Mateu 9:1-38
9 Aixina que Jesús va pujar a la barca i va creuar a l’altra vora del mar per a tornar a la seua ciutat.
2 Aleshores, li portaren un paralític en una llitera. Quan Jesús va vore la fe que tenien, li va dir al paralític: «Ànim, fill! Els teus pecats són perdonats».
3 Al sentir-ho, alguns escribes pensaren: «Este està blasfemant».
4 Però, com Jesús sabia el que estaven pensant, els va dir: «Per què teniu pensaments tan roïns en el cor?*
5 A vore, què és més fàcil? Dir “els teus pecats són perdonats” o dir “alça’t i camina”?
6 Però per a que sapieu que el Fill de l’Home té autoritat en la terra per a perdonar els pecats...». I en eixe moment, li va dir al paralític: «Alça’t, agarra la teua llitera i ves-te’n a casa».
7 Ell es va alçar i se’n va anar a casa.
8 Quan les multituds ho van vore, es quedaren impressionades* i donaren glòria a Déu per haver concedit als humans eixa autoritat.
9 Més tard, mentres se n’anava d’allí, Jesús va vore un home a qui li deien Mateu assentat en l’oficina d’impostos i li va dir: «Seguix-me». En seguida, es va alçar i el va seguir.
10 Després, mentres Jesús i els seus deixebles estaven* a taula en la casa,* van arribar molts cobradors d’impostos i pecadors, i s’assentaren* a menjar amb ells.
11 Quan els fariseus ho van vore, van dir als deixebles: «Què fa el vostre mestre menjant amb cobradors d’impostos i pecadors?».
12 Al sentir això, Jesús va dir: «Els que estan sans no necessiten anar al metge, però els que estan malalts, sí.
13 Aneu i reflexioneu en estes paraules: “El que vull és compassió,* no sacrificis. Perquè no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”».
14 Llavors, els deixebles de Joan s’acostaren a Jesús i li preguntaren: «Com és que els fariseus i nosaltres dejunem, i els teus deixebles no?».
15 Ell els va contestar: «Els amics del nóvio no tenen motius per a estar de dol mentres el nóvio està amb ells, veritat? Però arribarà el dia en què el nóvio ja no estarà amb ells,* i aleshores sí que dejunaran.
16 Ningú cus un retall de tela nova a un mantell vell. Perquè la tela nova, a l’encollir-se, estirarà de la vella i l’esgarró es farà més gran.
17 Tampoc es posa vi nou en botes de vi velles. Perquè si no, les botes rebenten i es llancen a perdre, i el vi acaba per terra. Al contrari, el vi nou es posa en botes noves i aixina els dos es conserven bé».
18 Mentres Jesús estava parlant, se li va acostar un governant que es va inclinar davant d’ell* i li va dir: «Segur que a hores d’ara la meua filla ja s’ha mort. Però vine, posa la mà sobre ella, i tornarà a la vida».
19 En això, Jesús es va alçar i el va seguir amb els seus deixebles.
20 De camí, se li va acostar per darrere una dona que patia hemorràgies des de feia 12 anys i li va tocar la vora del mantell,*
21 perquè pensava: «Només que li toque el mantell, em curaré».
22 Jesús es va girar i, al vore-la, li va dir: «Ànim, filla! La teua fe t’ha curat». I en aquell moment, la dona va recuperar la salut.
23 Quan Jesús va arribar a la casa d’aquell home i va vore els flautistes i el rebombori de la gent,
24 va dir: «Aneu-se’n d’ací, perquè la xiqueta no està morta, està dormint». Al sentir això, tots començaren a burlar-se d’ell amb menyspreu.
25 Ara bé, tan prompte com els van fer eixir, ell va entrar a on estava la xiqueta, li va agarrar la maneta i ella es va alçar.
26 Com és normal, la notícia es va escampar per tota la regió.
27 Mentres Jesús se n’anava d’allí, el van seguir dos hòmens cegos que cridaven: «Fill de David,* tin compassió* de nosaltres!».
28 Després va entrar a una casa, els cegos se li acostaren i ell els va preguntar: «Esteu convençuts* que puc curar-vos?». Ells li respongueren: «Sí, Senyor».
29 Aixina que els va tocar els ulls i va dir: «Que es complisca el que heu demanat d’acord amb la vostra fe».
30 I ells recuperaren la vista. Però Jesús els va advertir amb fermesa: «Assegureu-vos que no s’entere ningú d’açò».
31 No obstant, només eixir d’allí, començaren a parlar d’ell per tota la regió.
32 Quan se n’anaven, li portaren un endimoniat que no podia parlar.
33 Jesús va expulsar el dimoni, i el mut va començar a parlar. Al vore-ho, les multituds es van quedar impressionades i deien: «En la vida s’ha vist una cosa aixina en Israel!».
34 Però els fariseus deien: «Expulsa els dimonis per mitjà del governant dels dimonis».
35 I Jesús va començar a recórrer tots els pobles i ciutats ensenyant en les sinagogues, predicant les bones notícies del Regne i curant tota classe de malalties i de mals.
36 Quan veia les multituds, se li trencava el cor* perquè estaven maltractades i abandonades* com ovelles sense pastor.
37 Per això, va dir als seus deixebles: «Mireu, la collita és gran, però hi ha pocs treballadors.
38 Per tant, supliqueu a l’Amo* que envie treballadors a la seua collita».
Notes
^ O «Per què sou tan malpensats?».
^ O «es van omplir de temor».
^ O «estaven reclinats».
^ És a dir, la casa de Mateu.
^ O «es van reclinar a taula».
^ Lit. «misericòrdia».
^ O «algú s’endurà el nóvio».
^ O «li va fer homenatge».
^ O «de la peça de roba exterior».
^ Lit. «misericòrdia».
^ O «Teniu fe».
^ O «es compadia d’elles».
^ Lit. «els havien arrancat la pell i estaven escampades».
^ Lit. «l’Amo de la collita».
