Mateu 14:1-36
14 Per aquell temps, Herodes,* el governador de la regió,* va sentir parlar de Jesús
2 i va dir als seus servents: «Segur que este és Joan el Baptiste, que ha ressuscitat* i per això té el poder per a fer estos milacres».
3 I és que Herodes havia arrestat a Joan i l’havia encadenat i empresonat per a acontentar a Herodies, la dona del seu germà Filip,
4 perquè Joan li havia estat dient: «No tens dret a casar-te amb ella».
5 Herodes volia matar-lo, però tenia por de la gent perquè consideraven a Joan un profeta.
6 Ara bé, mentres se celebrava l’aniversari* d’Herodes, la filla d’Herodies va ballar per a l’ocasió. I a Herodes li va agradar tant el ball
7 que va jurar que li donaria qualsevol cosa que demanara.
8 Aixina que ella, incitada per sa mare, li va dir: «Porta’m en una font el cap de Joan el Baptiste».
9 Al rei li va saber molt mal, però com havia fet un jurament davant dels seus convidats,* va manar que li’l portaren.
10 Aixina que va fer que li tallaren el cap a Joan en la presó.
11 En acabant, posaren el cap en una font, li’l donaren a la xica, i ella li’l va portar a sa mare.
12 Més tard, els deixebles de Joan anaren i s’endugueren el seu cos per a enterrar-lo. Després, li ho van contar a Jesús.
13 Al sentir-ho, Jesús va pujar a una barca i se’n va anar a un lloc aïllat per a estar a soles. Però quan les multituds es van enterar, el seguiren a peu des de les seues ciutats.
14 Quan va arribar a la vora i va vore tota aquella gent, se li va trencar el cor* i va curar els malalts.
15 Però com el sol començava a amagar-se, els seus deixebles se li acostaren i li digueren: «Este lloc està apartat i ja està fent-se tard. Dis-li a la gent que se’n vaja per a que puguen anar als pobles del voltant i comprar-se menjar».
16 Però Jesús els va dir: «No cal que se’n vagen; doneu-los vosaltres alguna cosa per a menjar».
17 Ells li digueren: «Ací només tenim cinc pans i dos peixos».
18 Ell va dir: «Porteu-me’ls».
19 I va manar a la gent que s’assentara en l’herba. Després, va agarrar els cinc pans i els dos peixos i, mirant al cel, va fer una oració.* En acabant, va partir els pans, els va donar als deixebles, i ells els repartiren a les multituds.
20 Aixina que tots menjaren i quedaren saciats. Després, arreplegaren el que havia sobrat i ompliren 12 cistelles.
21 Van menjar uns 5.000 hòmens, sense comptar les dones i els xiquets.
22 Després, sense perdre temps, va dir als seus deixebles que pujaren a la barca i anaren a l’altra vora del mar mentres ell despedia les multituds.
23 Després que tots se n’hagueren anat, va pujar a una muntanya per a estar a soles i orar. Quan es va fer de nit, encara estava allí a soles.
24 En eixe moment, la barca ja estava molt lluny* de la vora, i els deixebles estaven lluitant per controlar-la perquè les ones la sacsaven i tenien el vent en contra.
25 Mentres encara era de nit,* Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua.
26 Quan els deixebles el van vore caminant sobre el mar, s’espantaren i digueren: «És una aparició!». I es posaren a cridar de por.
27 Però en seguida, Jesús els va dir: «Tranquils! Soc jo, no tingueu por».
28 Pere li va contestar: «Senyor, si eres tu, ordena’m que vaja cap a tu per damunt de l’aigua».
29 Ell va dir: «Vine!». Aixina que Pere va baixar de la barca i va anar caminant cap a Jesús per damunt de l’aigua.
30 Però al vore la força del vent, li va entrar por. I com va començar a afonar-se, va cridar: «Senyor, salva’m!».
31 Immediatament, Jesús va allargar la mà, el va agarrar i li va dir: «Per què t’has deixat véncer pels dubtes, home de poca fe?».
32 I quan van pujar a la barca, el vent va parar.
33 Els que estaven en la barca es van postrar* davant d’ell dient-li: «No hi ha dubte que eres el Fill de Déu».
34 Després creuaren a l’altra vora i arribaren a Genesaret.
35 Quan els hòmens d’allí el van reconéixer, van escampar la notícia per tota la regió, i la gent li va portar tots els malalts.
36 Estos li suplicaven que els deixara tocar encara que fora la vora del seu mantell, i tots els que ho feien quedaven completament curats.
Notes
^ Lit. «el tetrarca». Un príncep territorial representant de l’emperador romà.
^ Lit. «ha sigut alçat d’entre els morts».
^ És a dir, el seu aniversari de naixement.
^ O «dels que estaven reclinats a taula amb ell».
^ O «es va compadir d’ells».
^ O «va dir una benedicció».
^ Lit. «a molts estadis». Un estadi equivalia a 185 m.
^ Lit. «En la quarta vigília de la nit», és a dir, entre les 3 de la matinada i l’eixida del sol (prop de les 6 del matí).
^ O «li feren homenatge».