Mateu 13:1-58
-
EXEMPLES DEL REGNE (1-52)
-
El sembrador (1-9)
-
Per què Jesús ensenyava amb exemples (10-17)
-
Explicació de l’exemple del sembrador (18-23)
-
El blat i la mala herba (24-30)
-
El gra de mostassa i el rent (31-33)
-
L’ús d’exemples complix una profecia (34, 35)
-
Explicació de l’exemple del blat i la mala herba (36-43)
-
El tresor amagat i la perla de gran valor (44-46)
-
La xàrcia (47-50)
-
Tresors nous i vells (51, 52)
-
-
Rebutgen a Jesús en la seua terra (53-58)
13 Eixe mateix dia, després d’eixir d’aquella casa, Jesús es va assentar a la vora del mar.
2 I es va ajuntar tanta gent al seu voltant que va haver de pujar a una barca. Ell es va assentar, i la multitud es va quedar dreta en la platja.
3 Aleshores, va començar a ensenyar-los moltes coses utilitzant exemples. Va dir: «Un home va eixir a sembrar.
4 Mentres sembrava, algunes llavors caigueren en la vora del camí i van vindre les aus i se les menjaren.
5 Altres caigueren en terreny rocós on no hi havia molta terra, i van brotar en seguida perquè la terra tenia poca profunditat.
6 Però quan va eixir el sol, es van cremar i, com no tenien arrels, es van mustiar.
7 Unes altres caigueren entre arbustos espinosos, que van créixer i les van ofegar.
8 Però altres caigueren en terra bona* i començaren a donar fruit. Unes van donar 100 voltes més del que s’havia sembrat, altres 60 i altres 30.
9 Qui tinga oït,* que escolte».
10 En això, els deixebles se li van acostar i li preguntaren: «Per què els parles utilitzant exemples?».
11 I ell els va contestar: «A vosaltres se vos ha permés entendre els secrets sagrats del Regne del cel, però a ells no.
12 Perquè a qui té, se li donarà més i en tindrà de sobra, però a qui no té, se li llevarà inclús lo poc que té.
13 Per això els parle amb exemples, perquè per molt que miren, no veuen res, i per molt que escolten, no senten ni entenen res.
14 En ells es complix la profecia d’Isaïes que diu: “Per molt que escolteu, no entendreu res, i per molt que mireu, no voreu res.
15 Perquè el cor d’este poble s’ha fet insensible; escolten però no fan cas. Han tancat els ulls i s’han tapat les orelles per a no vore amb els ulls ni sentir res amb les orelles. Per això el seu cor no pot entendre, i tampoc tornen a mi per a que els cure”.
16 »En canvi, feliços els vostres ulls perquè veuen i les vostres orelles perquè senten.
17 Vos assegure que molts profetes i persones justes van desitjar vore el que vosaltres esteu veient i escoltar el que vosaltres esteu escoltant, però ni ho veieren ni ho escoltaren.
18 »Per tant, escolteu ara el que vol dir l’exemple del sembrador.
19 Quan algú escolta la paraula* del Regne però no la comprén, ve el Maligne i arranca el que s’ha sembrat en el seu cor; este és el cas de la llavor que va caure en la vora del camí.
20 Després està la llavor que va caure en terreny rocós; este és el cas de la persona que escolta la paraula i en seguida l’accepta amb alegria.
21 Durant un temps continua creixent, però com no arrela dins d’ell, quan venen els problemes o la persecució per causa de la paraula, en seguida entropessa.*
22 Per altra banda, està la llavor que va caure entre els arbustos espinosos; este és el cas de la persona que escolta la paraula, però deixa que les preocupacions d’este sistema* i el poder enganyós de les riqueses ofeguen la paraula, i per això esta no dona fruit.
23 I per últim, està la llavor que va caure en terra bona; este és el cas de la persona que escolta la paraula, l’entén i dona fruit. Algunes d’estes persones produïxen 100 voltes més del que s’havia sembrat, altres 60 i altres 30».
24 Després els va posar este altre exemple: «El Regne del cel es pot comparar a un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.*
25 Mentres tots dormien, va vindre el seu enemic, va sembrar mala herba entre el blat i se’n va anar.
26 Quan el blat va créixer i es va formar l’espiga, també va aparéixer la mala herba.
27 Aixina que els esclaus d’aquell home anaren a preguntar-li: “Amo, no vas sembrar bona llavor en el camp? Com és que hi ha mala herba?”.
28 Ell els va contestar: “Açò ho ha fet un enemic”. I els esclaus li digueren: “Vols que anem i arranquem la mala herba?”.
29 Ell els va dir: “No, no siga cas que a l’arrancar-la vos emporteu darrere el blat.
30 Deixeu que cresquen junts fins al temps de la sega, i quan arribe eixe moment, diré als segadors: ‘Arranqueu primer la mala herba i lligueu-la en garbes per a cremar-la. Després, arreplegueu el blat i porteu-lo al meu graner’”».
31 També els va posar este altre exemple: «El Regne del cel és com un gra de mostassa que un home va plantar en el seu camp.
32 Encara que és la llavor més xicoteta de totes, quan creix, es fa la planta més gran de l’hort i es convertix en un arbre, de manera que els pardalets venen a refugiar-se en les seues rames».
33 Després els va posar un altre exemple: «El Regne del cel és com el rent que una dona va mesclar amb tres mesures grans* de farina i que va fermentar tota la massa».
34 Jesús els va dir totes estes coses a les multituds utilitzant exemples.* De fet, sense exemples no els deia res.
35 D’esta manera es va complir el que s’havia dit per mitjà del profeta: «Obriré els llavis per a parlar amb exemples. Proclamaré coses que han estat amagades des del principi».*
36 Després de despedir-se de les multituds, se’n va anar a la casa on s’allotjava. I els seus deixebles se li van acostar i li digueren: «Explica’ns què vol dir l’exemple de la mala herba».
37 Ell els va respondre: «El que sembra la bona llavor és el Fill de l’Home,
38 i el camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne, la mala herba són els fills del Maligne,
39 i l’enemic que la va sembrar és el Diable. La sega és la conclusió* d’un sistema,* i els segadors són els àngels.
40 Per tant, tal com s’arranca la mala herba i es crema en el foc, aixina passarà en la conclusió del sistema.*
41 El Fill de l’Home enviarà els seus àngels, i ells arrancaran del seu Regne totes les coses que fan caure en el pecat* i les persones que violen la llei.
42 I les llançaran al forn ardent. Allí és on ploraran i apretaran les dents.*
43 En eixe temps, els justos brillaran com el sol en el Regne de son Pare. Qui tinga oït,* que escolte.
44 »El Regne del cel és com un tresor amagat en un camp i que un home va trobar. Després, el va tornar a amagar i, com estava tan content, se’n va anar, va vendre tot el que tenia i va comprar el camp.
45 »El Regne del cel també és com un mercader que viatjava buscant perles de bona qualitat.
46 Quan va trobar una perla de gran valor, en seguida se’n va anar, va vendre tot el que tenia i la va comprar.
47 »El Regne del cel també és com una xàrcia* que es va llançar al mar i va arreplegar tota classe de peixos.
48 Una volta plena, els pescadors la van traure a la platja i s’assentaren per a destriar els peixos: posaren els bons en cistelles i tiraren els que no aprofitaven.
49 Això és el que passarà en la conclusió del sistema.* Els àngels vindran, separaran els malvats dels justos
50 i els llançaran al forn ardent. Allí és on ploraran i apretaran les dents».
51 En acabant, Jesús els va preguntar: «Heu captat el significat de tot açò?». Ells li contestaren: «Sí».
52 I ell els va dir: «En eixe cas, sapieu que tot mestre* que aprén sobre el Regne del cel és com l’amo d’una casa que trau del seu tresor coses noves i coses velles».
53 Després de posar-los estos exemples, Jesús se’n va anar d’allí.
54 Quan va arribar a la seua terra, va començar a ensenyar en la sinagoga, de manera que la gent es quedava impressionada i deia: «D’on ha tret este home eixa saviesa i el poder per a fer eixos milacres?
55 Este no és el fill del fuster? I sa mare no és Maria, i els seus germans, Jaume, Josep, Simó i Judes?
56 A més, no viuen les seues germanes ací amb nosaltres? D’on li ve tot això?».
57 I açò es va convertir en un obstacle per a que cregueren en ell.* Però Jesús els va dir: «A un profeta l’honren en tots els llocs excepte en la seua terra i en sa casa».
58 Aixina que, per la falta de fe d’ells, només va fer uns pocs milacres allí.
Notes
^ O «excel·lent».
^ Lit. «orelles».
^ O «el missatge».
^ O «abandona la fe».
^ O «bancal».
^ Lit. «tres seàs». Un seà equivalia a 7,33 l.
^ O «comparacions», «paràboles».
^ O possiblement «des de la fundació del món». Lit. «des de la fundació».
^ O «la part final».
^ O «fan entropessar».
^ Un gest de ràbia i desesperació.
^ Lit. «orelles».
^ O «xàrcia d’arrastre».
^ O «instructor públic».
^ O «I van començar a entropessar per causa d’ell».
