Mateu 21:1-46

  • Entrada triomfal de Jesús (1-11)

  • Tira del temple els comerciants (12-17)

  • Maleïx una figuera (18-22)

  • Qüestionen l’autoritat de Jesús (23-27)

  • L’exemple dels dos fills (28-32)

  • L’exemple dels llauradors assassins (33-46)

    • Rebutgen la pedra angular principal (42)

21  Quan estaven prop de Jerusalem i arribaren a Betfagé, en la muntanya de les Oliveres, Jesús va donar a dos dels seus deixebles  estes instruccions: «Aneu al poble que veieu allí. Només entrar, trobareu una burra lligada i un burret al seu costat. Deslligueu-los i porteu-me’ls.  Si algú vos pregunta, digueu-li: “El Senyor els necessita”. I en seguida deixarà que els agarreu».  En realitat, açò va passar per a que es complira el que es va dir a través del profeta:  «Digueu-li a la filla de Sió: “Mira! El teu rei va cap a tu. És dòcil i va muntat en un burro, sí, sobre un burret, la cria d’un animal de càrrega”».  Aixina que els deixebles se n’anaren i feren el que Jesús els havia manat.  Li van portar la burra i el burret, els cobriren amb els seus mantells, i Jesús es va assentar damunt.  La majoria de la gent estenia els seus mantells al llarg del camí, mentres que altres tallaven rames i les escampaven davant d’ell.  A més, les multituds que anaven davant i darrere d’ell no paraven de cridar: «Per favor, salva* al Fill de David!* Beneït el que ve en el nom de Jehovà!* Et supliquem que el salves, tu que estàs en les altures!». 10  I quan va entrar en Jerusalem, es va formar un gran rebombori en tota la ciutat, perquè la gent es preguntava: «Qui és este?». 11  I les multituds que l’acompanyaven responien: «Este és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea!». 12  Jesús va entrar en el temple i va tirar fora a tots aquells que es dedicaven a comprar i vendre allí dins. Va bolcar les taules dels que canviaven diners i els banquets dels que venien coloms. 13  I els va dir: «Està escrit: “Ma casa s’anomenarà casa d’oració”, però l’esteu convertint en una cova de lladres». 14  En el temple, també se li van acostar persones cegues i coixes, i ell les va curar. 15  Els sacerdots principals i els escribes es van indignar quan van vore totes les coses meravelloses que Jesús estava fent, i també al vore que els xiquets cridaven en el temple: «Per favor, salva al Fill de David!». 16  Aixina que li van dir a Jesús: «Sents el que estan dient?». I ell va respondre: «Sí. ¿Que no heu llegit mai açò: “De la boca dels xiquets i dels infants has fet que isquen alabances”?». 17  Aleshores els va deixar allí, va eixir de la ciutat i se’n va anar a Betània, on va passar la nit. 18  Quan tornaven a la ciutat de bon matí, a Jesús li va entrar fam. 19  En això, va trobar una figuera a la vora del camí i es va acostar a ella. Però, com només tenia fulles, li va dir: «Que mai més tornes a donar fruit». I a l’instant, la figuera es va secar. 20  Quan els deixebles ho van vore, es quedaren impressionats, i van preguntar: «Com és que la figuera s’ha secat de repent?». 21  Jesús els va contestar: «Vos assegure que si teniu fe i no dubteu, no només fareu lo mateix que jo amb la figuera, sinó que fins i tot li direu a esta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, i això és el que passarà. 22  Si teniu fe, rebreu tot el que demaneu en oració». 23  Després que Jesús entrara en el temple, els sacerdots principals i els ancians del poble s’acostaren a ell mentres estava ensenyant, i li digueren: «Amb quina autoritat fas estes coses? I qui t’ha donat eixa autoritat?». 24  Jesús els va respondre: «Jo també vos faré una pregunta. Si me la contesteu, vos diré amb quina autoritat faig estes coses. 25  D’on venia l’autoritat de Joan per a batejar? Del cel, o dels hòmens?». Però començaren a dir-se entre ells: «Si diem que venia del cel, ell ens dirà: “Llavors, per què no el vau creure?”. 26  Però si diem que venia dels hòmens, correm perill, perquè tota la gent pensa que Joan era profeta». 27  Aixina que ells li respongueren: «No ho sabem». Per la seua part, Jesús els va dir: «En eixe cas, jo tampoc vos diré amb quina autoritat faig estes coses. 28  »A vore, què penseu d’açò? Un home tenia dos fills, i li va dir al primer: “Fill, ves hui a treballar a la vinya”. 29  Este li va contestar: “No vull”. Però després es va penedir i va anar. 30  Després, li va dir lo mateix al segon, i este li va contestar: “Sí, aniré”. Però no va anar. 31  Quin dels dos va fer el que son pare els va demanar?». I ells digueren: «El primer». Jesús els va dir: «Vos assegure que els cobradors d’impostos i les prostitutes estan més prop d’entrar en el Regne de Déu que vosaltres.* 32  Perquè Joan va vindre i vos va mostrar el camí correcte,* però no el vau creure. No obstant, els cobradors d’impostos i les prostitutes sí que el van creure. En canvi vosaltres, a pesar d’haver vist açò, no vos heu penedit ni l’heu cregut. 33  »Escolteu un altre exemple. L’amo d’unes terres va plantar una vinya i va posar una tanca al voltant. Allí mateix va excavar un cup* i va construir una torre. Després, va llogar la vinya a uns llauradors i se’n va anar a l’estranger. 34  Quan va arribar l’època de la verema, va enviar els seus esclaus als llauradors per a que li donaren la seua part de la collita. 35  Però els llauradors els van agarrar; a un li van pegar una palissa, a un altre el van matar i a un altre el van apedregar. 36  Aixina que va enviar un altre grup d’esclaus més gran que el primer, però els tractaren igual. 37  Per últim, va enviar el seu propi fill pensant: “Segur que a ell el respectaran”. 38  Al vore’l, els llauradors es van dir entre ells: “Este és l’hereu. Anem, matem-lo i quedem-nos amb la seua herència!”. 39  Aixina que l’agarraren, el tiraren fora de la vinya i el mataren. 40  Per tant, quan arribe l’amo de la vinya, què farà amb els llauradors?». 41  Els sacerdots principals i els ancians li van respondre: «Acabarà amb ells per complet perquè són roïns i llogarà la vinya a altres llauradors que li donaran la seua part de la collita quan arribe la verema». 42  Jesús els va dir: «No heu llegit mai el que diuen les Escriptures? “La pedra que els constructors van rebutjar ha arribat a ser la pedra angular principal.* Esta pedra ve de Jehovà* i és meravellosa als nostres ulls.” 43  Per això vos dic que se vos llevarà el Regne de Déu i se li donarà a una nació que done fruit.* 44  A més, aquell que caiga sobre esta pedra acabarà fet miquetes. I a qui li caiga la pedra damunt, quedarà esclafat». 45  Quan els sacerdots principals i els fariseus van escoltar estos exemples, van comprendre que Jesús estava parlant d’ells. 46  I volien arrestar-lo, però tenien por de les multituds, perquè estes el consideraven un profeta.

Notes

En grec, hosannà. Esta expressió s’utilitzava per a demanar salvació a Déu i per a expressar alegria.
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
O «van davant de vosaltres al Regne de Déu».
Lit. «el camí de la justícia».
O «trull». Lloc on es xafa el raïm.
Lit. «el cap de l’angle».
Consulta el glossari.
Lit. «que produïsca els seus fruits», és a dir, els fruits adequats per al Regne.