1, 2. Quina classe de viatge afronta Pau, i què podria preocupar-li?

 «AL CÈSAR aniràs». Pau no para de pegar-li voltes al que impliquen estes paraules i a la gran transcendència que tindran en la seua vida. Ha passat dos anys en la presó, aixina que el viatge a Roma almenys farà que tinga un canvi d’aires (Fets 25:12). Però Pau ha viatjat molt pel mar i sap que estos trajectes no sempre són un camí de roses. Aixina que possiblement estiga preocupat pel viatge i per la seua audiència amb el Cèsar.

² Pau ja ha estat «en perill [...] en el mar» moltes voltes. De fet, ha naufragat tres vegades i ha passat una nit i un dia en alta mar (2 Cor. 11:25, 26). A més, este viatge serà molt diferent dels viatges missionals que ha fet quan estava en llibertat. Pau viatjarà com a presoner més de 3.000 quilòmetres des de Cesarea fins a Roma. ¿Sobreviurà a este viatge sense patir cap mal? I encara que siga aixina, ¿el sentenciaran a mort quan arribe a Roma? No oblidem que allí afrontarà un juí davant de l’autoritat més poderosa del món de Satanàs d’aquell moment.

3. Què tenia clar Pau, i què analitzarem en este capítol?

³ Després de tot el que sabem sobre Pau, ¿creus que es va quedar sense esperança al pensar en el que li esperava? Ni pensar-ho! Sabia que afrontaria dificultats, però no sabia de quina classe serien. Era conscient que preocupar-se per les coses que no podia controlar no anava a beneficiar-lo i no volia perdre el goig per la predicació (Mat. 6:27, 34). Pau també sabia que la voluntat de Jehovà era que predicara les bones notícies a totes les persones, inclús als governants (Fets 9:15). I estava decidit a viure a l’altura d’esta comissió passara el que passara. Veritat que nosaltres també tenim eixa meta? Acompanyem a Pau en esta part del seu viatge i vegem quines lliçons podem aprendre.

4. En quina classe de barco va començar Pau el seu viatge, i qui eren els seus companys?

⁴ Juli, l’oficial romà encarregat de vigilar a Pau i a alguns altres presoners, va decidir agarrar un barco mercant que havia arribat a Cesarea. El barco  venia d’Adramítium, un port de la costa oest de l’Àsia Menor i havia passat per la ciutat de Mitilene, en l’illa de Lesbos. Es dirigia cap al nord i després cap a l’oest fent parades per a descarregar i carregar mercaderies. Estos barcos no estaven pensats per a dur passatgers, i encara menys presoners (consulta el quadro « Els viatges per mar i les rutes comercials»). Gràcies a Déu, Pau no era l’únic cristià entre tant de criminal. Almenys anaven amb ell dos companys: Aristarc i Lluc. No sabem si ells van pagar pel passatge o si van viatjar debades com a servents de Pau (Fets 27:1, 2). El que sí que sabem és que Lluc va escriure este relat.

5. De què va poder disfrutar Pau en Sidó, i què ens ensenya açò?

⁵ Després d’haver estat viatjant durant tot un dia i haver recorregut uns 110 quilòmetres cap al nord, el barco va fer escala en Sidó, en la costa de Síria. Pareix ser que Juli no va tractar a Pau com un criminal, potser perquè era un ciutadà romà a qui no se li havia pogut declarar culpable (Fets 22:27, 28; 26:31, 32). Aixina que el va deixar anar a vore els germans que vivien allí. Quant es degueren alegrar els germans de poder cuidar a Pau després d’haver estat tant de temps en la presó! I en el teu cas? Pots pensar en situacions on pugues demostrar hospitalitat i, al mateix temps, rebre ànim? (Fets 27:3)

6-8. A quins llocs van anar després de deixar Sidó, i quines oportunitats de predicar va tindre Pau?

⁶ El barco va eixir des de Sidó, va continuar per la costa i va passar Cilícia, que estava a prop de Tars, d’on era Pau. Lluc no menciona que pararen en altres ciutats, però sí que diu que estigueren en perill perquè tenien els vents en contra (Fets 27:4, 5). Aixina i tot, podem imaginar-nos a Pau aprofitant totes les oportunitats per a predicar les bones notícies. Coneixent-lo, segur que va predicar als presoners i a altres persones que estaven en el barco, inclosos els soldats i la tripulació. I això sense mencionar les persones que es trobaria en els ports on paraven. I nosaltres? Aprofitem d’igual manera les oportunitats que se’ns presenten per a predicar?

 ⁷ Finalment, el barco va arribar a Mira, un port que estava a la costa sud de l’Àsia Menor. Allí, van canviar de barco i en van agarrar un que els portaria al seu destí final, Roma (Fets 27:6). En aquell temps, bona part del gra que comprava Roma provenia d’Egipte i els barcos que portaven eixe gra paraven en Mira. Juli va localitzar un d’estos barcos i els va dir als soldats i als presoners que pujaren. Este barco seria molt més gran que el primer, ja que, a més de la càrrega del blat, portava a 276 persones: la tripulació, els soldats, els presoners i, possiblement, altres persones que anaven cap a Roma. Està clar que amb este canvi de barcos el seu territori es va ampliar. Estem segurs que Pau va aprofitar eixa situació per a predicar a tantes persones com va poder.

⁸ A continuació, van parar en Cnidos, que estava al sud-oest de l’Àsia Menor. De normal, amb el vent a favor, un barco faria eixe trajecte en un dia, però Lluc conta: «Vam navegar lentament durant molts dies, aixina que ens va costar arribar a Cnidos» (Fets 27:7a). El mal temps ho va complicar tot (consulta el quadro « Els vents en contra en el Mediterrani»). Imagina’t com sacsejarien al barco i a la gent que estava en ell els forts vents i les aigües braves.

9, 10. Quines dificultats van sorgir a prop de Creta?

⁹ El capità del barco volia continuar el viatge cap a l’oest de Cnidos, però Lluc conta: «El vent no ens deixava avançar» (Fets 27:7b). A mesura que el barco s’allunyava de terra, un vent molt fort del nord-oest els va espentar cap al sud, potser a una gran velocitat. Igual que anteriorment l’illa de Xipre els havia protegit dels vents en contra, ara els protegiria l’illa de Creta. Aixina que quan el barco va passar el cap de Salmone, a l’est de l’illa de Creta, les coses van millorar un poc, ja que en la part sud de l’illa van trobar refugi d’estos vents. Imagina’t quina tranquil·litat degueren sentir en eixe moment! Però la tripulació sabia que l’hivern estava al caure i que seria perillós navegar. Aixina que tenien bons motius per a estar preocupats.

¹⁰ Lluc va ser molt exacte al dir: «Vam seguir vorejant la costa [de Creta] amb dificultat fins que arribàrem a un lloc anomenat Bells Ports». A pesar d’estar refugiats dels vents perquè estaven a prop de la costa, va ser difícil controlar el barco. No obstant, van trobar un lloc segur on llançar l’àncora. Era una badia xicoteta que, al paréixer, estava situada just abans de la regió on començava la costa que anava cap al nord. Lluc diu que es van quedar allí «molt de temps». Però quant més estigueren allí, més difícil seria navegar, ja que en setembre o octubre la cosa es complicava (Fets 27:8, 9).

11. Quin consell va donar Pau, però aixina i tot quina decisió es va prendre?

¹¹ Com Pau tenia experiència en viatjar pel Mediterrani, és possible que alguns passatgers li demanaren consell. Ell va suggerir no menejar-se d’allí perquè, si ho feien, podien patir «danys i grans pèrdues» o, inclús,  perdre la vida. No obstant, el capità i l’amo del barco volien continuar amb el viatge, possiblement perquè volien anar a un lloc més segur. Ells van convéncer a Juli, i la majoria va estar d’acord en intentar arribar a Fènix, ja que estava un poc més avant seguint la costa i tal volta allí hi havia un port més gran i millor per a passar l’hivern. Aixina que quan va començar a bufar una brisa suau del sud, van pensar que era un bon moment per a partir (Fets 27:10-13).

12. Quins problemes sorgiren després d’anar-se’n de Creta, i què va fer la tripulació per a evitar el naufragi?

¹² No obstant, la cosa es va complicar perquè «un vent molt fort» del nord va començar a bufar. Durant un poc de temps van trobar protecció en «una illeta anomenada Cauda», a uns 65 quilòmetres de Bells Ports. Però encara estaven en perill de ser arrastrats cap al sud i d’encallar en els bancs d’arena prop de la costa d’Àfrica. La tripulació estava desesperada i, com no volien que això els passara, pujaren la barqueta que portaven a remolc. Segur que es degueren deixar la pell pujant-la, perquè estaria plena d’aigua! Després, van passar cordes grosses o cadenes per davall del barco per a assegurar-se que no es destrossara. A continuació, abaixaren les veles i feren el que no està escrit per a mantindre el barco de cara al vent i aguantar la tempestat. Quanta por degueren passar! No obstant, tot açò que van fer no va ser suficient, ja que Lluc diu: «El temporal seguia sacsejant-nos amb molta força». Aixina que al tercer dia van tirar per la borda l’aparell, o l’equipament de navegació, del barco per a que no s’afonara (Fets 27:14-19).

13. Com se sentiria la gent en el barco durant el temporal?

¹³ La por degué apoderar-se d’ells. Però Pau i els seus companys estaven segurs que sobreviurien, ja que Jesús li havia dit a Pau que donaria testimoni en Roma i, després d’açò, un àngel li va confirmar esta promesa (Fets 19:21; 23:11). Aixina i tot, el temporal va continuar dia i nit durant dos setmanes i, com no parava de ploure i el cel estava tan encapotat, no podien vore ni el sol ni les estreles per a saber on estava el barco i cap a on anava. A més, el fred, la pluja, la por i el mareig que portaven segur que va fer que no tingueren ni fam.

14, 15. a) Per què Pau els va recordar l’advertència que els havia donat? b) Què podem aprendre del missatge d’esperança que Pau va transmetre?

¹⁴ Pau es va alçar i els va dir que haurien d’haver fet cas del seu consell, però sense arribar fins al punt de dir «ja vos ho havia dit jo i no em vau fer cas». Més bé, va quedar clar que Pau els havia donat un bon consell. A continuació els va dir: «Ara vos demane que sigueu valents, perquè ningú de vosaltres perdrà la vida, només es perdrà el barco» (Fets 27:21, 22). Quant degueren animar eixes paraules a tots els que estaven allí presents! Per altra part, segur que Pau també es degué alegrar molt de poder transmetre este missatge que Jehovà li havia donat. Açò ens recorda que per a Jehovà totes i cada una de les persones som importants. De fet, l’apòstol Pere  va escriure: «Jehovà [...] no desitja que ningú siga destruït, sinó que tots arriben a penedir-se» (2 Pe. 3:9 TNM). En el nostre cas, també és molt urgent que compartim el missatge d’esperança que Jehovà ens ha donat amb tantes persones com siga possible. Les seues vides estan en joc.

¹⁵ És possible que Pau haguera parlat amb molts dels que estaven en el barco sobre «la promesa que Déu va fer» (Fets 26:6; Col. 1:5). Però ara que tots sabien que s’enfrontaven a un possible naufragi, Pau podia animar-los dient-los que sobreviurien. Els va dir: «Esta nit se m’ha aparegut al costat un àngel del Déu a qui jo pertany [...], i m’ha dit: “No tingues por, Pau, perquè has de comparéixer davant del Cèsar. A més, Déu t’ha concedit que se salven tots els que naveguen amb tu”. Per tant, companys, sigueu valents, perquè confie en Déu i sé que farà exactament el que m’ha dit. Això sí, acabarem naufragant prop d’alguna illa» (Fets 27:23-26).

16, 17. a) Quina ocasió va aprofitar Pau per a orar, i quin efecte va tindre? b) Com es va complir el que Pau havia predit?

¹⁶ Després de dos setmanes passant molta por en les quals van recórrer uns 870 quilòmetres a la deriva, els mariners van intuir que alguna cosa estava  canviant, tal volta a l’escoltar les ones colpejant les roques en la distància. Aixina que soltaren les àncores des de la popa per a evitar que el barco se n’anara a la deriva i, d’esta manera, tractaren d’encarar-lo en direcció cap a la costa. Els mariners també prepararen la barqueta perquè tenien la intenció de fugir a la platja. Però Pau els va dir als soldats: «Si eixos hòmens no es queden en el barco, no vos salvareu». Aixina que els soldats no els van deixar fugir. Ara que el barco estava un poc més estable, Pau els va animar a tots a menjar alguna cosa, tornant-los a assegurar que tots se salvarien. A més, en eixe moment, «va donar gràcies a Déu davant de tots» (Fets 27:31, 35). Quin bon exemple va donar Pau a Lluc, Aristarc i a tots els cristians de hui en dia amb l’oració de gràcies que va fer. I en el nostre cas? Són les nostres oracions públiques una font d’ànim i consol?

¹⁷ Després de l’oració de Pau «tots s’animaren i es posaren a menjar» (Fets 27:36). A continuació, van llevar encara més càrrega del barco tirant per la borda el blat que portaven. Açò va fer que el barco estiguera menys submergit i que fora més fàcil arrimar-se a la costa. Quan es va fer de dia, els mariners tallaren les cordes de les àncores, afluixaren els rems que servien de timó que estaven en la popa i desplegaren la vela del trinquet per a poder dirigir el barco cap a la costa. En això, la part de davant del barco es va encallar, tal vegada en l’arena o en el fang. Mentrestant, la part de darrere va començar a trencar-se degut a la violència de les ones. Quan va passar açò, alguns soldats volien matar als presoners per a que no pogueren escapar, però Juli ho va impedir i va animar a tots a nadar o a agarrar-se a qualsevol cosa que flotara fins a arribar a la platja. El que Pau va predir es va complir i els 276 van «arribar sans i estalvis a terra» (Fets 27:44). Però, per a on paraven?

18-20. Com va demostrar la gent de Malta «una bondat extraordinària», i quin milacre van presenciar?

¹⁸ Els nàufrags estaven en l’illa de Malta, ubicada al sud de Sicília (consulta el quadro « En quina illa va naufragar Pau?»). Els habitants d’esta  illa parlaven un llenguatge estranger, però els mostraren «una bondat extraordinària» (Fets 28:2). Els van fer una foguera perquè estaven xopats i tremolant de fred. Segur que açò els va fer entrar en calor i, a més, va donar peu a un milacre que estava a punt d’ocórrer.

¹⁹ Pau, que sempre estava dispost a fer el bé als altres, va anar a arreplegar llenya per a tirar-la al foc, però al fer-ho, un escurçó, o serp verinosa, li va picar i se li va enganxar a la mà. Al vore açò, els maltesos pensaren que els déus l’havien castigat. a

²⁰ La gent d’allí pensava que Pau anava a «unflar-se» al vore que li havia picat un escurçó. Segons una obra de consulta, l’expressió grega que ací es traduïx com unflar-se és «un terme mèdic». b Aixina que no ens sorprén que Lluc la utilitzara perquè era «el metge estimat» (Fets 28:6; Col. 4:14). Però Pau es va espolsar la serp verinosa de damunt i no va resultar ferit.

21. a) Menciona alguns exemples de l’exactitud del relat de Lluc. b) Quins milacres va fer Pau, i quin efecte van tindre en els maltesos?

²¹ Publi era un terratinent ric que vivia en la zona. És possible que fora el funcionari romà amb més autoritat de Malta, ja que Lluc el descriu com «l’home més important de l’illa», que és el títol exacte que s’ha trobat en dos inscripcions malteses. Durant tres dies, va mostrar hospitalitat a Pau i als seus companys. Este home tenia a son pare malalt i Lluc, com solia fer, va descriure amb termes mèdics exactes la seua malaltia al dir que «estava malalt en el llit amb calentura i disenteria». Aixina que Pau, després d’orar, va posar les mans sobre ell i el va curar. La gent va quedar molt impressionada per este milacre i li van portar altres malalts per a que els curara. Com la gent d’allí estava tan agraïda, els van fer molts regals a Pau i als seus companys (Fets 28:7-10).

22. a) Què va dir un catedràtic sobre el relat de Lluc del viatge a Roma? b) Què vorem en el següent capítol?

²² La part del viatge de Pau que hem vist fins ara es descriu amb molta exactitud. Un catedràtic va dir sobre el relat de Lluc: «És un dels més descriptius i vívids de tota la Bíblia. Els detalls que dona sobre la navegació en el segle I són molt exactes i la manera com es descriuen les condicions de l’est del Mediterrani són tan precises que [...] s’han d’haver basat en un diari de viatge». c És molt possible que Lluc prenguera estes notes mentres viatjava amb l’apòstol. Si este és el cas, la part del viatge que li quedava fins a arribar a Roma li donaria molt per a escriure. En el següent capítol vorem què li va passar a Pau quan van arribar allí.