Salta al contingut

Què diu la Bíblia sobre el dejuni?

Què diu la Bíblia sobre el dejuni?

Què diu la Bíblia

En temps bíblics, Déu acceptava el dejuni si es feia pel motiu correcte, però no li agradava si es feia pels motius incorrectes. No obstant, hui en dia la Bíblia ni mana ni prohibix el dejuni.

En quines circumstàncies dejunaven alguns en la Bíblia?

  • Quan buscaven l’ajuda i la guia de Déu. Les persones que viatjaven a Jerusalem dejunaven per a mostrar que demanaven ajuda a Déu de manera sincera (Esdres 8:21-23). Pau i Bernabé en algunes ocasions van decidir dejunar a l’hora de nomenar ancians de congregació (Fets 14:23).

  • Quan se centraven en el propòsit de Déu. Després de batejar-se, Jesús va dejunar durant 40 dies a fi de preparar-se per a fer la voluntat de Déu durant el ministeri que anava a dur a terme (Lluc 4:1, 2).

  • Per a demostrar penediment pels pecats del passat. Mitjançant el profeta Joel, Déu va dir als israelites infidels: «Convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos» (Joel 2:12-15).

  • Durant el dia de l’Expiació. La Llei que Déu va donar a la nació d’Israel incloïa el manament de dejunar durant el dia de l’Expiació  * (Levític 16:29-31). En esta ocasió dejunar era apropiat, ja que recordava als israelites que eren imperfectes i necessitaven el perdó de Déu.

Quins són alguns dels motius pels quals seria incorrecte dejunar?

  • Fer-ho per a impressionar els altres. Jesús va ensenyar que el dejuni religiós hauria de ser un assumpte personal i privat entre la persona i Déu (Mateu 6:16-18).

  • Per a demostrar que un és just. El dejuni no fa que una persona siga moralment o espiritualment superior (Lluc 18:9-14).

  • Per a intentar compensar la pràctica deliberada d’un pecat (Isaïes 58:3, 4). Déu només acceptava els dejunis que venien acompanyats d’obediència i penediment de cor per qualsevol pecat comés.

  • Per a complir amb una formalitat religiosa (Isaïes 58:5-7). Déu és com un pare a qui no li agrada que els seus fills li expressen que el volen simplement per obligació, sinó que li agrada que ho facen de cor.

És el dejuni un requisit per als cristians?

No. Déu demanava als israelites que dejunaren el dia de l’Expiació, però després que Jesús expiara els pecats de tots permanentment eixe requisit va ser eliminat (Hebreus 9:24-26; 1 Pere 3:18). El dia de l’Expiació era part de la llei mosaica, i els cristians ja no estem sota eixa llei (Romans 10:4; Colossencs 2:13, 14). Per tant, cada cristià ha de decidir per si mateix si dejunarà o no (Romans 14:1-4).

Els cristians reconeixen que el dejuni no és lo més important de la seua adoració. La Bíblia mai relaciona el dejuni amb la felicitat. Més bé, l’adoració dels cristians verdaders es caracteritza per l’alegria, ja que reflectix la personalitat de Jehovà, el Déu feliç (1 Timoteu 1:11; Eclesiastés 3:12, 13; Gàlates 5:22).

Idees errònies sobre el punt de vista bíblic del dejuni

Idea errònia: L’apòstol Pau va recomanar als matrimonis que dejunaren (1 Corintis 7:5).

Fet: Els manuscrits bíblics més antics no mencionen la idea de dejunar en 1 Corintis 7:5. * Pareix que els copistes bíblics afegiren una referència a dejunar en més versicles, com en Mateu 17:21, nota; Marc 9:29 i Fets 10:30. La majoria de les traduccions bíbliques modernes ometen estes referències falses sobre dejunar.

Idea errònia: Els cristians haurien de dejunar per a commemorar els 40 dies que Jesús va dejunar al desert després del seu baptisme.

Fet: Jesús mai va manar que feren eixa classe de dejuni, i tampoc hi ha ninguna prova bíblica que indique que els cristians del segle I el feren. *

Idea errònia: Els cristians haurien de dejunar per a commemorar la mort de Jesús.

Fet: Jesús no va manar als seus deixebles que dejunaren per a commemorar la seua mort (Lluc 22:14-18). Encara que Jesús va dir que els seus deixebles dejunarien quan ell morira, no estava donant un manament, sinó dient-los el que anava a passar (Mateu 9:15). La Bíblia ensenyava als cristians que tingueren fam a menjar en sa casa abans de celebrar el memorial de la mort de Jesús (1 Corintis 11:33, 34).

^ § 8 Déu va dir als israelites que s’afligiren en el dia de l’Expiació (Levític 16:29, 31). Esta expressió es referix a dejunar (Isaïes 58:3). Per això, algunes versions de la Bíblia, com la Bíblia Valenciana Interconfessional, ho han traduït com: «dejunareu».

^ § 19 Consulta la pàgina 484 de la quarta edició del llibre Un comentario textual al Nuevo Testamento Griego, de Bruce Metzger.

^ § 21 Pel que fa a l’origen dels 40 dies de dejuni de la Quaresma, la New Catholic Encyclopedia diu: «En els tres primers segles, el període de dejuni que es prenien per a preparar-se per a la Pasqua durava com a màxim una setmana, i el normal eren un o dos dies [...]. La primera volta que es menciona un període de 40 dies és en el quint cànon del concili de Nicea (325), tot i que alguns erudits no es posen d’acord si ací es parla de la Quaresma o no» (Segona edició, volum 8, pàgina 468).