no estaven allí presents i que era necessari que estigueren per tal de defendre les seues acusacions (Fets 24:18, 19).

¹⁴ Però lo més important és que Pau no es va retindre de parlar de les seues creences. Encara que sabia que el tema de la resurrecció, en especial la de Jesús, era el que havia creat tant de conflicte davant del Sanedrí, va parlar amb valentia en moltes ocasions sobre açò (Fets 23:6-10). En la seua defensa, volia donar testimoni de tot el que Jesús havia fet i de la seua resurrecció, encara que els seus opositors no creien en açò (Fets 26:6-8, 22, 23).

¹⁵ Igual que Pau, nosaltres també podem ser valents a l’hora de donar testimoni i podem obtindre les forces que necessitem de les paraules que Jesús va dir als seus deixebles: «Tot el món vos odiarà per causa del meu nom, però qui aguante fins a la fi se salvarà». A més, no hauríem de preocupar-nos pel que hem de dir perquè Jesús ens va donar esta promesa: «Quan vos agarren per a entregar-vos, no patiu pensant en què direu; digueu el que se vos indique en eixe moment, perquè no parlareu vosaltres, sinó l’esperit sant» (Marc 13:9-13).

16, 17. a) Què va fer Fèlix durant el temps que Pau va estar arrestat? b) Per què és possible que Fèlix tinguera por, i per què va continuar reunint-se amb Pau?

¹⁶ Esta no era la primera volta que Fèlix havia escoltat quines eren les creences dels cristians. El relat diu: «Fèlix, que coneixia molt bé tot lo relacionat amb este Camí [expressió que s’utilitzava per a referir-se als cristians d’aquella època], va posposar la sessió i li va dir [a Pau]: “Quan baixe el comandant militar Lísies, ja prendré una decisió sobre el teu cas”. Després, va ordenar al centurió que mantinguera arrestat a Pau, però que li donara certa llibertat. També li va manar que deixara als companys de Pau ocupar-se de les seues necessitats» (Fets 24:22, 23).

¹⁷ Uns dies després, Fèlix estava amb la seua dona Drusil·la, que era jueva. De nou, este home «va fer cridar a Pau i va escoltar el que deia sobre la fe en Crist Jesús» (Fets 24:24). No obstant, «com Pau parlava de la justícia, de l’autocontrol i del juí que ha de vindre, a Fèlix li va agarrar por» possiblement perquè li molestava la consciència per les coses roïns que havia fet. Aixina que li va dir a Pau: «De moment, te’n pots anar. Ja et tornaré a cridar quan em vinga bé». Després d’això, Fèlix va tornar a vore a Pau en moltes ocasions, però no perquè volguera saber més sobre la veritat, sinó perquè esperava que Pau li donara diners (Fets 24:25, 26).

18. Per què els va parlar Pau a Fèlix i a la seua dona «de la justícia, de l’autocontrol i del juí que ha de vindre»?

 ¹⁸ Per què els va parlar Pau a Fèlix i a la seua dona «de la justícia, de l’autocontrol i del juí que ha de vindre»? Perquè recordem que ells volien saber què implicava «la fe en Crist Jesús». Pau sabia que Fèlix i la seua dona eren immorals, cruels i injustos, i per això va dir clarament què feia falta per a ser deixeble de Jesús. La gran diferència que hi havia entre les normes justes de Déu i la classe de vida que portaven ells va quedar clara. Segur que açò els va ajudar a entendre que Déu jutjarà a totes les persones per les seues accions, paraules i pensaments, i que el juí de Déu era més important que el juí que Fèlix estava fent a Pau. Per això «a Fèlix li va agarrar por».

19, 20. a) Què hauríem de fer quan li prediquem a algú que sembla estar interessat però no fa els canvis necessaris? b) Per què sabem que Fèlix no mirava per Pau?

¹⁹ En la predicació podem trobar-nos a persones com Fèlix. Pot ser que de primeres demostren interés en la veritat, però en realitat no volen fer canvis ni obeir a Déu. Hem d’anar a espai perquè no sabem les seues intencions. No obstant, igual que Pau els hem d’explicar amb tacte què han de fer per a agradar a Déu. És possible que el missatge de la Bíblia els motive a canviar. Però si es veu clar que no volen fer-ho, volem centrar-nos en aquells que sí que mereixen escoltar el missatge.

²⁰ En el cas de Fèlix, amb el temps es va vore clarament quina classe de persona era. El relat diu: «Van passar dos anys, fins que Porci Festus va succeir a Fèlix. Este, per la seua part, va deixar a Pau en la presó perquè volia quedar bé davant dels jueus» (Fets 24:27). Fèlix va estar dispost a fer açò a pesar de saber que no havia violat ninguna llei romana. També sabia que els cristians no anaven en contra del govern ni fomentaven revolucions (Fets 19:23). Aixina que va quedar clar que Fèlix no estava mirant per Pau.

21. Què va passar després que Porci Festus es convertira en governador, i què és possible que enfortira a Pau?

²¹ L’últim versicle del capítol 24 de Fets mostra que Pau encara estava arrestat quan Porci Festus va succeir a Fèlix com a governant. Açò va provocar que Pau s’haguera de presentar en diferents ocasions davant d’algunes autoritats. No hi ha dubte que les paraules de Lluc 21:12 es van complir en el seu cas, ja que el van portar «davant de reis i de governants». Però la seua fe mai es va debilitar, inclús quan més avant va haver de donar testimoni davant de l’home més poderós d’aquella època. Està clar que va demostrar que confiava en les paraules que Jesús li va dir: «Sigues valent!».