Marc 15:1-47
15 Només fer-se de dia, els sacerdots principals, els ancians i els escribes —és a dir, tot el Sanedrí— es van reunir per a decidir què fer. I després de lligar a Jesús, se l’endugueren i li l’entregaren a Pilat.
2 Este li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». I ell li va respondre: «Tu mateix ho has dit».
3 Però els sacerdots principals l’acusaven de moltes coses.
4 Aixina que Pilat el va continuar interrogant i li va dir: «No contestes res? Mira quantes acusacions estan fent contra tu».
5 Però Jesús no va respondre res més, i Pilat es va quedar impressionat.
6 Ara bé, en cada festa, Pilat solia alliberar el presoner que la gent demanara.
7 Per eixe temps, hi havia un home que es deia Barrabàs i que estava en la presó amb altres rebels que havien comés assassinat durant una revolta contra les autoritats.*
8 Aixina que la multitud es va acostar i va començar a demanar-li a Pilat que fera per ells el que solia fer.
9 Ell els va contestar: «Voleu que vos allibere al rei dels jueus?».
10 Perquè sabia que els sacerdots principals li havien entregat a Jesús per enveja.
11 Però els sacerdots principals van incitar la multitud per a que demanara la llibertat de Barrabàs en comptes de la de Jesús.
12 Aleshores, Pilat els va tornar a preguntar: «I què faig amb este home a qui anomeneu el rei dels jueus?».
13 Ells van cridar una altra volta: «Mata’l en el pal!».
14 Però Pilat els va dir: «Per què? Quin mal ha fet?». Aixina i tot, ells cridaven encara més fort: «Mata’l en el pal!».
15 Llavors Pilat, que volia acontentar la multitud, els va alliberar a Barrabàs. I després de fer que assotaren a Jesús, el va entregar per a que l’executaren en el pal.
16 Els soldats el van portar al pati del palau del governador i van convocar tota la tropa.
17 Llavors, el van vestir de púrpura, li van posar una corona d’espines que havien trenat
18 i començaren a cridar dient-li: «Visca el rei dels jueus!».*
19 A més, li pegaven en el cap amb una canya i li escopien. També s’agenollaven i s’inclinaven davant d’ell.*
20 Finalment, després d’haver-se burlat d’ell, li llevaren la roba púrpura i li tornaren a posar la seua. En acabant, se’l van emportar per a clavar-lo en el pal.
21 Ara bé, passava per allí un home que venia del camp —un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus— i el van obligar a prestar el servici de carregar el pal de turment.*
22 Aleshores, portaren a Jesús al lloc anomenat Gòlgota, que traduït significa ‘lloc de la calavera’.
23 Allí van intentar donar-li vi mesclat amb mirra,* però ell el va rebutjar.
24 Després, el van clavar en el pal i es van repartir la seua roba jugant-se-la a sorts per a vore què s’emportava cada u.
25 Quan el van clavar en el pal, era la tercera hora.*
26 I la inscripció amb la causa de la seua condemna deia: «El rei dels jueus».
27 A més, van clavar dos lladres en pals al seu costat, un a la seua dreta i l’altre a la seua esquerra.
28 ——*
29 Els que passaven per allí l’insultaven i menejaven el cap dient: «Va, vinga! Tu, que anaves a destruir el temple i a reconstruir-lo en tres dies,
30 baixa del pal de turment* i salva’t!».
31 Els sacerdots principals i els escribes també es burlaven d’ell dient: «Ha salvat a altres, però no es pot salvar a si mateix!
32 Si és el Crist, el rei d’Israel, que baixe del pal de turment.* Quan ho vegem, creurem en ell». Inclús els que estaven clavats en pals al seu costat l’insultaven.
33 A l’hora sexta,* tota aquella terra es va cobrir de foscor fins a l’hora novena.*
34 I a l’hora novena, Jesús va cridar amb força: «Eli, Eli, lama sabactani?», que traduït significa: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?».
35 Alguns dels que estaven prop d’allí, al sentir-ho, van començar a dir: «Mireu, està cridant a Elies!».
36 Aleshores, algú va anar corrents a xopar una esponja en vi agre, la va posar en una canya i, mentres li la donava per a que en beguera, deia: «Deixeu-lo estar! A vore si ve Elies a baixar-lo».
37 En això, Jesús va cridar amb força i va morir.*
38 Llavors, la cortina del santuari es va esgarrar en dos, de dalt a baix.
39 Quan el centurió* que estava dret davant d’ell va vore que havia mort en aquelles circumstàncies, va dir: «És de veres, este home era el Fill de Déu».
40 Allí també hi havia algunes dones mirant des de certa distància. Entre elles, Maria Magdalena, Maria —la mare de Jaume el Menor i de Josés— i Salomé.
41 Estes dones solien acompanyar i servir a Jesús quan estava en Galilea. A més, allí hi havia moltes altres dones que havien pujat amb ell a Jerusalem.
42 Com ja era l’última hora de la vesprada i era el dia de la preparació, és a dir, el dia abans del dissabte,
43 Josep d’Arimatea —que també esperava el Regne de Déu i que era un membre respectat del Consell—* es va armar de valor i es va presentar davant de Pilat per a demanar-li el cos de Jesús.
44 Però Pilat es preguntava si Jesús ja hauria mort, aixina que va ordenar que cridaren el centurió per a preguntar-li-ho.
45 Quan el centurió li ho va confirmar, Pilat li va donar permís a Josep per a endur-se el cos.
46 Este va comprar tela de lli de bona qualitat i va baixar el cos de Jesús. Després, el va embolicar amb el lli i el va posar en una tomba* excavada en la roca. Finalment, va fer rodar una pedra per a tapar l’entrada de la tomba.
47 Però Maria Magdalena i Maria, la mare de Josés, es van quedar mirant el lloc on l’havien posat.
Notes
^ O «durant la seua sedició».
^ O «Salve, rei dels jueus!».
^ O «i li feien homenatge».
^ Una barreja amb efectes narcòtics.
^ És a dir, al voltant de les 9 del matí.
^ És a dir, al voltant de les 12 del migdia.
^ És a dir, al voltant de les 3 de la vesprada.
^ O «va expirar», «va deixar anar el seu últim alé».
^ Oficial de l’exèrcit romà que tenia 100 soldats al seu càrrec.
^ O «Sanedrí».
^ O «tomba commemorativa».
