Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

 CAPÍTOL 3

Tria amics que estimen Déu

Tria amics que estimen Déu

«Qui va amb un savi es torna savi.» (PROVERBIS 13:20)

1-3. a) Què aprenem de les paraules de Proverbis 13:20? b) Per què cal triar bé els amics?

T’HAS fixat alguna volta com mira un bebé els seus pares? Inclús abans d’aprendre a parlar, ja està absorbint tot el que veu i escolta. A mesura que creix, comença a imitar els pares, fins i tot sense proposar-s’ho. No sorprén que els adults també arriben a imitar les persones amb les que passen molt de temps.

2 Proverbis 13:20 diu que «qui va amb un savi es torna savi». Ací, «anar amb algú» implica la idea de buscar la seua companyia. Significa més que simplement estar a prop d’ell. Un erudit bíblic va dir que caminar amb algú inclou la idea d’estimar eixa persona i tindre una relació estreta. La majoria de la gent amb la que passem molt de temps ens influïx, en especial si sentim afinitat.

3 Els amics ens poden influir de manera positiva o negativa. Proverbis 13:20 continua dient que «qui va amb un neci es torna més neci». En hebreu,  «anar amb algú» significa «estar en companyia» d’eixa persona; ser amics (Proverbis 22:24; Jutges 14:20). Els amics que estimen Déu ens animaran a mantindre la nostra fidelitat a ell. Per tal d’ajudar-nos a triar bé les nostres amistats, analitzem la classe de persones que Jehovà escull com a amics.

QUI SÓN ELS AMICS DE DÉU?

4. Per què és un gran honor ser amic de Déu? Per què li va dir Jehovà «amic meu» a Abraham?

4 Jehovà, el Sobirà de l’univers, ens dona l’oportunitat de fer-nos amics seus. Açò és un gran honor. Jehovà tria molt bé els seus amics, ja que escull aquells que l’estimen i tenen fe en ell. Pensa en Abraham, qui estava disposat a fer qualsevol cosa per Déu. Una volta darrere d’una altra, li mostrava la seua fidelitat i obediència. Inclús va estar disposat a oferir-li en sacrifici el seu fill Isaac. «Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort.» (Hebreus 11:17-19; Gènesi 22:1, 2, 9-13) Abraham va ser fidel i obedient, i Jehovà li va dir «amic meu» (Isaïes 41:8; Jaume 2:21-23).

5. Com considera Jehovà a aquells que li són lleials?

5 Jehovà valora molt els seus amics. I a estos els preocupa, més que qualsevol altra cosa, mantindre la seua lleialtat (llig 2 Samuel 22:26). Li són lleials i obedients perquè l’estimen. La Bíblia diu que Déu «té per amics» els honrats; aquells que l’obeïxen (Proverbis 3:32). Jehovà convida els seus amics  a estar-se a sa «casa». També els convida a servir-lo i a fer-li oració en tot moment (Salm 15:1-5).

6. De quina forma demostrem que volem a Jesús?

6 Jesús va dir: «Qui m’estima, guardarà la meua paraula; el meu Pare l’estimarà» (Joan 14:23). Així que per a ser amic de Jehovà, també hem d’estimar a Jesús i fer el que ell ens va ensenyar. Per exemple, obeïm les instruccions de Jesús quan prediquem les bones notícies i fem deixebles (Mateu 28:19, 20; Joan 14:15, 21). Com que estimem a Jesús, seguim «les seues petjades» amb atenció (1 Pere 2:21). A Jehovà el fa molt feliç vore que ens esforcem per imitar el seu Fill en tot el que fem i diem.

7. Per què haurien de ser amics de Jehovà els nostres amics?

7 Els amics de Jehovà són fidels, lleials, obedients i estimen el seu Fill. Triem la mateixa classe d’amics? Si els teus amics imiten a Jesús i es mantenen ocupats ensenyant als altres sobre el Regne de Déu, t’ajudaran a ser millor persona i a continuar sent lleial a Jehovà.

APRENGUEM DELS EXEMPLES BÍBLICS

8. Què t’agrada de l’amistat entre Rut i Noemí?

8 En la Bíblia trobem molts exemples d’amistat, com la que hi havia entre Rut i la seua sogra, Noemí. Estes dones tenien diferents orígens i nacionalitats i, a més, Noemí era prou més major que Rut. Però les dos es van fer molt amigues perquè estimaven a Jehovà. Quan Noemí va voler anar-se’n del  país de Moab i tornar a Israel, «Rut no se’n volgué separar» d’ella i li digué: «El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu» (Rut 1:14, 16). Rut era molt amable amb Noemí. Quan arribaren a Israel, Rut va treballar molt dur per a cuidar de la seua amiga. Noemí volia molt a Rut i li donava bons consells. Rut li feia cas i, com a resultat, les dos van rebre moltes benediccions (Rut 3:6).

9. Què t’impressiona més de l’amistat entre David i Jonatan?

9 David i Jonatan són un altre exemple de bons amics que eren lleials a Jehovà. Jonatan tenia uns 30 anys més que David i era el següent en la successió al tron d’Israel (1 Samuel 17:33; 31:2; 2 Samuel 5:4). A pesar d’això, quan va saber que Jehovà havia escollit a David per a ser rei, no li va agarrar zels. En comptes d’això, va fer tot el que va poder per a recolzar el seu amic. Per exemple, quan David estava en perill, Jonatan va anar a «encoratjar-lo» a confiar en Jehovà. Fins i tot va arriscar la vida per ell (1 Samuel 23:16, 17). David també va ser un amic lleial. Va prometre cuidar la família de Jonatan i va mantindre aquella promesa fins i tot després de la mort d’este (1 Samuel 18:1; 20:15-17, 30-34; 2 Samuel 9:1-7).

10. Què aprenem sobre l’amistat en l’exemple dels tres hebreus?

10 Xadrac, Meixac i Abed-Negó eren uns jóvens hebreus que van ser apartats de les seues famílies quan eren xicotets. Com eren amics, es van ajudar els uns als altres a mantindre’s fidels a Jehovà. Més  tard, ja com a adults, la seua fe es va sotmetre a prova quan el rei Nabucodonosor els va manar que adoraren una estàtua d’or. Xadrac, Meixac i Abed-Negó es van negar a adorar-la i li van dir al rei: «Nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit». Quan la seua fe es va posar a prova, els tres amics van mantindre la seua lleialtat a Déu (Daniel 1:1-17; 3:12, 16-28).

11. Com sabem que Pau i Timoteu eren bons amics?

11 Quan l’apòstol Pau va conéixer el jove Timoteu, va vore que estimava a Jehovà i es preocupava de deveres per la congregació. Així que Pau el va capacitar per a que ajudara els germans de moltes ciutats (Fets 16:1-8; 17:10-14). Timoteu es va esforçar tant que Pau va dir d’ell: «Es va posar al meu costat al servici de l’evangeli». Pau sabia que Timoteu es preocupava «sincerament» pels germans. A mesura que s’esforçaven junts per servir a Jehovà, els dos es feren bons amics (Filipencs 2:20-22; 1 Corintis 4:17).

COM TRIAR ELS AMICS

12, 13. a) Per què cal triar els amics amb compte inclús si formen part de la congregació? b) Per què va donar l’apòstol Pau l’advertència que trobem en 1 Corintis 15:33?

12 En la congregació, podem aprendre dels nostres germans i ajudar-nos els uns als altres a mantindre’ns fidels (llig Romans 1:11, 12). Però inclús en la congregació, hem d’anar a espai amb qui triem com a amics íntims. Hi ha una gran varietat de germans de diferents orígens i cultures.  Alguns són nous en la congregació, mentres que altres han estat servint a Jehovà durant molts anys. Igual que una fruita necessita temps per a madurar, cal temps per a que la relació d’una persona amb Jehovà cresca. Així que hem de ser pacients, estimar-nos els uns als altres i triar sempre amb coneixement els nostres amics (Romans 14:1; 15:1; Hebreus 5:12–6:3).

13 A voltes, podria sorgir un problema seriós en la congregació, i hauríem d’anar amb compte.  Podria ser que un germà estiguera fent coses que la Bíblia diu que són incorrectes. O algú podria començar a manifestar una actitud crítica que danyara la congregació. Açò no ens sorprén, perquè inclús en el segle I a voltes sorgiren problemes. De fet, l’apòstol Pau va advertir aquells cristians: «No vos deixeu enganyar: “Les males companyies corrompen els bons costums”» (1 Corintis 15:12, 33). Pau també va advertir a Timoteu que anara amb compte a l’hora de triar els amics íntims. Nosaltres deuríem fer lo mateix en l’actualitat (llig 2 Timoteu 2:20-22).

14. Com pot afectar la nostra elecció d’amics a la relació que tenim amb Jehovà?

14 Hem de cuidar la nostra relació amb Jehovà, perquè és lo més valuós que tenim. Així que evitem fer-nos molt amics d’algú que podria debilitar la nostra fe i danyar eixa relació. Igual que no podem mullar una esponja en vinagre i esperar que s’òmpliga d’aigua, tampoc podem tindre amics que facen coses roïnes i esperar que ens resulte fàcil fer lo correcte. Hem d’escollir amb molta atenció els nostres amics (1 Corintis 5:6; 2 Tessalonicencs 3:6, 7, 14).

Pots trobar bons amics que estimen a Jehovà

15. Què pots fer per a tindre bons amics en la congregació?

15 En la congregació, pots trobar persones que volen a Jehovà de veritat. Estes poden arribar a ser bones amistats (Salm 133:1). No busques solament amics entre la gent de la teua edat i dels teus orígens. Recorda que Jonatan era molt més major que  David, i Rut molt més jove que Noemí. Més bé, volem fer cas del consell bíblic que ens diu «obriu el vostre cor» (2 Corintis 6:13; llig 1 Pere 2:17). I quant més imites a Jehovà, més voldran els altres ser amics teus.

QUAN HI HA PROBLEMES

16, 17. Si algú en la congregació ens ofén, què hauríem d’evitar fer?

16 En totes les famílies hi ha diverses personalitats, opinions i maneres de fer les coses. Lo mateix passa en la congregació. Esta varietat fa la vida més interessant, i ens dona la possibilitat d’aprendre uns dels altres. Però a voltes les diferències fan que malinterpretem els nostres germans i ens enfadem amb ells, i en altres ocasions podríem sentir-nos ferits o ofesos (Proverbis 12:18). ¿Deuríem permetre que problemes com eixos ens desanimen o ens aparten de la congregació?

17 No. Inclús si algú et decep d’alguna manera, no ens hauríem d’apartar de la congregació, perquè Jehovà no és qui ens ha ofés. Ell ens ha donat la vida; ens ho ha donat tot. Per tant, es mereix el nostre amor i lleialtat (Apocalipsi 4:11). La congregació és un regal de Jehovà que ens ajuda a mantindre ferma la nostra fe (Hebreus 13:17). Mai rebutjaríem este regal perquè algú ens haja decebut (llig Salm 119:165).

18. a) Què pot ajudar-nos a tindre una bona relació amb els nostres germans? b) Per què deuríem perdonar els altres?

18 Tots estimem els nostres germans i volem tindre  una bona relació amb ells. Jehovà no espera perfecció de les persones, i nosaltres tampoc ho hauríem d’esperar (Proverbis 17:9; 1 Pere 4:8). Tots cometem errors, però l’amor ens ajudarà a perdonar-nos de tot cor (Colossencs 3:13). L’amor evitarà que convertim un xicotet malentés en un gran problema. És cert que, quan algú ens incomoda, resulta difícil llevar-s’ho del cap. Lo més fàcil és enfadar-se i guardar ressentiment, però açò només ens farà sentir tristos i amargats. Per contra, quan perdonem algú que ens ha ofés, tenim l’ànim tranquil, promovem la unitat en la congregació i, lo més important, mantenim una bona relació amb Jehovà (Mateu 6:14, 15; Lluc 17:3, 4; Romans 14:19).

QUAN S’EXPULSA ALGÚ

19. Quan és necessari que deixem de tindre tractes amb algú de la congregació?

19 En una bona família, cada membre s’esforça per a que tots siguen feliços. Però imagina que un d’ells es rebeŀla. Tots els de la família intenten ajudar-lo de moltes maneres, però ell rebutja l’ajuda. Amb el temps, podria decidir anar-se’n de casa, o el cap de família podria demanar-li que se n’anara. Lo mateix passaria en la congregació si algú decidira fer coses que desagraden a Jehovà i danyen el benestar dels germans. Si esta persona rebutja l’ajuda i demostra pel seu comportament que ja no vol ser part de la congregació, podria anar-se’n  o ser expulsat. Si això passa, la Bíblia clarament diu que no hauríem de «tenir tractes» amb esta persona (llig 1 Corintis 5:11-13; 2 Joan 9-11). Açò pot ser especialment difícil si és un amic nostre o un membre de la nostra família. Però en una situació com esta, la nostra lleialtat a Jehovà ha de ser més forta que la nostra lleialtat a qualsevol altre (consulta la nota 8).

20, 21. a) Per què és una mostra d’amor l’expulsió? b) Per què és important triar bé les nostres amistats?

20 L’expulsió és una provisió amorosa de part de Jehovà, ja que manté la congregació apartada del perill que suposen les persones que no respecten les normes de Jehovà (1 Corintis 5:7; Hebreus 12:15, 16). Ens permet demostrar el nostre amor per Jehovà, pel seu sant nom i per les seues normes (1 Pere 1:15, 16). A més, esta disciplina severa és una mostra d’amor per la persona que ja no forma part de la congregació, perquè podria ajudar-la a adonar-se que el que està fent és incorrecte i motivar-la a canviar. Molts dels que alguna volta foren expulsats, més tard tornaren a Jehovà i de nou foren benvinguts en la congregació (Hebreus 12:11).

21 D’una manera o altra, els amics ens influïxen. Així que és important que els triem bé. Si estimem aquells que Jehovà estima, ens rodejarem de persones que ens poden ajudar a ser fidels a Déu per sempre.