Mateu 8:1-34
8 Quan Jesús va baixar de la muntanya, el van seguir grans multituds.
2 En això, se li va acostar un leprós que es va agenollar davant d’ell* i li va suplicar: «Senyor, jo sé que si vols, pots fer que quede net».*
3 Jesús va allargar la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vull! Queda net». I a l’instant, l’home va quedar net de la lepra.
4 Després, Jesús li va dir: «Ves amb compte de no contar-li-ho a ningú. Això sí, ves al sacerdot per a que t’examine i presenta l’ofrena que Moisés va establir. Això els demostrarà als sacerdots que t’has curat».*
5 Quan Jesús va entrar en Cafarnaüm, se li va acostar un centurió* i li va suplicar:
6 «Senyor, el meu servent està en el llit amb paràlisi i està patint moltíssim».
7 Ell li va dir: «Només arribe allí, el curaré».
8 Però el centurió li va respondre: «Senyor, no meresc que entres en ma casa. Si simplement dones l’orde, el meu servent es curarà;
9 perquè jo mateix obeïsc ordes i també done ordes als soldats que tinc al meu càrrec. Quan li dic a un que vaja, va; i quan li dic a un altre que vinga, ve; i si li dic al meu esclau “fes açò”, ho fa».
10 Quan Jesús ho va sentir, es va quedar impressionat i va dir als que el seguien: «Vos assegure que no he trobat a ningú en tot Israel amb una fe tan gran.
11 Però vos dic que vindran molts d’orient i d’occident i s’assentaran* a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel,
12 mentres que els fills del Regne seran llançats fora, a l’obscuritat. Allí és on ploraran i apretaran les dents».*
13 Llavors, Jesús li va dir al centurió: «Torna a casa i sigues recompensat d’acord amb la fe que has demostrat». En aquell moment, el servent es va curar.
14 Quan Jesús va arribar a casa de Pere, va vore que la seua sogra estava en el llit amb calentura.
15 Aixina que li va agarrar la mà, i la calentura se li’n va anar. Ella es va alçar i es va posar a atendre’l.
16 Més tard, a poqueta nit, la gent va començar a portar-li molts endimoniats, i ell expulsava els esperits amb una sola orde. A més, també curava tots els que estaven patint.
17 D’esta manera es va complir el que es va dir per mitjà del profeta Isaïes: «Ens va llevar de damunt les malalties i va carregar amb els nostres dolors».
18 Quan Jesús va vore que s’amuntonava molta gent al seu voltant, va decidir anar-se’n a l’altra vora amb els seus deixebles.
19 I un escriba se li va acostar i li va dir: «Mestre, et seguiré allà on vages».
20 Però Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus tenen nius, però el Fill de l’Home no té on deixar-se caure».*
21 Després, un altre deixeble li va dir: «Senyor, deixa’m anar primer a enterrar a mon pare».
22 Però Jesús li va contestar: «Tu continua seguint-me i deixa que els morts enterren els seus morts».
23 Després, Jesús va pujar a una barca, i els seus deixebles el seguiren.
24 De repent, es va alçar en el mar una tempestat tan forta que les ones entraven dins de la barca; però Jesús estava dormint.
25 Aixina que ells el despertaren i li digueren: «Senyor, salva’ns, que estem a punt de morir!».
26 Però ell els va dir: «Per què teniu tanta por,* hòmens de poca fe?». Després es va alçar i va reprendre* el vent i el mar per a que pararen. I immediatament es va quedar tot en calma.
27 Els deixebles es quedaren impressionats i es deien: «Qui és este home, que inclús el vent i el mar l’obeïxen?».
28 Quan Jesús va arribar a l’altra banda del mar, a la regió dels gadarencs, dos hòmens endimoniats van eixir al seu encontre des de les tombes.* Eren tan violents que ningú s’atrevia a passar per aquell camí.
29 En aquell moment, es posaren a cridar: «Què vols de nosaltres,* Fill de Déu? Has vingut a turmentar-nos abans d’hora?».*
30 Ara bé, hi havia un ramat de porcs molt gran pasturant a certa distància.
31 Aixina que els dimonis es posaren a suplicar-li: «Si ens expulses, envia’ns al ramat de porcs».
32 Ell els va dir: «Aneu!». I els dimonis eixiren dels hòmens i entraren en els porcs. En seguida, tot el ramat es va tirar pel precipici i es va ofegar en el mar.
33 Al vore-ho, els amos dels porcs pegaren a fugir i, quan arribaren a la ciutat, ho contaren tot, inclús el que havia passat amb els endimoniats.
34 En això, tota la ciutat va eixir a buscar a Jesús i, quan el van trobar, li van dir que fera el favor d’anar-se’n d’allí.
Notes
^ O «li va fer homenatge».
^ O «curar-me», «purificar-me».
^ O «Això els servirà de testimoni».
^ Oficial de l’exèrcit romà que tenia 100 soldats al seu càrrec.
^ O «es reclinaran».
^ Un gest de ràbia i desesperació.
^ Lit. «no té on reposar el cap».
^ O «vos acovardiu».
^ O «bonegar», «marmolar».
^ O «tombes commemoratives».
^ O «Què tenim a vore amb tu».
^ O «abans del temps fixat».
