1, 2. Per què va anar Pau a Jerusalem, i quins reptes afrontaria allí?

 PAU camina de nou pels estrets i bulliciosos carrers de Jerusalem. Encara que sap que corre molt de perill, ha arribat ací amb el propòsit de portar-los als germans ajuda material, tal com va decidir quan estava en Efes (Fets 19:21). Però ara que està en Jerusalem, ha vist que també necessiten ajuda espiritual, ja que molts cristians encara li donen massa importància a la Llei mosaica i els està costant entendre que la manera d’adorar a Déu ha canviat. I açò no és d’estranyar perquè, durant segles, esta ciutat ha sigut el centre de l’adoració a Jehovà i la gent d’allí se sent molt orgullosa de la història de la seua nació.

² Quins reptes afrontarà Pau en Jerusalem? Un d’ells vindrà per part dels germans, ja que alguns estan preocupats per les mentires que s’han escampat sobre ell. Però les dificultats més grans vindran per part dels seus enemics, que llançaran acusacions falses contra ell, li pegaran i intentaran matar-lo. Tot açò li donarà a Pau l’oportunitat de defendre la seua fe i de demostrar la seua humiltat i valentia. Analitzar l’exemple tan bo que ens va deixar a l’afrontar estos reptes ens serà molt útil per als cristians de hui en dia.

3-5. a) Amb qui es va reunir Pau en Jerusalem, i de què parlaren? b) Quines lliçons podem extraure d’esta reunió?

³ Al sendemà d’arribar a Jerusalem, Pau i els seus companys van anar a vore els ancians de la congregació. En este relat, no es menciona cap dels apòstols que encara estaven vius i pot ser que siga perquè se n’havien anat a predicar a altres llocs. No obstant, Jaume, el germà de Jesús, encara estava allí (Gàl. 2:9). Possiblement «tots els ancians estaven» amb Pau en la reunió que Jaume va presidir (Fets 21:18).

⁴ Pau va saludar els ancians i «els va contar en detall tot el que Déu havia fet entre les nacions per mitjà del seu ministeri» (Fets 21:19). Segur que va ser molt animador escoltar les seues experiències. Hui en dia, també ens encanta escoltar experiències sobre l’avanç de la predicació en altres països (Prov. 25:25).

 ⁵ En algun moment de la reunió, Pau possiblement va mencionar les contribucions que havien portat dels germans d’Europa. Vore que els germans de tan llunt es preocupaven per ells segur que degué commoure els ancians i, per això, el relat diu que «van donar glòria a Déu» (Fets 21:20a). D’igual manera, els germans que passen per malalties greus o que afronten desgràcies també se senten molt commoguts quan veuen l’ajuda i l’ànim que els germans els donen en el moment oportú.

6. Quin problema relacionat amb Pau tenien els cristians de Judea?

⁶ Els ancians li comentaren a Pau que hi havia un problema en Judea que l’afectava personalment. Li van dir: «Germà, saps que hi ha milers de creients entre els jueus, i que tots defenen la Llei amb fervor. No obstant, han sentit dir que estàs incitant a tots els jueus que viuen entre les nacions a renegar de la Llei de Moisés, dient-los que no circumciden els seus fills i que abandonen els costums establits» (Fets 21:20b, 21). a

7, 8. a) Quin punt de vista incorrecte tenien molts cristians de Judea? b) Per què podem dir que aquells cristians jueus seguien sent servents lleials de Déu?

⁷ Per què hi havien encara tants cristians que insistien en obeir la Llei mosaica si ja havien passat més de 20 anys des que havia sigut abolida? (Col. 2:14) En l’any 49, els apòstols i els ancians s’havien reunit en Jerusalem i havien enviat una carta a les congregacions en la que explicaven als creients de totes les nacions que ja no feia falta circumcidar-se ni seguir la Llei mosaica (Fets 15:23-29). No obstant, com la carta no mencionava  els creients jueus, molts d’ells no havien entés que ells tampoc havien d’obeir la Llei mosaica.

⁸ Encara que a estos cristians d’origen jueu els faltava comprensió espiritual, no havien fet res incorrecte. Abans de fer-se cristians no adoraven déus falsos, aixina que quan es van fer cristians no havien de deixar arrere pràctiques religioses falses. Jehovà havia donat la Llei i no hi havia res d’espiritista o roín en ella, però esta Llei formava part de l’antic pacte i ara els cristians havien d’obeir el nou. Per tant, l’antic pacte estava obsolet i no era necessari complir-lo per a que la seua adoració fora acceptable a Déu. Aixina que està clar que a estos cristians que insistien en complir la Llei mosaica els faltava confiança en el nou sistema d’adoració a Jehovà. Necessitaven posar-se al dia i aplicar el que sabien (Jer. 31:31-34; Lluc 22:20). b

9. Què va ensenyar Pau sobre la Llei mosaica?

⁹ La gent havia sentit que Pau estava ensenyant als jueus de les nacions dient-los que no circumcidaren els seus fills i que abandonaren els costums establits. Clar, com Pau era un apòstol a les nacions, els predicava als gentils i els ensenyava que no feia falta que obeïren la Llei. A més, demostrava que aquells que insistien que els no-jueus se circumcidaren i obeïren  la Llei de Moisés estaven equivocats (Gàl. 5:1-7). Pau també predicava les bones notícies als jueus de les ciutats que visitava i segurament els explicava als que eren receptius que la mort de Jesús havia deixat obsoleta la Llei i que només es podia ser just davant de Déu per fe i no per complir amb la Llei mosaica (Rom. 2:28, 29; 3:21-26).

10. Quina actitud equilibrada va tindre Pau sobre assumpts relacionats amb la Llei i la circumcisió?

¹⁰ Pau no condemnava els qui volien continuar seguint alguns costums jueus, com no treballar en dissabte o no menjar alguns aliments (Rom. 14:1-6). Sobre la circumcisió, tampoc va posar normes. De fet, li va demanar a Timoteu que se circumcidara perquè, com son pare era grec, no estava circumcidat i no volia que els jueus desconfiaren d’ell (Fets 16:3). Per tant, cada u podia decidir si circumcidar-se o no. Pau els ho va explicar aixina als gàlates: «Ni la circumcisió ni la incircumcisió aprofiten per a res. El que sí que aprofita és la fe que actua per mitjà de l’amor» (Gàl. 5:6). No obstant, estava malament que algú se circumcidara per a obeir la Llei o que diguera que era necessari circumcidar-se per a tindre l’aprovació de Jehovà. Fer açò revelava falta de fe.

11. Quin consell li van donar els ancians a Pau, i de què estem segurs que no hauria fet Pau? (Consulta també la nota.)

¹¹ Per tant, encara que les coses que els germans havien escoltat de Pau no eren veritat, seguien estant preocupats. Per això els ancians li van donar estes instruccions: «Hi ha quatre hòmens que han fet un vot. Emporta-te’ls, purifica’t cerimonialment amb ells i fes-te càrrec dels seus gastos per a que puguen afaitar-se el cap. D’esta manera, tot el món sabrà que el que s’ha  dit sobre tu no és de veres, sinó que estàs fent lo correcte i complixes amb la Llei» (Fets 21:23, 24). c

12. Com va demostrar Pau que estava dispost a cooperar amb els ancians de Jerusalem?

¹² Pau podria haver argumentat que el problema real no era el que s’havia dit sobre ell, sinó que encara hi havien jueus que insistien que s’havia d’obeir la Llei mosaica. No obstant, com va vore que no li demanaven res que anara en contra dels principis bíblics, va estar dispost a adaptar-se. Va fer el que ell mateix havia escrit un temps abans: «Amb els que estan sotmesos a la llei, m’he fet com un sotmés a la llei per a guanyar els que estan sotmesos a la llei» (1 Cor. 9:20). En esta ocasió, Pau va fer el que els ancians li demanaren i va actuar com si estiguera «sotmés a la llei». Al fer açò ens va donar un magnífic exemple d’estar dispostos a col·laborar amb els ancians i de no insistir en eixir-nos amb la nostra (Heb. 13:17).

13. a) Per què alguns jueus van formar una xusma en el temple? b) Com es va salvar Pau de la mort?

¹³ Les coses en el temple no anaren gens bé. Quan faltava poc per a que estos hòmens acabaren de complir els seus vots, els jueus d’Àsia van vore a Pau, el van acusar falsament de portar gentils al temple, van formar una xusma i li van pegar una palissa. Si no arriba a ser pel comandant militar romà, que els va dir als seus soldats que intervingueren i arrestaren a Pau, l’hagueren matat. A partir d’eixe dia, passarien més de quatre anys per a que Pau recuperara la seua llibertat. Però lo pitjor encara no havia passat. Quan el comandant els va preguntar als jueus per què estaven atacant a Pau, es van posar a xillar i a acusar-lo de diferents coses, però com els crits eren tan forts, el comandant no podia entendre res. Finalment van haver de carregar literalment amb ell per a endur-se’l d’allí. No obstant, quan estaven a punt d’entrar en la fortalesa, Pau li va dir al comandant: «Et suplique que em deixes parlar a la gent» (Fets 21:39). El comandant va estar d’acord i Pau es va posar a defendre la seua fe amb valentia.

14, 15. a) Què va explicar Pau als jueus? b) Què va fer el comandant romà per a descobrir per què els jueus li tenien tanta ràbia a Pau?

¹⁴ Pau va començar dient: «Escolteu ara la meua defensa» (Fets 22:1).  Es va dirigir a la gent en hebreu i això els va calmar. Els va explicar clarament per què ara era seguidor de Crist i, molt hàbilment, els va parlar de certes coses que els jueus podien comprovar si volien. Els va dir que havia estudiat als peus del conegut mestre Gamaliel i havia perseguit els seguidors de Crist, com possiblement alguns d’ells sabien. No obstant, de camí a Damasc va tindre una visió en la qual Jesucrist, ja ressuscitat, va parlar amb ell. Els companys que anaven amb Pau van vore una llum que els va enlluernar i van escoltar una veu, però no van entendre el que deia (consulta les notes d’estudi de Fets 9:7; 22:9 en nwtsty-S). Després, els companys el van portar de la mà fins a Damasc perquè la visió l’havia deixat cego. Allí, Ananies, un home que els jueus de la zona coneixien, li va tornar miraculosament la vista a Pau.

¹⁵ Pau va continuar dient que, després d’arribar a Jerusalem, Jesús se li va aparéixer en el temple. Quan van escoltar açò, els jueus es van enfadar molt i van començar a dir a crits: «Este home no mereix viure, elimineu-lo de la faç de la terra!» (Fets 22:22). Per a salvar-lo, el comandant va fer que els soldats portaren a Pau a la fortalesa militar. El comandant volia saber per què els jueus estaven tan enfadats amb Pau, aixina que va ordenar als soldats que l’assotaren per a descobrir el que havia fet. No obstant, quan els soldats estaven a punt d’assotar-lo, Pau els va dir que era ciutadà romà i va reclamar els seus drets. De manera pareguda, els servents de Jehovà de l’actualitat han utilitzat els seus drets legals per a defendre la seua fe  (consulta els quadros « La llei i els ciutadans romans» i « Batalles legals dels nostres dies»). A l’escoltar açò, el comandant va vore que hauria d’utilitzar un altre mètode per a traure-li la informació. Aixina que al sendemà va demanar al Sanedrí, el tribunal suprem dels jueus, que es reunira per a descobrir de què s’acusava a Pau.

16, 17. a) Descriu el que va passar quan Pau es va dirigir al Sanedrí. b) Com va donar Pau un exemple d’humiltat quan li van pegar?

¹⁶ Pau va començar la seua defensa davant del Sanedrí dient: «Germans, fins al dia de hui, he actuat amb una consciència completament neta davant de Déu» (Fets 23:1). No va poder continuar parlant perquè el relat diu: «El gran sacerdot Ananies va ordenar als que estaven al costat de Pau que li pegaren en la boca» (Fets 23:2). Quina humiliació i falta de respecte! Van donar a entendre que era un mentirós abans d’escoltar la seua defensa. Açò demostrava que tenien molts prejuís en contra d’ell. Per això Pau els va respondre: «A tu et pegarà Déu, paret emblanquinada! ¿T’assentes per a jutjar-me segons la Llei i, al mateix temps, violes la Llei ordenant que em peguen?» (Fets 23:3).

¹⁷ Els que estaven allí es van quedar de pedra, no perquè li havien pegat a Pau, sinó pel que Pau havia dit. Aixina que li van preguntar: «Com t’atrevixes a insultar el gran sacerdot de Déu?». En resposta, Pau els va donar una lliçó d’humiltat i respecte per la Llei. Els va dir: «Germans, no sabia que era el gran sacerdot, perquè està escrit: “No insultes ninguna autoritat del teu poble”» (Fets 23:4, 5; Èxo. 22:28). d A partir d’este moment, Pau va canviar d’estratègia. Com sabia que el Sanedrí estava format per fariseus i saduceus va dir: «Germans, jo soc fariseu, fill de fariseus. Hui se’m jutja per la meua esperança en la resurrecció dels morts» (Fets 23:6).

18. Per què va dir Pau que era fariseu, i com podem imitar-lo quan prediquem?

¹⁸ Per què va dir Pau que era fariseu? Perquè era «fill de fariseus», d’una família que pertanyia a eixa secta, i és possible que moltes persones  el consideraren fariseu. e Però, com és possible que Pau diguera que era fariseu si ells tenien un punt de vista equivocat sobre la resurrecció? Pareix ser que els fariseus creien en la immortalitat de l’ànima i pensaven que les ànimes de les persones justes tornarien a viure en altres cossos humans. Està clar que Pau no creia en això, perquè creia en la resurrecció que Jesús va ensenyar (Jn. 5:25-29). Aixina i tot, igual que els fariseus, Pau creia que es podia tornar a viure després de morir, a diferència dels saduceus que no creien en la vida després de la mort. Nosaltres també podem raonar d’eixa manera quan parlem amb catòlics o protestants. Podríem dir-los que, igual que ells, creem en Déu. És possible que creguen en la trinitat, mentres que nosaltres creem en el Déu de la Bíblia. Aixina i tot, igual que ells, estem d’acord que hi ha un Déu.

19. Per què va acabar malament la reunió del Sanedrí?

¹⁹ El que Pau va dir va dividir el Sanedrí. El relat continua dient: «Va esclatar un gran rebombori, i alguns escribes partidaris dels fariseus s’alçaren i començaren a protestar acaloradament dient: “No trobem res de mal en este home. I si li ha parlat un esperit o un àngel?”» (Fets 23:9). El simple fet de donar a entendre que un àngel podria haver parlat amb Pau va fer que els saduceus s’enfadaren molt perquè no creien en els àngels (consulta el quadro « Els saduceus i els fariseus»). La discussió va arribar a ser tan forta que el comandant militar romà va haver de rescatar l’apòstol una vegada més (Fets 23:10). Però Pau continuava estant en perill. Què li passaria a continuació? Això ho descobrirem en el següent capítol.