Mateu 17:1-27

  • Transfiguració de Jesús (1-13)

  • Fe com un gra de mostassa (14-21)

  • Jesús torna a predir la seua mort (22, 23)

  • Paguen l’impost amb la moneda que un peix tenia en la boca (24-27)

17  Sis dies després, Jesús es va emportar a Pere, a Jaume i a Joan, el germà de Jaume, a una muntanya alta, on van estar a soles. 2  Allí, Jesús es va transfigurar* davant d’ells. La seua cara resplendia com el sol, i la seua roba es va tornar brillant* com la llum. 3  De repent, se’ls van aparéixer Moisés i Elies, que estaven conversant amb ell. 4  Llavors, Pere li va dir a Jesús: «Senyor, és un honor estar ací. Si vols, puc muntar tres tendes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies». 5  Encara estava parlant quan, de repent, un núvol brillant els va cobrir i una veu que eixia del núvol va dir: «Este és el meu Fill estimat i té la meua aprovació. Escolteu-lo». 6  Al sentir-ho, els deixebles es van postrar amb el front tocant terra i els va entrar moltíssima por. 7  Jesús es va acostar a ells, els va tocar i els digué: «Alceu-vos. No tingueu por». 8  Quan alçaren la vista, no van vore a ningú més que a Jesús. 9  Mentres estaven baixant de la muntanya, Jesús els va ordenar: «No li conteu a ningú esta visió fins que el Fill de l’Home haja ressuscitat».* 10  Però els deixebles li preguntaren: «I com és que els escribes diuen que Elies ha de vindre primer?». 11  Ell els va respondre: «És de veres, Elies ha de vindre primer i tornar a posar totes les coses en orde.* 12  Però jo vos dic que Elies ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que han volgut. De la mateixa manera, el Fill de l’Home també patirà a mans d’ells». 13  En eixe moment, els deixebles comprengueren que estava parlant de Joan el Baptiste. 14  Quan van arribar on estava la gent, un home es va acostar a Jesús, es va agenollar davant d’ell i li va dir: 15  «Senyor, tin compassió* del meu fill, perquè és epilèptic i està greu, i moltes voltes cau al foc o a l’aigua. 16  L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar». 17  Jesús va respondre: «Generació perversa* i sense fe, quant de temps hauré d’estar amb vosaltres? Quant de temps vos hauré d’aguantar? Porteu-me’l ací». 18  Aleshores, Jesús va reprendre el dimoni, i este va eixir del xiquet. En eixe moment, el xiquet es va curar. 19  Després, els deixebles li preguntaren a Jesús en privat: «Per què nosaltres no l’hem pogut expulsar?». 20  Ell els va dir: «Perquè teniu poca fe. Vos assegure que, si teniu una fe del tamany d’un gra de mostassa, direu a esta muntanya “mou-te d’ací cap allà”, i es mourà. I no hi haurà res impossible per a vosaltres». 21  ——* 22  Mentres estaven reunits en Galilea, Jesús els va dir: «El Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels hòmens, 23  i el mataran, però al tercer dia serà ressuscitat».* Al sentir-ho, els deixebles es van posar molt tristos. 24  Quan aplegaren a Cafarnaüm, els hòmens que cobraven l’impost de les dos dracmes* s’acostaren a Pere i li preguntaren: «Que el vostre mestre no paga l’impost de les dos dracmes?». 25  Ell va dir: «Sí, sí que el paga». Però, quan Pere va entrar en la casa, abans que poguera dir res, Jesús li va preguntar: «Tu què penses, Simó? De qui reben els reis de la terra els impostos i els tributs?* Dels seus fills o dels estranys?». 26  Ell va respondre: «Dels estranys». I Jesús li va dir: «Per tant, els fills no estan obligats a pagar impostos. 27  Però, per a que ningú s’escandalitze,* ves al mar, llança l’ham i agarra el primer peix que pique. Quan li òbrigues la boca, trobaràs una moneda de plata.* Agarra-la i paga amb ella l’impost per tu i per mi».

Notes

O «va canviar d’aspecte».
Lit. «blanca».
Lit. «haja sigut alçat d’entre els morts».
O «i restaurar totes les coses».
Lit. «misericòrdia».
O «retorçuda».
Consulta l’ap. A3.
Lit. «alçat».
Lit. «de les didracmes», o dracmes dobles. Consulta l’ap. B14.
O «i la capitació», és a dir, l’impost per càpita, o persona.
O «per a no fer-los entropessar».
Lit. «un estàter». Es creu que és una tetradracma. Consulta l’ap. B14.