Fets dels Apòstols 7:1-60

  • El discurs d’Esteve davant del Sanedrí (1-53)

    • L’època dels patriarques (2-16)

    • Moisés guia el poble; la idolatria d’Israel (17-43)

    • Déu no viu en temples fets per hòmens (44-50)

  • Apedreguen a Esteve (54-60)

7  Però el gran sacerdot va dir: «És de veres això?». 2  Esteve va contestar: «Germans i pares, escolteu-me. El Déu de la glòria se li va aparéixer al nostre avantpassat Abraham quan estava en Mesopotàmia abans d’establir-se en Haran 3  i li va dir: “Deixa la teua terra i els teus familiars i ves a la terra que jo et mostraré”. 4  Aixina que ell va eixir de la terra dels caldeus i es va establir en Haran. I després de la mort del pare d’Abraham, Déu va fer que es mudara a esta terra on ara viviu vosaltres. 5  Ara bé, no li va donar ninguna herència en ella, ni tan sols un pam de terra on posar el peu, però va prometre que li la donaria en propietat a ell i després a la seua descendència, a pesar que encara no tenia cap fill. 6  A més, Déu li va dir que els seus descendents serien forasters en un país estranger i que allí els esclavitzarien i els maltractarien durant 400 anys. 7  També va dir: “Jo jutjaré la nació que els esclavitzarà”, i va afegir: “Després d’açò, eixiran d’allí i em donaran servici sagrat en este lloc”. 8  »També li va donar el pacte de la circumcisió, i Abraham va ser el pare d’Isaac, i el va circumcidar a l’octau dia. Per la seua part, Isaac va ser el pare de* Jacob, i Jacob va ser el pare dels 12 patriarques. 9  Els patriarques li van agarrar zels al seu germà Josep i el vengueren als egipcis. Però Déu estava amb ell; 10  el va salvar de totes les seues proves, li va donar saviesa i el va ajudar a guanyar-se el favor del faraó, el rei d’Egipte. I el faraó li va encarregar que governara Egipte i tota sa casa. 11  Ara bé, es va estendre una gran fam per tot Egipte i Canaan. Va ser una època de molt de patiment, i els nostres avantpassats no trobaven res per a menjar. 12  Aleshores, Jacob es va enterar que en Egipte hi havia aliment* i va enviar allí els nostres avantpassats per primera volta. 13  Quan van anar per segona volta, Josep es va identificar davant dels seus germans, i el faraó va saber de la família de Josep. 14  Aixina que Josep va enviar un missatge per a que son pare Jacob i tota la seua família es reuniren amb ell, 75 persones* en total. 15  Jacob es va mudar a Egipte i va morir allí, igual que els nostres avantpassats. 16  Després, els van traslladar a Siquem i els van posar en la tomba que Abraham havia comprat als fills d’Hamor en Siquem per certa quantitat de diners.* 17  »Mentres s’acostava el temps en què s’havia de complir la promesa que Déu li havia fet a Abraham, el poble seguia creixent i multiplicant-se en Egipte, 18  fins que va pujar al tron d’Egipte un altre rei que no coneixia a Josep. 19  Este rei va actuar amb astúcia contra el nostre poble i va obligar els pares a abandonar els seus bebés per a que no sobrevisqueren. 20  Per eixe temps, va nàixer Moisés, que era un xiquet bonico a més no poder.* Durant tres mesos el van criar* en casa de son pare, 21  però quan l’abandonaren, la filla del faraó el va arreplegar i el va criar com si fora el seu fill. 22  Aixina que Moisés va rebre la millor educació* dels egipcis. De fet, era poderós tant en paraules com en fets. 23  »Quan tenia 40 anys, va decidir* fer una visita* als seus germans, els fills d’Israel 24  i, al vore que un d’ells estava sent tractat injustament, el va defendre i el va venjar matant l’egipci que l’estava maltractant. 25  Moisés pensava que els seus germans entendrien que Déu estava utilitzant-lo per a salvar-los, però no ho van entendre. 26  Al sendemà, va anar on estaven els seus germans i dos d’ells estaven barallant-se. Aixina que va intentar que feren les paus dient: “No sou germans? Per què vos baralleu?”. 27  Però el que estava maltractant el seu germà va espentar a Moisés i li va dir: “I a tu qui t’ha nomenat governant i jutge nostre? 28  No voldràs matar-me igual que vas matar l’egipci ahir, veritat?”. 29  Al sentir açò, Moisés va pegar a fugir i es va quedar a viure com a foraster en la terra de Madian, on va tindre dos fills. 30  »Al cap de 40 anys, en el desert de la muntanya del Sinaí, se li va aparéixer un àngel en la flama d’un arbust espinós ardent. 31  Quan Moisés ho va vore, es va quedar meravellat. Però, a l’acostar-se per a mirar-ho de prop, va sentir la veu de Jehovà,* que deia: 32  “Jo soc el Déu dels teus avantpassats, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob”. Moisés es va posar a tremolar i ja no es va atrevir a seguir mirant. 33  I Jehovà* li va dir: “Lleva’t les sandàlies, perquè el lloc que estàs xafant és sant. 34  He vist l’opressió del meu poble en Egipte, he sentit els seus laments i he baixat a alliberar-los. Aixina que ara t’enviaré a Egipte”. 35  A este Moisés —a qui havien rebutjat dient: “A tu qui t’ha nomenat governant i jutge?”— va ser a qui Déu va enviar com a governant i llibertador per mitjà de l’àngel que se li va aparéixer en l’arbust espinós. 36  Este home és el que els va traure d’Egipte i va fer milacres* i coses impressionants* en aquell país, en el mar Roig i en el desert durant 40 anys. 37  »Este és el Moisés que va dir als israelites: “Déu nomenarà d’entre els vostres germans un profeta com jo per a vosaltres”. 38  Ell és el que va estar amb la congregació* en el desert, el que va estar amb l’àngel que li va parlar en la muntanya del Sinaí i amb els nostres avantpassats, i el que va rebre paraules sagrades i vives per a donar-nos-les. 39  Però els nostres avantpassats no volgueren obeir-lo, sinó que el van rebutjar i, en el seu cor, van tornar a Egipte. 40  I li digueren a Aaron: “Fes-nos uns déus per a que vagen davant de nosaltres, perquè no sabem què li ha passat a este Moisés, que ens va traure de la terra d’Egipte”. 41  I va ser en aquells dies quan van fer un ídol amb forma de vedell, li van oferir un sacrifici i es van posar a celebrar el que havien fet. 42  Per això, Déu es va apartar d’ells i els va abandonar per a que adoraren totes les estreles* del cel, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: “Casa d’Israel, veritat que les ofrenes i els sacrificis que vau fer durant 40 anys en el desert no eren per a mi? 43  Al contrari, portàveu darrere les imatges que vos vau fer per a adorar-les: la tenda de Moloc i l’estrela del déu Refan. Per això vos deportaré més allà de Babilònia”. 44  »En el desert, els nostres avantpassats tenien la tenda del Testimoni que Moisés va fer segons el model que havia vist, tal com Déu li havia manat. 45  Els nostres avantpassats la van heretar i se l’endugueren amb Josué a la terra de les nacions que Déu va expulsar de davant d’ells. I ací es va quedar fins als dies de David. 46  Ell va disfrutar del favor de Déu i va demanar tindre l’honor de construir una casa per al Déu de Jacob. 47  Però va ser Salomó qui li la va construir. 48  Ara bé, l’Altíssim no viu en cases fetes per hòmens, tal com diu el profeta: 49  “El cel és el meu tron; i la terra, el meu reposapeus. Quina classe de casa em construireu? —diu Jehovà—.* O a on està el meu lloc de descans? 50  ¿No he fet totes estes coses amb les meues mans?”. 51  »Hòmens cabuts i insensibles de cor i d’oït,* sempre aneu en contra de l’esperit sant i feu igual que els vostres avantpassats. 52  A quin profeta no van perseguir? Ells mataren els que van anunciar amb antelació la vinguda del just, a qui ara heu traït i assassinat. 53  Vosaltres vau rebre la Llei tal com la transmeteren els àngels, però no l’heu obeït». 54  Quan van sentir estes paraules, el cor se’ls va omplir de ràbia i, mentres miraven a Esteve, van començar a apretar les dents. 55  Però ell, ple d’esperit sant, va mirar al cel i va vore la glòria de Déu i a Jesús dret a la seua dreta. 56  I va dir: «Mireu! Veig el cel obert i al Fill de l’Home dret a la dreta de Déu». 57  Al sentir açò, es van posar a cridar amb totes les seues forces, es taparen les orelles i se li tiraren tots damunt. 58  Després, el van traure de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis van deixar els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule. 59  Mentres l’apedregaven, Esteve va suplicar: «Senyor Jesús, rep el meu esperit». 60  A continuació, es va agenollar i va cridar amb veu forta: «Jehovà,* no els tingues en compte este pecat!». I només dir això, es va adormir en la mort.

Notes

O possiblement «va fer lo mateix amb».
O «cereals».
O «ànimes».
Lit. «plata».
O «preciós als ulls de Déu».
O «alletar».
Lit. «va ser instruït en tota la saviesa».
O «comprovar com els anava».
O «li va eixir del cor».
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
Lit. «senyals».
O «prodigis».
És a dir, amb el poble d’Israel.
Lit. «l’exèrcit».
Consulta el glossari.
Lit. «i incircumcisos de cor i d’orelles».
Consulta el glossari.