Salta al contingut

Com va començar la vida?

Com va començar la vida?

Com completaries la frase següent?

LA VIDA ÉS EL RESULTAT DE...

  1. L’EVOLUCIÓ

  2. LA CREACIÓ

Alguns podrien suposar que una persona amb una ment científica triaria l’opció «l’evolució» i una religiosa «la creació».

Però no sempre és així.

De fet, moltes persones amb educació acadèmica, inclosos diversos científics, dubten de la validesa de la teoria de l’evolució.

Pensa en el cas de Gerard, un professor d’entomologia a qui li ensenyaren l’evolució en la universitat. Ell comenta: «Quan vaig fer els exàmens, vaig donar als meus professors les respostes que ells volien, però en realitat no creia en allò que m’havien ensenyat».

Per què hi ha persones amb una mentalitat científica que troben dificultats per a acceptar l’evolució com l’origen de la vida? Per a respondre això, analitza dos preguntes que desconcerten a molts investigadors: 1) Com es va originar la vida? i 2) Com es van desenvolupar les espècies?

Com es va originar la vida?

EL QUE DIUEN ALGUNS. La vida va sorgir espontàniament de matèria inanimada.

PER QUÈ ALGUNES PERSONES NO ESTAN D’ACORD AMB EIXA RESPOSTA.

Tot i que els científics saben més que mai sobre la química i l’estructura molecular de la vida, encara no saben definir amb seguretat què és la vida. Hi ha una gran diferència entre la matèria inanimada i la cèŀlula viva més senzilla.

Els científics només poden especular sobre les condicions de vida que existien a la terra fa milers de milions d’anys. Tenen diferents punts de vista sobre on va començar la vida, siga dins d’un volcà o en les profunditats de l’oceà. Hi ha altres que pensen que els components que es combinaren per a formar la vida, es formaren en un altre lloc de l’univers i arribaren incrustats dins de meteorits. Però això no respon a la pregunta sobre com es va originar la vida, sinó més bé indica que la vida va començar en algun lloc.

Els científics especulen sobre l’existència de molècules que van precedir al material genètic tal com el coneixem hui en dia. Estes molècules tindrien més probabilitats d’aparéixer espontàniament de matèria inanimada i de reproduir-se per elles mateixes. No obstant, la ciència no ha trobat evidències que indiquen que eixes molècules hagen existit alguna volta, i els científics tampoc han sigut capaços de crear-les en un laboratori.

Els sers vius són únics en la seua manera d’emmagatzemar i processar la informació. Les cèŀlules transmeten, interpreten i duen a terme les instruccions que hi ha incloses dins del seu codi genètic. Alguns científics han comparat el codi genètic al software d’un ordinador, i l’estructura química de la cèŀlula al hardware de l’ordinador. Però l’evolució no pot explicar la font de la informació en el codi genètic.

Les molècules són proteïnes necessàries per al funcionament d’una cèŀlula. Una proteïna comuna està formada per centenars d’aminoàcids units en una seqüència específica. A més, la proteïna ha de plegar-se en una forma tridimensional específica per a que siga útil. Alguns científics arriben a la conclusió que la probabilitat que una molècula de proteïna es forme espontàniament és extremadament baixa. El físic Paul Davies va escriure que «per a que una cèŀlula funcione fan falta milers de diferents proteïnes. Per tant, no és creïble suposar que es van formar només per casualitat».

CONCLUSIÓ. Després de dècades d’investigació en pràcticament totes les branques de la ciència, els fets mostren que la vida només pot vindre de vida preexistent.

Com es desenvoluparen els sers vius?

EL QUE DIUEN ALGUNS. El primer organisme viu es va desenvolupar gradualment fins a produir una varietat de sers vius, inclosos els sers humans, a través d’una mutació aleatòria i la selecció natural.

PER QUÈ ALGUNES PERSONES NO ESTAN D’ACORD AMB ESTA RESPOSTA. Algunes cèŀlules són més complexes que altres. Segons una referència, el fet que les cèŀlules més simples puguen desenvolupar-se en cèŀlules més complexes, «sovint es considera el segon principal misteri evolutiu després de l’origen de la vida».

Els científics han descobert que en l’interior de cada cèŀlula hi ha complexes màquines moleculars compostes per molècules de proteïnes que cooperen per a realitzar tasques complexes. Estes funcions inclouen transportar i convertir els nutrients en energia, reparar algunes parts de la cèŀlula i enviar missatges a tota la cèŀlula. Podrien les mutacions aleatòries i la selecció natural explicar el muntatge i el funcionament d’estos components tan sofisticats? A molts els resulta difícil acceptar eixe concepte.

Els animals i els sers humans es desenvolupen a partir d’un sol òvul fecundat. Dins de l’embrió, les cèŀlules es multipliquen, s’especialitzen, adopten formes i funcions diferents per a formar diverses parts del cos. L’evolució no és capaç d’explicar com «sap» cada cèŀlula en quina cosa s’ha de convertir i a on ha d’anar dins de l’organisme.

Actualment, els científics s’han adonat que per a que un animal es convertisca en una altra classe d’animal, és necessari que hi haja canvis dins de la cèŀlula en l’àmbit molecular . Ja que els científics no poden demostrar com l’evolució pot produir fins i tot la cèŀlula «més senzilla», ¿és possible que les mutacions aleatòries i la selecció natural siguen les responsables de l’existència de les diferents classes d’animals que hi ha al planeta? Pel que fa a l’estructura dels animals, el professor de ciències biològiques Michael Behe diu «que si bé la investigació ha revelat una complexitat sorprenent i inesperada, no s’ha aconseguit cap progrés per a entendre com esta complexitat podria evolucionar a partir de processos no inteŀligents».

Els sers humans tenen consciència d’ells mateixos, tenen la capacitat de pensar i raonar, i tenen qualitats morals com la generositat, l’abnegació i el sentit del que està bé i malament. Les mutacions aleatòries i la selecció natural no poden explicar l’existència d’estes qualitats úniques de la ment humana.

CONCLUSIÓ. Mentres que molts insistixen en un origen evolutiu de la vida com a un fet indiscutible, altres no estan d’acord amb les respostes que oferix l’evolució sobre com es va originar la vida i com es va desenvolupar.

Una resposta que val la pena analitzar

Després de considerar l’evidència, moltes persones conclouen que la vida és el resultat d’una inteŀligència superior. Pensa en l’exemple d’Antony Flew, un professor de filosofia que durant un temps va ser un dels principals defensors de l’ateisme. Quan va aprendre sobre la sorprenent complexitat de la vida i sobre les lleis físiques de l’univers, va canviar d’opinió. Citant el raonament d’un antic filòsof, va escriure: «Cal seguir l’argumentació fins a la conclusió que ens porte, encara que no siga la que esperàvem». Per al professor Flew, l’evidència porta a l’existència d’un Creador.

Gerard, qui es menciona al principi d’este article, arriba a una conclusió pareguda. A pesar de la formació acadèmica i la seua carrera d’entomologia, va dir: «No vaig vore cap prova que indique que la vida sorgira espontàniament de la matèria inanimada. L’orde i la complexitat de les coses vives em van convéncer que ha d’haver un Organitzador i Dissenyador».

Tal com una persona pot aprendre sobre un artiste a l’examinar la seua obra, Gerard va arribar a discernir les qualitats del Creador a l’analitzar el món natural. També va dedicar temps a estudiar la Bíblia, el llibre que se li atribuïx al Creador (2 Timoteu 3:16). Va trobar en ella respostes satisfactòries a les preguntes sobre el passat de la humanitat i solucions pràctiques als problemes als quals s’enfronta la gent en l’actualitat. Així que es va convéncer que la Bíblia també és el producte d’una ment superior.

Tal com va descobrir Gerard, les respostes de la Bíblia mereixen ser examinades. T’animem a analitzar-les tu mateix.