Què faries tu?

 Llig el que li va passar a Karina i imagina que t’ha passat a tu. Què faries en la seua situació?

 Karina conta: «De camí a l’institut un policia em va parar i em va multar perquè anava molt de pressa. Em vaig enfadar molt! Li ho vaig contar a ma mare i ella em va dir que mon pare havia de saber-ho. Però jo no li ho volia dir».

  Què hagueres fet tu?

1.  Opció A: Callar i pregar per a que ton pare mai s’entere.

2.  Opció B: Contar-li a ton pare el que ha passat.

 Podries pensar que l’Opció A és la millor. Després de tot, pot ser que ta mare done per fet que has anat a parlar amb ton pare. Però n’hi han bones raons per admetre els teus errors, ja siga una multa o qualsevol altra cosa.

 Tres raons per a admetre els teus errors

1.  1. És lo correcte. Parlant dels valors que s’esperen dels cristians, la Bíblia diu: «Desitgem comportar-nos honradament en tot» (Hebreus 13:18).

    «M’esforce per ser honesta i ser responsable de les meues accions. I per admetre els meus errors només m’equivoque.» (Alexis)

2.  2. És més probable que et perdonen si admets els teus errors. La Bíblia diu: «Al qui amaga els seus pecats no li anirà bé, però al qui els confessa i els abandona se li mostrarà misericòrdia» (Proverbis 28:13).

    Necessites valor per a admetre els teus errors. Però quan ho fas, eres honest i et guanyes la confiança dels altres. Aixina que, si admets els teus errors, podràs convertir en positiva una mala situació. (Richard)

3.  3. És lo que Jehovà espera de tu. La Bíblia diu: «Jehovà detesta les persones perverses, però té una amistat estreta amb les rectes» (Proverbis 3:32).

    «Després de cometre un error greu, em vaig adonar que necessitava donar el primer pas i admetre’l. Jehovà no em podia beneir si no feia les coses com ell vol.» (Rachel)

 Com va quedar Karina? Què va fer amb el seu error? Al principi, no li va dir res a son pare sobre la multa. Però res es pot ocultar per sempre. Karina conta: «Vora un any després, mon pare estava revisant els papers del segur i es va adonar que n’hi havia una multa per excés de velocitat al meu nom. Com es va complicar tot! Inclús ma mare es va enfadar perquè no li havia fet cas».

 Quina és la lliçó? Karina diu: «Ocultar els teus errors només empitjora les coses. Acabaràs pagant per ells tard o prompte».

 Aprén dels teus errors

 Tot el món s’equivoca (Romans 3:23; 1 Joan 1:8). I com hem vist, és una mostra d’humiltat i maduresa admetre els errors i fer-ho quant més prompte millor.

 Una vegada has donat este primer pas, ara és moment d’aprendre dels teus errors. Desafortunadament, alguns jóvens no aprofiten esta oportunitat. Potser se senten com Priscil·la. Ella diu: «Em desanimava molt quan m’equivocava. Tenia baixa autoestima, aixina que els meus errors em pareixien una càrrega que no podia suportar. Açò em superava i pensava que era un cas perdut».

 T’has sentit aixina alguna vegada? Si és el teu cas, recorda: calfar-te el cap amb els errors del passat és com mirar únicament l’espill retrovisor mentres estàs conduint. Si et centres en el passat, només aconseguiràs sentir que no vals res i et quedaràs sense forces per a afrontar els problemes que vinguen.

 En lloc d’això, per què no tractes de vore les coses amb equilibri?

 «Fixat en els teus errors i aprén d’ells per a no repetir-los. Però no et centres tant en ells que et quedes fet pols.» (Elliot)

 «Tracte de vore els meus errors com oportunitats per a aprendre. Intente traure una lliçó de cadascun d’ells que m’ajude a millorar com a persona i a fer-ho millor la pròxima vegada. Vore els errors des d’un punt de vista positiu et permet madurar.» (Vera)