1. De què estaven segurs Pau i els seus companys, i per què?

 PAU continua sent un presoner vigilat per soldats romans. És aproximadament l’any 59 i tant ell com els seus companys lleials Lluc i Aristarc van en un barco gran carregat de gra que va de Malta cap a Itàlia (Fets 27:2). En la part davantera del barco, hi ha un mascaró, o una figura, amb els dos fills del déu grec Zeus, és a dir, els dos germans bessons Càstor i Pòl·lux (consulta la nota d’estudi de Fets 28:11 en nwtsty-S). Segur que els mariners confien que els fills de Zeus els protegiran. No obstant, eixe no és el cas de Pau i els seus companys que servixen a Jehovà. Ells tenen clar que, tal com Jehovà ha dit, Pau acabarà donant un testimoni complet davant del Cèsar en Roma (Fets 23:11; 27:24).

2, 3. Quina ruta seguix el barco fins a Itàlia, i amb l’ajuda de qui ha comptat Pau en tot el seu viatge?

² Tres dies després d’arribar a Siracusa, una preciosa ciutat de Sicília que era quasi tan important com Atenes i Roma, el barco arriba a Règium, que està en la punta de la bota de la península Itàlica. Des d’allí, ajudats pels vents del sud, el barco recorre en temps rècord 320 quilòmetres en direcció al port de Puteoli, a prop de l’actual Nàpols. De fet, arriben en menys de dos dies (Fets 28:12, 13).

³ Pau està en la recta final del seu viatge a Roma. Durant tot el seu trajecte ha comptat amb l’ajuda del «Déu de tot consol» (2 Cor. 1:3). I ara que està a punt de comparéixer davant de l’emperador Neró, Jehovà no deixarà d’ajudar-lo i l’apòstol tampoc perdrà el seu entusiasme en la predicació.

4, 5. a) Com demostraren hospitalitat els germans de Puteoli, i per què és possible que li donaren tanta llibertat a Pau? b) Com pot ajudar-li a un germà la seua bona conducta fins i tot quan està en la presó?

⁴ El relat explica el que va passar quan Pau i els seus companys van arribar a Puteoli: «Allí vam trobar alguns germans que ens van suplicar que ens quedàrem amb ells set dies» (Fets 28:14). Quin gran exemple d’hospitalitat! Segur que l’ànim que reberen de Pau i els seus companys va  compensar de bon tros qualsevol sacrifici que feren. Però, com és possible que li donaren tanta llibertat a un presoner? Possiblement perquè Pau s’havia guanyat tota la confiança dels seus guàrdies.

⁵ D’igual manera, en temps més actuals, mentres alguns servents de Jehovà han estat en la presó o en camps de concentració, a sovint se’ls ha donat més llibertat o privilegis especials degut a la seua conducta cristiana. Per exemple, en Romania, un home que estava complint una condemna de 75 anys per robatori, va començar a estudiar la Bíblia i va fer canvis molts grans en la seua manera de comportar-se. Com a conseqüència, els responsables de la presó van deixar que anara a la ciutat sense vigilància a comprar algunes coses que necessitaven. Experiències com esta demostren que la nostra bona conducta dona glòria a Jehovà (1 Pere 2:12).

6, 7. Com van demostrar els germans de Roma lo molt que estimaven a Pau?

⁶ És possible que Pau i els seus companys caminaren uns 50 quilòmetres en direcció a Roma des de Puteoli fins a Càpua. Des d’allí, seguiren per la via Àpia, que estava pavimentada amb grans blocs de roca volcànica. En alguns punts d’este trajecte es podia disfrutar de magnífiques vistes del paisatge italià i del mar Mediterrani. Este camí també travessava una zona pantanosa coneguda com les Llacunes Pontines, a uns 60 quilòmetres abans d’arribar a Roma, i a on estava ubicada la Plaça del Mercat d’Api. El relat diu que quan els germans de Roma s’enteraren que Pau i els seus companys anaven cap allí, alguns anaren a trobar-los a la Plaça del Mercat d’Api. Altres decidiren esperar-los en un lloc anomenat les Tres Tavernes, que estava a uns 50 quilòmetres de Roma i a on solien parar els viatgers. Quina mostra d’amor més bonica! (Fets 28:15)

⁷ La Plaça del Mercat d’Api no tenia les condicions necessàries per a que els viatgers  pogueren descansar. De fet, l’escriptor satíric i poeta romà Horaci va descriure el mercat com un lloc abarrotat de mariners i amb hostalers amb mal geni. I també va dir que l’aigua era la més repugnant de tota la zona. Fins i tot, es va negar a menjar allí. Però, a pesar de les incomoditats, el grup de germans de Roma esperaven feliços a Pau i als seus companys per a portar-los amb seguretat fins al final del seu viatge.

8. Per què Pau donà gràcies a Déu al vore als germans?

⁸ Al vore als germans, «Pau li va donar gràcies a Déu i es va sentir molt animat» (Fets 28:15). El simple fet de vore als germans, alguns dels quals possiblement Pau coneixia, el va enfortir i consolar. Aixina que Pau li va donar gràcies a Déu perquè sabia que l’amor desinteressat és un aspecte del fruit de l’esperit (Gàl. 5:22). Hui en dia, l’esperit sant també mou als cristians a fer sacrificis pels altres i a consolar als que ho necessiten (1 Tes. 5:11, 14).

9. Com podem imitar als germans que anaren a reunir-se amb Pau?

⁹ Per exemple, l’esperit sant motiva a germans i germanes hospitalaris a atendre les necessitats dels superintendents de circuit, missioners i altres servents a temps complet, ja que fan grans sacrificis per a servir a Jehovà més plenament. Podríem preguntar-nos: «Puc fer més per donar suport durant les visites del superintendent de circuit, tal vegada mostrant-los hospitalitat a ell i a la seua dona, si està casat? Puc fer algun ajust per eixir a predicar amb ells?». Com a resultat, podem rebre moltes benediccions. Per exemple, imagina l’alegria que van sentir els germans de Roma a l’escoltar a Pau i als seus companys contar experiències animadores (Fets 15:3, 4).

10. Quines eren les circumstàncies de Pau en Roma, i què va fer l’apòstol al poc d’arribar?

¹⁰ Quan el grup de viatgers finalment va arribar a Roma, «a Pau se li va permetre allotjar-se a soles, amb un soldat que el vigilara» (Fets 28:16). Per lo general, a aquells que estaven en arrest domiciliari se’ls lligava amb cadenes al guàrdia per a evitar que s’escaparen. Tot i això, com que Pau era un predicador zelós, les cadenes no el podien callar. Per tant, després de descansar tan sols tres dies del viatge, va convocar els jueus més importants de Roma per a presentar-se i donar testimoni.

11, 12. Què els va dir Pau als jueus de Roma per a que estigueren més dispostos a escoltar?

¹¹ Quan els jueus de Roma van arribar, Pau els va dir: «Germans, a pesar de no haver fet res en contra del poble o dels costums dels nostres avantpassats, em van arrestar en Jerusalem i em van entregar en mans dels romans. Després d’interrogar-me, volien posar-me en llibertat perquè no hi havia base per a condemnar-me a mort. Però em vaig vore obligat  a apel·lar al Cèsar, no perquè volguera acusar la meua nació de res, sinó perquè els jueus es van oposar a la decisió d’alliberar-me» (Fets 28:17-19).

¹² Pau va tractar d’establir un terreny en comú dirigint-se als jueus com a «germans» i, d’esta manera, va intentar véncer els prejuís que pogueren tindre (1 Cor. 9:20). També va aclarir que estava allí, no per a acusar els seus companys jueus, sinó per a defendre’s davant del Cèsar. No obstant, els jueus d’allí no s’havien enterat d’este fet (Fets 28:21). Per què no havien arribat estes notícies als jueus de Roma? Una obra de referència diu: «El barco de Pau degué ser dels primers en arribar a Itàlia després de l’hivern, i és possible que els representants de les autoritats jueves de Jerusalem encara no hagueren arribat ni tampoc cap carta que explicara el cas de Pau». a

13, 14. Com va presentar Pau el missatge del Regne, i com podem imitar-lo?

¹³ A continuació, Pau els va parlar del Regne de tal manera que els va despertar la curiositat. Els va dir: «Per això he demanat vore-vos i parlar amb vosaltres, perquè si porte estes cadenes, és per l’esperança d’Israel» (Fets 28:20). L’esperança de la qual parlaven els cristians, entre ells Pau, estava relacionada amb el Messies i el seu Regne. Aixina que els jueus que estaven escoltant-lo, que eren hòmens importants, li digueren: «Ens pareix apropiat escoltar directament de tu el que opines, perquè sabem que en totes parts es parla malament d’esta secta» (Fets 28:22).

 ¹⁴ Nosaltres també podem imitar a l’apòstol Pau en la predicació si fem preguntes o diem coses que desperten la curiositat de les persones. Trobarem molt bones suggerències en publicacions com el Quadern d’activitats i els fullets Millora en la lectura i l’ensenyança i Estima els altres i fes deixebles. Si les posem en pràctica, nosaltres també podrem arribar a ser bons mestres.

15. Quines quatre coses podem aprendre de la manera com Pau predicava?

¹⁵ Pau va quedar un altre dia amb els jueus i esta volta «va anar encara més gent» al lloc on s’allotjava. El relat diu que Pau, «des del matí fins a poqueta nit, els ho va explicar tot donant-los un testimoni complet del Regne de Déu i va intentar convéncer-los per a que cregueren en Jesús utilitzant la Llei de Moisés i els Profetes» (Fets 28:23). Podem aprendre quatre coses de la manera com Pau va predicar. Primer, es va centrar en el Regne de Déu. Segon, la seua manera de parlar va convéncer els oients. Tercer, va utilitzar les Escriptures per a demostrar el que estava dient. I quart, va demostrar una actitud desinteressada al predicar «des del matí fins a poqueta nit». Quin bon exemple ens va donar! Quin va ser el resultat de la seua predicació? «Alguns van creure» mentres que altres no. Aixina que, com no es posaven d’acord entre ells, el relat diu que «començaren a anar-se’n» (Fets 28:24, 25a).

16-18. Per què no li va sorprendre a Pau la resposta negativa dels jueus de Roma, i com ens hauríem de sentir quan la gent rebutja el nostre missatge?

¹⁶ Esta resposta no va sorprendre a Pau perquè complia profecia bíblica i, a més, ja li havia passat abans (Fets 13:42-47; 18:5, 6; 19:8, 9). Com que els que havien rebutjat el seu missatge estaven anant-se’n, Pau els va dir: «L’esperit sant va parlar als vostres avantpassats per mitjà del profeta Isaïes i va dir: “Ves a este poble i dis-los: ‘Per molt que escolteu, no entendreu res, i per molt que mireu, no voreu res. Perquè el cor d’este poble s’ha fet insensible’”» (Fets 28:25b-27). La paraula original traduïda com «insensible» fa referència a un cor que ha sigut «endurit» o «engrossat», i això impedix que penetre el missatge del Regne. Quina llàstima que estes persones rebutjaren la veritat!

¹⁷ En conclusió, Pau va dir que, a diferència d’estos jueus, les nacions sí que escoltarien (Fets 28:28; Sal. 67:3 [v. 2 TNM]; Isa. 11:10). De fet, l’apòstol sabia el que els deia perquè havia vist com moltes persones de les nacions responien al missatge del Regne (Fets 13:48; 14:27).

¹⁸ Igual que Pau, no ens ho prenguem a pit si les persones decidixen rebutjar el missatge de les bones notícies. Després de tot, sabem que són poques les persones que trien el camí de la vida (Mat. 7:13, 14). Ara bé, quan algú de bon cor decidix posar-se de part de Jehovà, alegrem-nos i rebem-lo amb els braços oberts (Lluc 15:7).

19. Què va fer Pau mentres va estar en arrest domiciliari?

¹⁹ Lluc acaba el seu relat d’una manera molt positiva i animadora al dir: «Pau es va quedar durant dos anys sencers en la casa que havia llogat, i rebia amablement tots els que anaven a visitar-lo. Els predicava el Regne de Déu i els ensenyava sobre el Senyor Jesucrist amb moltíssima convicció i sense impediments» (Fets 28:30, 31). Quin exemple d’hospitalitat, fe i entusiasme més excepcional!

20, 21. Qui es va beneficiar de la predicació de Pau en Roma?

²⁰ Entre les persones que Pau va rebre amablement estava Onèsim, un esclau que havia fugit de Colosses. Pau el va ajudar a fer-se cristià, i Onèsim, per la seua part, es va convertir en un germà «fidel i estimat» per a l’apòstol. De fet, Pau el descriu com el seu fill en la fe (Col. 4:9; File. 10-12). Segur que este home va enfortir molt a Pau. b

²¹ Hi hagueren altres persones que també es beneficiaren del bon exemple de Pau. De fet, l’apòstol va escriure als filipencs: «La meua situació en realitat ha servit per a que es difonguen les bones notícies, ja que tota la guàrdia pretoriana i tots els altres saben que porte estes cadenes per causa de Crist. A més, gràcies a les meues cadenes, la majoria de germans en el Senyor han guanyat confiança i ara demostren més valentia per a parlar de la paraula de Déu sense por» (Fili. 1:12-14).

22. De quina manera va aprofitar Pau el seu confinament en Roma?

²² Pau va aprofitar el seu confinament en Roma per a escriure cartes importants que hui en dia formen part de les Escriptures Gregues Cristianes. c Estes cartes no sols van beneficiar els cristians del segle I a qui anaven dirigides, sinó que també ens beneficien a nosaltres hui en dia perquè el seu consell inspirat continua sent igual de pràctic (2 Tim. 3:16, 17).

23, 24. Igual que Pau, com han demostrat hui en dia els germans tindre una actitud positiva a pesar d’estar empresonats per la seua fe?

²³ El llibre de Fets no menciona quan va ser alliberat Pau, però sabem que va estar uns quatre anys detingut, dos en Cesarea i dos en Roma (Fets 23:35; 24:27). d No obstant, va mantindre una actitud positiva i va fer tot el que va poder per a servir a Déu. De la mateixa manera, encara que hui en dia molts testimonis de Jehovà han sigut empresonats injustament per la seua fe, no han perdut el goig i han continuat predicant. Vegem l’exemple  d’Adolfo, un germà d’Espanya que va estar tancat en la presó per no voler fer la mili. Un guàrdia li va dir: «Estem admirats amb tu, perquè mira que t’hem fet la vida impossible. I quant pitjor ens hem comportat amb tu, millor ens has tractat, i sempre amb un somriure».

²⁴ Amb el temps, com Adolfo es va guanyar la confiança dels guàrdies, li van permetre tindre la porta de la cel·la oberta. A més, alguns soldats anaven a fer-li preguntes de la Bíblia. De fet, hi havia un guàrdia que a sovint anava a la seua cel·la a llegir la Bíblia mentres Adolfo s’encarregava de vigilar per a que ningú el descobrira. Aixina que el presoner vigilava el vigilant. Quin bon exemple de fidelitat ens han deixat germans com ell! Desitgem que experiències d’esta classe ens animen a demostrar «més valentia per a parlar de la paraula de Déu sense por» encara que les circumstàncies siguen difícils.

25, 26. Quina profecia va vore Pau que es complia en menys de 30 anys, i com s’ha complit esta profecia en els nostres dies?

²⁵ El llibre de Fets dona testimoni del poder tan gran que té l’esperit de Déu (Zac. 4:6). Recordem que, en el primer capítol, Jesús els va donar la següent comissió als seus deixebles: «Rebreu poder quan l’esperit sant vinga sobre vosaltres, i sereu testimonis de mi en Jerusalem, en tota Judea i Samària, i fins als confins de la terra» (Fets 1:8). I l’últim capítol acaba dient que Pau, que estava en arrest domiciliari, «predicava el Regne de Déu» a tots els que el visitaven. Entre estos dos successos encara no havien passat 30 anys. No obstant, el Regne de Déu ja s’havia «predicat en tota la creació» davall del cel (Col. 1:23). e Quin llibre més emocionant!

²⁶ Hui en dia, l’esperit sant també continua donant poder a la resta dels ungits i a les «altres ovelles» per a seguir donant «un testimoni complet del Regne de Déu» en 240 països i territoris (Jn. 10:16; Fets 28:23). I nosaltres? Estem esforçant-nos al màxim participant de ple en esta obra?