1, 2. a) Quin perill van afrontar Pau i els seus companys en Efes? b) Què analitzarem en este capítol?

 LA GENT d’Efes està xillant i corrent pels carrers. S’ha format una xusma i han agarrat a un parell dels companys de Pau i els porten a arrastrons a l’amfiteatre, que té capacitat per a 25.000 persones. Mentres van cap allí, travessen un carrer ample que està ple de columnates, de tendes i de gent. Molts dels que estan allí no saben el que està passant, però s’unixen a la xusma. Pareix que la seua estimada deessa Àrtemis està sent amenaçada, aixina que comencen a xillar sense parar: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!» (Fets 19:34).

² De nou, Satanàs intenta utilitzar una xusma violenta per a tractar de parar la predicació de les bones notícies. Això és el que sol fer: utilitzar la violència i altres mètodes per a intentar aconseguir-ho. En este capítol vorem quines tàctiques va gastar Satanàs per a parar la predicació i trencar la unitat dels cristians del segle I. I el que és encara més important, vorem com totes estes tàctiques van fracassar, ja que «la paraula de Jehovà va continuar creixent i consolidant-se de manera poderosa» (Fets 19:20). ¿Com és que els cristians del segle I van poder resistir estos atacs? Perquè tenien l’ajuda de Jehovà, però també van posar de la seua part. Nosaltres també hem de fer lo mateix. Amb l’ajuda de l’esperit sant de Jehovà, podrem continuar cultivant qualitats que ens ajudaran a seguir predicant. Però primer analitzem l’exemple d’Apol·lo.

3, 4. Què van vore Àquila i Priscil·la que li faltava a Apol·lo, i de quina manera l’ajudaren?

³ Mentres Pau anava de camí a Efes durant el seu tercer viatge missional, un jueu anomenat Apol·lo va arribar allí. Este home provenia de  la famosa ciutat d’Alexandria, en Egipte. Parlava molt bé en públic, era eloqüent i «coneixia molt bé les Escriptures». A més, estava «ple d’entusiasme» i per això va parlar amb valentia en la sinagoga jueva (Fets 18:24, 25).

⁴ Quan Àquila i Priscil·la van sentir parlar a Apol·lo, segur que els va agradar molt vore que «ensenyava sobre Jesús amb exactitud». Encara que les seues ensenyances sobre Jesús eren correctes, pareix que no sabia algunes coses importants, ja que «només coneixia el baptisme de Joan». Esta parella humil, que si recordem feia tendes de campanya, no es va sentir intimidada davant de la bona educació i eloqüència d’Apol·lo. De fet, «se l’endugueren a part per a explicar-li amb més exactitud el camí de Déu» (Fets 18:25, 26). Com va reaccionar ell? Amb una de les qualitats més importants que els cristians podem tindre: la humiltat.

5, 6. Què va permetre que Apol·lo fora més útil per a Jehovà, i què podem aprendre del seu exemple?

⁵ Apol·lo es va convertir en un millor servent de Jehovà perquè va acceptar l’ajuda d’Àquila i Priscil·la. Va viatjar a Acaia, on «va ser de gran ajuda» per als germans. També va donar un bon testimoni als jueus de la regió que defenien que Jesús no era el Messies promés. El relat diu que, «públicament i amb determinació, demostrava clarament que els jueus estaven equivocats mostrant-los amb les Escriptures que Jesús és el Crist» (Fets 18:27, 28). Este home va ser un regal per a la congregació i va contribuir a fer que «la paraula de Jehovà» continuara escampant-se. Què podem aprendre del seu exemple?

⁶ La humiltat és essencial per a tots els cristians. Tots tenim bones qualitats, habilitats, experiència i coneixement, però la humiltat sempre hauria de ser superior a qualsevol altre do que tinguem. Si no anem amb compte, les nostres habilitats podrien fer que ens tornàrem arrogants (1 Cor. 4:7; Jau. 4:6). Si de veritat som humils, ens esforçarem per pensar que els altres són superiors a nosaltres (Fili. 2:3). No ens enfadarem quan ens corregisquen, sinó que deixarem que ens ensenyen. Tampoc ens centrarem en les nostres pròpies idees quan vegem que l’esperit sant està guiant a l’organització en una altra direcció. Aixina que si continuem sent humils, serem útils per a Jehovà i el seu Fill (Lluc 1:51, 52).

7. Quin bon exemple d’humiltat ens van posar Pau i Apol·lo?

⁷ La humiltat també ens ajuda a evitar competir amb els altres. Pots imaginar-te les ganes que tindria Satanàs de crear divisions entre els primers cristians? Segur que li hauria encantat vore com dos persones tan entusiastes com Pau i Apol·lo es feien rivals. Ells podrien haver competit per a vore qui era més influent en la congregació, ja que  alguns cristians de Corint deien: «Jo soc de Pau», i altres: «Jo d’Apol·lo». Però no van permetre que els germans es posicionaren. Més bé, Pau va admetre que Apol·lo havia contribuït molt a la predicació i li va donar privilegis de servici. I, per altra part, Apol·lo va seguir les instruccions de Pau (1 Cor. 1:10-12; 3:6, 9; Tit. 3:12, 13). Quin exemple més bo de treballar en unitat i ser humils!

8. Quina ruta va triar Pau per a tornar a Efes, i per què?

⁸ Pau va prometre que tornaria a Efes i ho va complir (Fets 18:20, 21). a Però fixem-nos en quin camí va agarrar per a tornar. Pau va començar este viatge des d’Antioquia de Síria, aixina que el camí més curt hauria sigut anar al port de Selèucia i agarrar un barco directe a Efes, però «va recórrer les regions de l’interior d’Àsia». Segons un càlcul basat en les parades que descriu Fets 18:23 i 19:1, Pau va viatjar uns 1.600 quilòmetres. Per què va voler anar per este camí tan llarg i complicat? Perquè el seu objectiu era «enfortir tots els deixebles» (Fets 18:23). El seu tercer viatge missional, igual que els altres dos, li exigiria molt, però pensava que valdria la pena. Hui en dia, els superintendents de circuit i les seues dones tenen la mateixa actitud sacrificada. Veritat que apreciem molt tots els seus esforços?

9. Per què va haver de tornar a batejar-se un grup de deixebles, i què aprenem d’ells?

⁹ Quan Pau va arribar a Efes, va trobar un grup d’uns dotze deixebles de Joan el Baptiste. Havien estat batejant d’una manera que ja no era vàlida i, a més, pareixia que sabien molt poc o res sobre l’esperit sant. Aixina que Pau els va posar al dia i ells, igual que Apol·lo, demostraren que eren humils i que volien aprendre. Després de batejar-se en el nom de Jesús, van rebre l’esperit sant i alguns dons per a fer milacres. Açò demostra que Jehovà beneïx als qui es mantenen al pas de la seua organització (Fets 19:1-7).

10. Per què es va traslladar Pau de la sinagoga a una escola, i com podem imitar el seu exemple al predicar?

¹⁰ Poc temps després, va passar una altra cosa. Pau va predicar amb valentia en la sinagoga durant tres mesos. Però encara que va estar «raonant de manera convincent sobre el Regne de Déu», alguns no van voler saber més i es van oposar. No obstant, Pau no va perdre el temps amb els que «es posaren a parlar malament del Camí», sinó que va començar a ensenyar tots els dies en l’auditori d’una escola (Fets 19:8, 9). Els qui volgueren progressar espiritualment s’hagueren de traslladar de la sinagoga  a este auditori. Igual que Pau, nosaltres també fem bé d’apartar-nos dels amos de casa que no volen escoltar o que volen discutir, ja que sabem que encara queden persones que són humils i que necessiten escoltar el missatge que portem.

11, 12. a) Com va demostrar Pau que era molt treballador i adaptable? b) De quines maneres hem demostrat els testimonis de Jehovà que som treballadors i adaptables quan prediquem?

¹¹ És possible que Pau ensenyara en eixa escola tots els dies aproximadament des de les onze del matí fins a les quatre de la vesprada (consulta la nota d’estudi de Fets 19:9, nwtsty-S). Eixes eren les hores més caloroses del dia, però també pot ser que foren les més tranquil·les perquè era quan les persones paraven de fer faena per a menjar i descansar. Si Pau haguera fet estes cinc hores de predicació al dia durant dos anys, hauria predicat més de 3.000 hores. b Esta és una altra raó per la qual la paraula de Jehovà va continuar creixent i consolidant-se. Pau era molt treballador i adaptable. Per això, va estar dispost a predicar en el lloc i en el moment que estava la gent. El resultat va ser que «tots els que vivien en la província d’Àsia, tant jueus com grecs, van sentir la paraula del Senyor» (Fets 19:10). Això sí que era donar un testimoni complet!

¹² Els testimonis de Jehovà també hem demostrat ser molt treballadors i adaptables. Ens esforcem per buscar a la gent en el moment i el lloc a on hi hagen més persones, com per exemple en el carrer, en les zones comercials, en llocs transitats, per telèfon o per carta. I en la predicació de casa en casa ens esforcem per trobar les persones quan és més fàcil que estiguen.

13, 14. a) Per a què li va donar poder Jehovà a Pau? b) Quin error van cometre els fills d’Esceva, i com imiten el seu mal exemple moltes persones de la cristiandat hui en dia?

¹³ A continuació, el llibre de Fets diu que Jehovà li va donar poder a Pau per a fer «milacres extraordinaris». La gent inclús agarrava els mocadors i els davantals que Pau duia i els portava a les persones malaltes per a que es curaren. Fins i tot, expulsaven esperits malignes amb estes peces de roba (Fets 19:11, 12). c La majoria de les persones es meravellava de vore com s’expulsaven els dimonis, però no a tots els feia gràcia.

¹⁴ «Alguns dels jueus que anaven d’un lloc a un altre expulsant dimonis» també volien fer lo mateix que Pau. De fet, alguns d’ells intentaren expulsar dimonis en el nom de Jesús i de Pau. Lluc diu que els set fills del sacerdot principal Esceva van fer açò. No obstant, un dimoni els va dir: «Conec a Jesús i també sé qui és Pau, però vosaltres, qui sou?». En això, l’home posseït es va tirar damunt d’estos impostors com si fora una bèstia salvatge, aixina que estos hòmens van haver de fugir ferits i nuets (Fets 19:13-16). Açò va deixar ben clar a tots que Jehovà li havia donat poder a Pau i no a estos hòmens que no practicaven la religió verdadera. Hui en dia, n’hi han milions de persones que diuen equivocadament que, per a complaure a Déu, és suficient únicament amb invocar el nom de Jesús o dir que són cristians. Però Jesús va dir que només aquells que realment fan la voluntat de son Pare tenen una esperança real per al futur (Mat. 7:21-23).

15. Com podem imitar l’exemple dels efesis que es feren cristians?

¹⁵ Moltes persones es feren cristianes i abandonaren les pràctiques espiritistes quan van vore que els fills d’Esceva no tenien poder. Hem de tindre present que molts efesis practicaven la màgia. De fet, eren molt comuns els encants, els amulets i els llibres de màgia. No obstant, molts efesis es van sentir motivats a traure els seus llibres i a cremar-los  públicament encara que valien molts diners, possiblement l’equivalent a desenes de milers d’euros. d Lluc diu: «Com a resultat, la paraula de Jehovà va continuar creixent i consolidant-se de manera poderosa» (Fets 19:17-20). Quina meravellosa victòria de la veritat sobre la religió falsa i l’espiritisme! Estes persones fidels ens van posar un bon exemple. Nosaltres també vivim en un món ple d’espiritisme. Per això, si veem que tenim alguna cosa relacionada amb ell, hauríem de fer lo mateix que els efesis: desfer-nos d’això immediatament. Per tant, mantinguem-nos ben llunt d’estes pràctiques repugnants coste el que coste.

16, 17. a) Descriu com Demetri va fer que es formara una xusma en Efes. b) Com van demostrar els efesis que eren uns fanàtics?

¹⁶ A continuació, veem com Satanàs va utilitzar una xusma violenta que va crear una situació perillosa. El relat diu: «Es va formar un gran rebombori a causa del Camí» (Fets 19:23). e Un plater anomenat Demetri va reunir els del seu gremi per a advertir-los que el seu negoci, que depenia principalment de fer ídols, corria perill per culpa del missatge que Pau estava predicant, ja que els cristians no adoraven ídols. Com sabia que els seus companys estaven orgullosos de la seua ciutat i de la seua nació, els va dir que si la gent escoltava a Pau, la seua deessa Àrtemis i el seu famós temple serien menyspreats (Fets 19:24-27).

¹⁷ El discurs de Demetri va tindre l’efecte que volia. Els platers van començar a xillar: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!». El rebombori era tan gran que es va formar la xusma de la qual hem parlat en el primer paràgraf. f Com Pau era molt valent, volia entrar en l’amfiteatre per a parlar amb la gent, però els deixebles li van dir repetidament que no entrara per a que no es posara en perill. Un tal Alexandre es va posar davant de la multitud i va intentar parlar. Com era jueu, és possible que haguera volgut explicar la diferència entre els jueus i els cristians, però la multitud no va voler escoltar-lo. Quan van vore que era jueu, el van fer callar a base de xillar durant unes dos hores: «Gran és l’Àrtemis dels  efesis!». Hui en dia, continua existint este fanatisme religiós que fa que les persones siguen completament irraonables (Fets 19:28-34).

18, 19. a) Com va calmar un oficial a la xusma furiosa? b) Com han protegit algunes persones amb autoritat als testimonis de Jehovà, i com hem contribuït a esta protecció?

¹⁸ Finalment, un oficial amb coneixement va conseguir que la multitud callara. Este home els va assegurar que els cristians no anaven a fer-los res ni al temple ni a la seua deessa. També els va dir que Pau i els seus companys no havien comés cap delicte contra el temple d’Àrtemis, i que si volien queixar-se, havien de fer-ho seguint els procediments legals. Però potser el que més els va convéncer va ser que l’oficial els diguera que eixa manifestació era il·legal i que anava en contra de la llei romana. Després d’escoltar estes paraules, la multitud se’n va anar. Gràcies al que este home va dir, la gent es va tranquil·litzar igual de ràpid que s’havia enfadat (Fets 19:35-41).

¹⁹ Esta no era la primera volta, ni tampoc seria l’última, que un home raonable i amb autoritat protegia els seguidors de Jesús. De fet, l’apòstol Joan va vore en una visió que, en els últims dies, algunes institucions estables del món, simbolitzades per «la terra», es tragarien la persecució que llançaria Satanàs en contra dels deixebles de Jesús, representada per «un riu» (Apoc. 12:15, 16). La profecia s’ha complit i, en molts casos, hi han hagut jutges justos que han protegit els drets dels testimonis de Jehovà de reunir-se i de predicar les bones notícies. Clar, la nostra conducta també ha influït en eixes victòries. I lo mateix va passar en el cas de Pau, qui possiblement es va guanyar el favor de les autoritats del govern d’Efes i això va fer que el volgueren ajudar (Fets 19:31). Per tant, esforcem-nos per guanyar-nos el favor dels altres gràcies a la nostra conducta respectuosa i honrada. No sabem l’efecte que açò podria tindre en els altres.

20. a) Com et sents al vore que la paraula de Jehovà va continuar creixent i consolidant-se en el segle I? b) Què estàs decidit a fer per a contribuir a les victòries legals del poble de Jehovà?

²⁰ ¿Veritat que és emocionant vore com «la paraula de Jehovà va continuar creixent i consolidant-se» en el segle I? Hui en dia, també és molt emocionant vore com Jehovà ens ha donat algunes victòries paregudes. T’agradaria tindre el privilegi de contribuir, encara que siga una miqueta, a eixes victòries? En eixe cas, aprén dels exemples que hem estudiat, sigues humil, mantín-te al pas de l’organització de Jehovà, rebutja l’espiritisme i seguix esforçant-te per donar un bon testimoni per mitjà de la teua conducta respectuosa i honrada.