1-3. a) Descriu què va ocórrer la nit que va morir Eutic. b) Com va reaccionar Pau, i què ens ensenya açò sobre ell?

 PAU està en una habitació plena de gent en una casa en Troas. Du tant de temps parlant que el seu discurs s’allarga fins a mitjanit. Com està a punt d’anar-se’n, aprofita per a estar amb els germans d’allí. Tot això, més la calor i les llànties enceses, fa que l’ambient estiga carregat. Per això, un jove a qui li diuen Eutic s’adorm i cau des de la finestra del tercer pis.

² Com Lluc és metge, és possible que estiga entre els primers que baixen a vore com està el jove, però quan el veuen, no tenen cap dubte que està mort (Fets 20:9). Aixina que Pau fa una cosa sorprenent: s’estira damunt d’Eutic i diu a la multitud que el jove «torna a estar viu». Quin milacre més gran ha fet Pau al ressuscitar-lo! (Fets 20:10)

³ Este relat demostra el poder de l’esperit sant de Déu. És de veres que Pau no era culpable de la mort d’Eutic, però no volia que els germans se n’anaren tristos ni que perderen la seua fe en Jehovà després d’una reunió tan bonica. A més, al ressuscitar a Eutic, Pau va animar i enfortir els germans per a que pogueren continuar predicant amb entusiasme. Per altra part, Pau valorava molt la vida dels altres. Per això va dir: «Estic net de la sang de tots» (Fets 20:26). Analitzem com l’exemple de Pau ens pot ajudar a tindre el mateix respecte per la vida.

4. Quina mala experiència havia tingut Pau?

⁴ Com vam vore en el capítol anterior, Pau va tindre una mala experiència en Efes. La seua predicació va fer que els artesans, que vivien de fer ídols de plata de la deessa Àrtemis, formaren una xusma. No obstant, el relat diu que «quan es va calmar la situació, Pau va enviar a buscar els deixebles, els va animar i, després de despedir-se d’ells, va eixir cap a Macedònia» (Fets 20:1).

5, 6. a) Quant de temps va estar Pau en Macedònia, i què va fer pels germans d’allí? b) Com veia Pau als germans?

 ⁵ De camí a Macedònia, Pau va fer una parada en el port de Troas i es va quedar allí. Esperava reunir-se en esta ciutat amb Titus, qui havia sigut enviat a Corint (2 Cor. 2:12, 13). No obstant, quan va vore que Titus no arribava, Pau va anar cap a Macedònia on probablement va estar un any donant «molt d’ànim als germans d’allí amb les seues paraules» (Fets 20:2). a Finalment, Titus es va reunir amb Pau en Macedònia i li va dir que els germans de Corint havien reaccionat molt bé a la seua carta (2 Cor. 7:5-7). Açò va animar a Pau a escriure la seua segona carta als corintis.

⁶ Crida l’atenció que Lluc gaste les paraules «animar» i «ànim» per a descriure les visites que Pau va fer als germans d’Efes i Macedònia. Açò demostra que Pau estimava molt els seus germans i germanes. A diferència dels fariseus, que miraven la gent amb menyspreu, Pau estava content de servir a Déu junt amb els seus companys cristians  (Jn. 7:47-49; 1 Cor. 3:9). De fet, va mantindre eixa actitud fins i tot quan hagué de donar-los consell ferm (2 Cor. 2:4).

7. Com imiten a Pau els superintendents cristians?

⁷ Hui en dia, els ancians de congregació i els superintendents de circuit s’esforcen per imitar l’exemple de Pau. Fins i tot, quan algú necessita correcció, sempre s’esforcen per donar-la d’una manera animadora. Els superintendents tracten de ser empàtics i d’animar en comptes de condemnar. Un superintendent de circuit d’experiència va dir: «La majoria dels nostres germans i germanes volen fer les coses bé, però moltes vegades afronten frustracions, temors i sentiments d’inseguretat i d’incapacitat». Aixina que els superintendents poden ser una font d’ànim per als germans (Heb. 12:12, 13).

8, 9. a) Què va fer que Pau haguera de canviar de plans? b) Per què és possible que els jueus li guardaren rancor a Pau?

⁸ De Macedònia, Pau se’n va anar a Corint. b Tres mesos després, pensava anar-se’n a Cèncrees, on havia planejat agarrar un barco per a anar a Síria i, des d’allí, poder anar a Jerusalem per a entregar les contribucions als germans necessitats (Fets 24:17; Rom. 15:25, 26). c No obstant, de repent els seus plans se li van vindre avall perquè, segons diu Fets 20:3, «els jueus tramaren un complot contra ell».

⁹ No ens sorprén que els jueus li guardaren rancor a Pau, ja que el consideraven un apòstata. Temps arrere, la seua predicació va fer que Crisp, un home important de la sinagoga de Corint, es fera cristià (Fets 18:7, 8; 1 Cor. 1:14). A més, en una altra ocasió els jueus de Corint van presentar càrrecs contra Pau davant de Gal·lió, qui era procònsol d’Acaia. No obstant, Gal·lió els va desestimar perquè no tenien base, una decisió que els va pegar molt tort (Fets 18:12-17). Aixina que els jueus de Corint tramaren un complot per a acabar amb ell. És possible que pensaren que Pau prompte agarraria un barco des de Cèncrees, que estava a prop d’allí. Vegem què va fer Pau.

10. Va ser Pau un covard al fugir de Cèncrees? Explica-ho.

¹⁰ Pau va decidir tornar-se’n a Macedònia, que era per on havia vingut, en lloc d’anar-se’n a Cèncrees. Va prendre esta decisió perquè volia protegir la seua vida i les contribucions dels germans. És de veres que viatjar a peu també era perillós, ja que els camins estaven plens de lladres que no es veien vindre i ni tan sols els hostals eren segurs. Però Pau va pensar que este camí era més segur que anar per Cèncrees.  Lo bo és que no estava a soles perquè en esta part del viatge anava amb Aristarc, Gaius, Segon, Sòpatre, Timoteu, Tròfim i Tíquic (Fets 20:3, 4).

11. Quines mesures de seguretat prenem els cristians de hui en dia, i quin exemple va donar Jesús?

¹¹ Igual que Pau, els cristians de hui en dia prenem mesures per a protegir-nos en la predicació. Això vol dir que en algunes zones anem en grups o de dos en dos, i no a soles. No obstant, sabem que la persecució és inevitable (Jn. 15:20; 2 Tim. 3:12). Aixina i tot, no ens posem en perill a propòsit. Vegem l’exemple de Jesús. En una ocasió, quan els opositors en Jerusalem van començar a tirar-li pedres, «Jesús es va amagar i va eixir del temple» (Jn. 8:59). I quan els jueus planejaven matar-lo, «Jesús ja no es va deixar vore en públic entre els jueus, i se’n va anar a la regió que està prop del desert» (Jn. 11:54). Ell va prendre mesures raonables per a protegir-se sempre que estes no anaren en contra de la voluntat de Déu. Els cristians de hui en dia fem lo mateix (Mat. 10:16).

12, 13. a) Com van reaccionar els germans quan Eutic va ressuscitar? b) Quina esperança bíblica dona consol als que han perdut un ser estimat en la mort?

¹² Pau i els seus companys van viatjar junts per Macedònia i després es van dividir. Pareix ser que es van tornar a reunir en Troas, d perquè el relat diu: «Cinc dies després ens vam trobar amb ells en Troas» (Fets 20:6). e Va ser ací on Pau va ressuscitar a Eutic, tal com hem vist al principi d’este capítol. Imagina’t com se sentirien els germans de la congregació d’allí quan Eutic va ser ressuscitat! El mateix relat diu que «sentiren un consol immens» (Fets 20:12).

¹³ Està clar que hui en dia esta classe de milacres no passen, però gràcies a l’esperança de la resurrecció que dona la Bíblia, els qui han perdut algun ser estimat en la mort tenen «un consol immens» (Jn. 5:28, 29). Pensem en açò: Eutic era imperfecte i, per això, amb el temps va tornar a morir (Rom. 6:23). Però els qui ressusciten en el nou món tindran la perspectiva de viure per sempre. A més, els que ressusciten per a regnar amb Jesús en el cel seran immortals (1 Cor. 15:51-53). Aixina que els cristians de hui en dia, tant si són ungits com si formen part de les «altres ovelles», tenen bones raons per a sentir «un consol immens» (Jn. 10:16).

14. Què els va dir Pau als ancians d’Efes quan es va reunir amb ells en Milet?

¹⁴ Pau i els seus companys van viatjar de Troas a Assos. Després anaren a Mitilene, Quios, Samos i Milet. Pau volia arribar a temps a Jerusalem per a la festa del Pentecostés i per això va agarrar un barco que anava en eixa direcció i que no feia parada en Efes. Però com volia parlar amb els ancians d’allí, els va demanar que es reuniren amb ell en Milet (Fets 20:13-17). Quan van arribar, Pau els va dir: «Ja sabeu com m’he comportat entre vosaltres des del primer dia que vaig arribar a la província d’Àsia. He servit com a esclau al Senyor amb tota humiltat, entre llàgrimes i patint proves per culpa dels complots dels jueus. També sabeu que no he dubtat en dir-vos res que no fora pel vostre bé ni d’ensenyar-vos públicament i de casa en casa. Al contrari, he donat un testimoni complet tant a jueus com a grecs sobre la necessitat de penedir-se, tornar a Déu i posar fe en el nostre Senyor Jesús» (Fets 20:18-21).

15. Quins són alguns avantatges de predicar de casa en casa?

¹⁵ Hui en dia, hi han diferents mètodes de predicació per a arribar  a les persones. Igual que Pau, ens esforcem per anar a on està la gent: per les parades d’autobús, pel carrer o per les zones comercials. Però anar de casa en casa continua sent el mètode principal de predicació que utilitzem els testimonis de Jehovà. Per què? Per un costat, dona l’oportunitat a tots d’escoltar el missatge del Regne de manera regular. Açò demostra que Déu és imparcial. Per altre costat, permet que les persones sinceres reben ajuda personal segons les seues circumstàncies. A més, la predicació de casa en casa enfortix la fe i l’aguant dels que participem en ella. De fet, el zel que demostrem al predicar «públicament i de casa en casa» és una marca dels cristians verdaders.

16, 17. Com va demostrar Pau ser valent, i com l’imitem els cristians de hui en dia?

¹⁶ Pau els va dir als ancians d’Efes que sabia que en Jerusalem li esperaven patiments, però no sabia exactament quins. En qualsevol cas, els va dir: «Considere que la meua vida no té cap valor. El que realment m’importa és acabar la meua carrera i complir el ministeri que he rebut del Senyor Jesús, és a dir, donar un testimoni complet de les bones notícies de la bondat immerescuda de Déu» (Fets 20:24). Pau va ser valent i no va permetre que ninguna cosa, com la mala salut o l’oposició, evitara que complira la seua assignació.

¹⁷ De la mateixa manera, els cristians de hui en dia també afrontem situacions difícils. Alguns patixen persecució i prohibicions de part del govern, altres lluiten amb valentia contra malalties físiques o emocionals i els jóvens afronten pressió de grup en les escoles. Però siguen quines siguen les circumstàncies que afrontem, estem determinats a «donar un testimoni complet de les bones notícies» igual que va fer Pau.

18. Per què va poder dir Pau que estava net de la sang de tots, i com podrien els ancians d’Efes fer lo mateix?

¹⁸ Quan els ancians d’Efes es van trobar amb Pau, ell els va donar consell directe i els va recordar com havia cuidat de les congregacions. Primer que res, els va dir que possiblement esta seria l’última volta que el vorien, i després els va dir: «Estic net de la sang de tots, perquè mai he dubtat en explicar-vos tota la voluntat de Déu». Com podrien els ancians d’Efes imitar a Pau i mantindre’s nets de la sang de tots? Ell mateix els ho va dir: «Cuideu de vosaltres mateixos i de tot el ramat, sobre el qual l’esperit sant vos ha nomenat superintendents per a que pastureu la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu propi Fill» (Fets 20:26-28). Pau els va advertir dient-los que s’infiltrarien «llops ferotges» en el ramat i que tergiversarien  «la veritat per a endur-se els deixebles darrere d’ells». Què farien els ancians? Pau els va dir: «Manteniu-vos desperts i recordeu que durant tres anys, dia i nit, no he deixat d’aconsellar-vos a cada un de vosaltres amb llàgrimes» (Fets 20:29-31).

19. Què va ocórrer cap a finals del segle I, i quin efecte ha tingut l’apostasia al llarg de la història?

¹⁹ Els «llops ferotges» van aparéixer a finals del segle I. Al voltant de l’any 98, l’apòstol Joan va escriure: «Ara han aparegut molts anticrists. [...] Han eixit d’entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho hagueren estat, s’haurien quedat entre nosaltres» (1 Jn. 2:18, 19). Cap al segle III, l’apostasia va provocar que es creara el clero de la cristiandat i, al segle IV, l’emperador Constantí va reconéixer oficialment esta forma corrupta del «cristianisme». A l’adoptar costums i ensenyances paganes com si foren cristianes, els líders religiosos tergiversaren la veritat. Hui en dia, continuem veient eixa apostasia en les ensenyances i els costums de la cristiandat.

20, 21. Com va mostrar Pau un esperit de sacrifici, i com poden els ancians de hui en dia fer lo mateix?

²⁰ La manera de viure de Pau era totalment diferent de la d’aquells llops ferotges que, amb el temps, s’aprofitarien del ramat. Ell treballava per a mantindre’s econòmicament i no imposar una càrrega a la congregació. Servia als germans sense esperar diners de part d’ells. Aixina que Pau va animar als ancians d’Efes a demostrar un esperit de sacrifici. Els va dir: «Heu de treballar molt per a ajudar els dèbils i [...] heu de recordar les paraules del Senyor Jesús quan va dir: “Fa més feliç donar que rebre”» (Fets 20:35).

²¹ Igual que Pau, els ancians de hui en dia tenen esperit de sacrifici. A diferència del clero de la cristiandat, que trau els diners als seus feligresos, els qui pasturen «la congregació de Déu» ho fan de forma desinteressada. No es pot formar part de la congregació cristiana i, al mateix temps, ser orgullós i ambiciós perquè els qui busquen «massa honors» fracassen amb el temps (Prov. 25:27). L’arrogància només porta a la deshonra (Prov. 11:2).

22. Per què els ancians d’Efes volien tant a Pau?

²² Els germans estimaven molt a Pau, ja que ell els demostrava amor sincer. De fet, quan va arribar el moment d’anar-se’n, «tots esclataren a plorar, es van abraçar a Pau i el van besar amb carinyo» (Fets 20:37, 38). Hui en dia, els germans valorem i estimem molt a aquells que, com Pau, es donen de forma desinteressada a favor dels germans i les germanes. Aixina que després d’analitzar l’excel·lent exemple de Pau, segur que estem d’acord que no va exagerar quan va dir: «Estic net de la sang de tots» (Fets 20:26).