Salta al contingut

Què diu la Bíblia sobre la ira?

Què diu la Bíblia sobre la ira?

Què diu la Bíblia

La Bíblia ensenya que la ira descontrolada és perjudicial, tant per a la persona que la mostra com per als qui estan al seu voltant (Proverbis 29:22). Tot i que la ira a voltes pot estar justificada, la Bíblia diu que aquells que seguixen tenint «enfuriments» no tindran la salvació (Gàlates 5:19-21). La Bíblia conté principis que poden ajudar una persona a fer front a la ira.

 Està sempre malament mostrar ira?

No. La ira pot estar justificada en alguns casos. Per exemple, un home fidel com Nehemies es va indignar molt quan va saber que alguns dels seus germans israelites estaven sent oprimits (Nehemies 5:6).

Algunes voltes, Déu sent ira. Per exemple, en l’antiguitat el seu poble va trencar el pacte d’adorar-lo només a ell i va començar a servir deus falsos, per això Jehovà «es va irritar contra» ells (Jutges 2:13, 14). A pesar d’això, la ira no és un aspecte dominant de la personalitat de Jehovà Déu. De fet, ell sempre mostra la seua ira de manera justificada i controlada (Èxode 34:6; Isaïes 48:9).

 Quan està malament mostrar ira?

Està malament quan és injustificada o descontrolada, que és com a sovint solen mostrar-la els humans imperfectes. Per exemple:

  • Caín «es va irritar molt» quan Déu va rebutjar el seu sacrifici. Caín va permetre que la seua ira cresquera fins al punt d’assassinar el seu germà (Gènesi 4:3-8).

  • El profeta Jonàs «va reaccionar tot enfurismat» quan Déu va mostrar misericòrdia als ninivites. Déu va corregir a Jonàs i li va assenyalar que no estava bé enfurismar-se d’eixa manera. Li va dir que hauria d’haver sentit compassió per aquells pecadors penedits (Jonàs 3:10–4:1, 4, 11). *

Estos exemples ens ensenyen que els humans imperfectes que estan irritats no obren «segons la justícia de Déu» (Jaume 1:20).

 Com pots afrontar la ira?

  • Reconeix el perill de la ira sense control. Alguns poden pensar que alliberar la seua ira és un senyal de fortalesa. En realitat, qui no controla la seua ira té una greu debilitat. Com una «ciutat oberta i sense muralles és l’home que no sap dominar-se» (Proverbis 25:28; 29:11). A més, quan cultivem l’habilitat de controlar la ira, demostrem verdadera fortalesa i discerniment (Proverbis 14:29). La Bíblia diu: «Val més ser pacient que valent» (Proverbis 16:32).

  • Fes front a la ira abans que et faça fer alguna cosa que hages de lamentar. Salm 37:8 diu que «no t’irrites ni t’indignes», i afegix: «no t’exasperes, que només faries mal». Hem de tindre present que quan ens enfadem, tenim l’opció de triar deixar la ira abans que acabem actuant malament. Com es diu en Efesis 4:26, «si vos disgusteu amb algú, no l’ofengueu».

  • Si és possible, quan la ira comence a créixer, allunya’t. La Bíblia diu: «Començar un plet és donar l’aigua: abans d’embolicar-t’hi, retira’t» (Proverbis 17:14). Encara que el més savi és resoldre les diferències amb els altres ràpidament, tant tu com l’altra persona hauríeu de calmar-vos primer abans de poder analitzar les coses amb tranquiŀlitat.

  • Coneix tots els fets. En Proverbis 19:11, la Bíblia diu que «el prudent sap refrenar la ira». Actuem sàviament quan coneixem tots els fets abans d’arribar a una conclusió. Quan escoltem amb deteniment totes les parts implicades en un assumpte, tindrem menys possibilitats de sentir-nos indignats sense motiu (Jaume 1:19).

  • Ora per obtindre pau mental. L’oració pot ajudar-te a experimentar «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre» (Filipencs 4:7). L’oració és una de les maneres en què rebem l’esperit sant de Déu, el qual produïx en nosaltres qualitats com la pau, la paciència i el domini d’un mateix (Lluc 11:13; Gàlates 5:22, 23).

  • Tria les teues amistats amb coneixement. Tendim a paréixer-nos a aquelles persones amb les quals ens associem (Proverbis 13:20; 1 Corintis 15:33). Amb bon motiu, la Bíblia ens advertix: «No et faces amic de l’home de mal geni, amb el rabiüt no hi vages». Per què? «Et contagiaries del seu procedir» (Proverbis 22:24, 25).

^ § 14 Aparentment, Jonàs va acceptar la correcció i va calmar la seua ira, ja que Déu el va utilitzar per a escriure el llibre bíblic que porta el seu nom.